Dones, joves i investigadores, triple repte per contribuir a millorar la salut
Temps aproximat de lectura:
La Maite Caus i la Laura Colàs compleixen els requisits per no tenir-ho fàcil a la vida professional per la qual han apostat: investigadores, joves i dones. Les dues treballen actualment a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i tot i que ara mateix expliquen amb entusiasme els avenços de les seves respectives recerques, reconeixen que costa dedicar-se a la investigació. “Poca gent té contracte fixe, hi ha molta incertesa i el sistema de beques és molt limitat” lamenta la Maite. En el món de la investigació, el currículum i el projecte del grup de recerca és bàsic per accedir a les ajudes predoctorals. Però un cop començada la tesi, les publicacions a revistes científiques son necessàries per aconseguir el doctorat. I si no et doctores, no pots demanar beques de post-doctorat. Però a vegades, les beques tenen un temps molt limitat que no permet acabar la investigació i complica publicar-ne els resultats. Un bucle complicat que diàriament trenquen, amb hores i motivació, la gent jove que es dedica a la recerca. A més, mentre gaudeixes d’una beca –per exemple de la Generalitat, com té la Maite- per fer la tesi, no en pots demanar una altra alhora. I, a sobre, les dinàmiques de recerca (els experiments, els aprenentatges de les tècniques que es necessiten per començar a obtenir resultats) no es fan en dos dies. Vaja, que la vida en el món de la investigació no és fàcil.
“Ser dona no és una dificultat afegida en l’etapa inicial de la recerca”, comenta la Laura Colàs en una setmana en què precisament se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer). “Cobrem igual de malament homes i dones en la fase pre-doctoral”, diu assumint amb sentit de l’humor una de les principals queixes de la seva professió. “Però quan arriba l’edat de pensar en la maternitat, canvien les coses”, assegura. La Laura no ha arribat a aquest moment, però coneix la realitat. Igual que la Maite: la investigació requereix moltes hores de dedicació i una dinàmica que no es pot interrompre així com així. Si una dona agafa una baixa de maternitat o per complicacions a l’embaràs enmig de la recerca, pot perdre mesos de feina feta. Es retarden les publicacions necessàries per obtenir ajudes i tindrà dificultats per presentar els resultats a congressos. “A l’IRB hi ha moltes dones que investiguen”, reconeixen les dues joves. La mateixa directora és una dona i un referent. “Però la majoria de caps de projecte són homes i per això, a les signatures de les publicacions, costa trobar la mateixa proporció femenina que en els equips de treball”, lamenta la Laura Colàs. “Pot ser que el pes de la investigació l’hagi portat una dona, però qui signa és el director de l’equip”.
De tota manera, aquestes dos científiques esperen que la situació vagi canviant. De fet, estan convençudes que ha de ser així, perquè ara mateix, en l’àmbit de la biomedicina, la proporció de noies estudiants és molt superior al de nois. En una classe de 40 persones, hi ha 6 ó 7 nois.
Malgrat les dificultats que es posen al davant, la Maite Caus i la Laura Colàs no canvien el camí que han triat.
La Maite no va contemplar la possibilitat de dedicar-se a la recerca fins els últims cursos de la carrera. I ara, dedica les seves energies a descobrir com la Vitamina D influeix en la calcificació de les artèries. Els estudis que fa amb ratolins modificats genèticament poden servir per afrontar un problema que tenen molts malalts renals. Si descobreix com funciona el receptor d’aquesta vitamina a les artèries, es podrien desenvolupar tractaments que fessin que la Vitamina D no hi arribés i, per tant, que no es produïssin les calcificacions tan freqüents per les persones que pateixen del ronyó. L’aplicació a la part pràctica és complicada en el seu cas, però la recerca també pot ser la base de futures investigacions.
No és el mateix que la tasca que té entre mans ara mateix la Laura Colàs. La seva recerca està molt connectada amb la pràctica clínica. Perquè la seva tesi està a punt de demostrar que hi ha un tractament que es pot aplicar a persones que han patit un ictus tot i que hagin passat les primeres hores i que redueix els danys cerebrals en un 10%. La recerca es basa en un estudi amb ratolins als que se'ls ha induït a un ictus. Hores després, se'ls talla la circulació de forma periòdica en una extremitat; es lliga una goma cinc minuts i es deslliga cinc minuts. Aquest és un tractament que s'utilitza a cardiologia i que sembla que funciona perquè es ratolins que no el reben tenen un 20% de les cèl·lules cerebrals danyades a causa de l'ictus induït. En canvi, els que s'han beneficiat d'aquest tractament, tenen només un 10% del cervell perjudicat.
Les aplicacions d'aquest descobriment podrien ser directes -tot i que els tempos en la investigació són lents- ja que, ara mateix, els dos tractaments que s'utilitzen als hospitals per frenar les seqüel·les d'un ictus són efectius només en les hores següents a l'episodi.
En el cas de la pràctica que investiga la Laura, podria ser efectiu en el moment en què s'està patint l'ictus i també en les hores posteriors. A més, també porta a terme un estudi paral·lel en aquest cas amb pacients que han patit un ictus transitori. Han observat que aquestes persones estan més protegides a l'hora de patir un altre ictus. I la investigadora vol descobrir com actuen les mol·lècules de l'organisme a l'hora de fer aquesta protecció.
La vitamina D i la calcificació a les artèries en malalts renals i els tractaments per minimitzar els danys cerebrals ocasionats pels ictus són alhora el malson i el somni d'aquestes dues dones que tenen com a principal vocació contribuir a que la vida de la gent sigui millor, posar el seu granet de sorra a la millora de la salut. I són joves, i són dones i són investigadores. Tres condicions que no posen fàcil la vida, però que no són obstacles per avançar cap al seu objectiu.
