Dones Rurals: Amb força i emprenedoria fan de l'entorn casa seva... Elles, tot un exemple que sí que es pot

LLEIDACOM | Noelia García i Laura Gómez
15-10-2020
  • Dones Rurals: Amb força i emprenedoria fan de l'entorn casa seva... Elles, tot un exemple que sí que es pot

Amb la finalitat de donar visibilitat i reconeixement a la feina de les dones en l'àmbit rural, les activitats agràries, el comerç i l'empresa agrícola, en novembre de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el 15 d'octubre se celebraria el Dia Mundial de la Dona Rural.

Segons dades de Nacions Unides, les dones rurals són una quarta part de la població mundial i desenvolupen tasques en diferents sectors; agricultores, ramaderes, empresàries i emprenedores.

A Lleidacom sabem la importància de la terra per als lleidatans i lleidatanes de la zona, i sobretot de cuidar allò que ens dóna vida. Aquesta també és una idea compartida amb diverses dones de Lleida, que treballen i estimen la terra i el sector de l'agricultura i la ramaderia. Dones a les quals volem donar veu. Elles que són estudiants, empresàries, gerents, agricultores o pageses, totes veuen l'espai rural com la seva font de vida, el seu racó de pau i estima. I així ens ho han volgut explicar...


 

Mari Carmen: "Sempre hi ha pau i tranquil·litat. És viure en un entorn saludable, i molt agraït"

Empresària i agricultora de l'empresa Delizia. Es tracta d'una empresa fructícola basada en més de seixanta anys de tradició productora familiar, liderada actualment per la tercera generació. 

Porto el món rural a la sang. Vaig néixer i créixer a la torre dels meus pares, i la meva infància va ser viure entre les feines del camp, els animals i el món rural. Em vaig cassar amb un pagès i això va fer que encara em connectés més amb el món rural. De petita, jo també vaig treballar amb les feines del camp, no tant com els meus germans però sí. Feia totes les tasques necessàries, en aquells moments les cases de pagès teníem animals, i també tenien la seva feina. Els meus hobbies i estones de joc era amb els animals i agafant fruita. En aquella època tampoc hi havia moltes més opcions o facilitats per sortir. Al cap i a la fi, la vida al camp és la meva feina, la meva casa i el que em fa feliç.

Pel que fa al negoci en línia de la cirera va ser una iniciativa meva. Vaig veure que teníem un producte que es valorava molt i molta gent volia accedir a ell. Tot i això, el negoci, pioner en cireres a les terres de Lleida, era principalment de la família del meu marit. El meu dia a dia és molt diferent segons l'època de l'any. Durant la temporada de la recollida i la campanya es fa la feina de continuïtat i seguiment del producte: recollides, triatges, embalatge, preparació, comandes... Normalment la jornada comença entre les 6/7 h del matí. La meva feina se situa més als magatzems, fent aquestes tasques de control i seguiment.
Quan acaba la temporada, les meves rutines giren al voltant de les tasques administratives. Durant aquests mesos, fem un control de factures, de beneficis, revisions de papers en general, i es prepara la campanya per la pròxima temporada: seleccionar el personal, els contractes, les factures, la publicitat...

Viure en un entorn rural és magnífic. No té preu. Mai hi ha soroll, com a molt un tractor o els sons del camp. Sempre hi ha pau i tranquil·litat. És viure en un entorn saludable, i molt agraït. A més en el meu cas, tinc la ciutat bastant a prop, tot i que si com a inconvenient és que t'has de desplaçar per fer gestions i compres. Aquí no hi ha bancs, ni farmàcies ni botigues per a grans compres.

Pel que fa a la conciliació social i familiar, comentar que jo vaig ser mare i els meus fills han crescut en un entorn que magnífic, que a més els encanta. No s'han volgut dedicar al camp, però és casa seva i sempre volen passar temps aquí.
La feina de l'agricultura, és molt sacrificada, i pot donar-te moltes problemàtiques que et perjudiquin com ara que una pluja et destrossi la collita fins que el teu producte deixi d'interessar al mercat. Els agricultors som persones estables, acostumem a no tirar diners i ha estalviat tot el que podem, la nostra economia ha de ser segura i no podem tirar els diners, a més el negoci i les finques necessiten grans inversions econòmiques per tirar endavant.

La meva aportació al món rural i a la natura, és sense dubte la cura del medi ambient. Recordo que quan era petita, no es tenia tanta cura dels arbres, els sulfataven contínuament tot i no sent necessari, i això a la llarga es feia malt bé. Ara, nosaltres tenim professionals encarregats de vetllar per la salut de les plantacions. A més, preferim fer servir mètodes naturals per cuidar els nostres arbres i la nostra terra. No pots perjudicar la terra que et dóna menjar. L'entorn rural m'aporta part de la meva vida, tranquil·litat i sobretot la satisfacció de tenir un treball que m'agrada i em fa feliç. Dedico més hores a la terra que a qualsevol altra cosa. El camp és passió.

Mari Carmen. Cireres Delizia
Mari Carmen. Cireres Delizia

 

Nerea: "Realment, la terra és la meva passió"

Estudiant d'Enginyeria Agrària a la UdL i propietària d'una petita granja d'autoconsum

Des de sempre m'han agradat els animals i el món ramader. Vaig estudiar a Vallfogona de Balaguer un cicle superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal. Després d'aquesta experiència i per fi trobar el que m'agrada, vaig decidir estudiar a Agrònoms. Sempre havia viscut en pisos, fins que vaig decidir mudar-me a una torre i poder tenir els meus propis animals i un petit hort. Realment, la terra és la meva passió.

El meu dia a dia gira al voltant de la cura dels animals. En llevar-me el primer que faig, és donar menjar a les gallines, les alimentem d'enciams de l'hort, pa dur amb aigua, verdures i gra. A continuació faig les tasques de neteja per condicionar l'espai. A la tarda, amb els gossos surto a pastar amb les ovelles fins que cau el sol, i torno a la finca per regar l'hort. Pel que fa a l'hort, fem la collita quan està a punt. Tenim enciams, carbassots, carabasses, cols i patates.

La vida rural aporta moltes coses positives. M'alimento del que trec de la terra, no compro ous ni verdures. A part tenim una part de l'hort que és de plantes medicinals. Si hagués de dir un contra de l'entorn rural és que és una feina que concentra molt temps, esforç i dedicació diària.

La conciliació familiar i social, és diferent que quan vius a la ciutat, perquè t'has de desplaçar gairebé per veure a tothom i fer activitats d'oci, però compensa viure aquí i poder tenir un espai de tranquil·litat, on tinc tot el que ja em fa feliç.

La meva aportació al món rural és la sostenibilitat, sobretot de l'estalvi d'envasos a l'hora de comprar. A mi, m'aporta experiència, coneixements i que les meves ganes de treballar en això segueixen al màxim.

Nerea, hort autoconsum
Nerea, hort autoconsum

 

Sònia: "Poder viure envoltada de natura i amb moltes activitats relacionades amb ella a l'abast, no es paga amb diners"

Sònia, gerent de l'empresa Exquisitarium, pionera en l'elaboració d'aliments ultracongelats de gamma IV i V, sense conservants ni additius, que tenen una repercussió internacional.

Sóc filla d'Oliana. Vaig haver de marxar a estudiar fora del poble als 16 anys, però vaig tornar-hi a treballar un cop acabada la carrera. Està clar que el meu destí era aquí. Les meves tasques diàries son esmorzar amb els meus fills i el meu marit. Fer la ruta caminant fins a la feina, que segons la meteorologia escullo la ruta curta o bé la llarga, la qual hi arriba passant pel camí de la serra. Tornar a dinar a casa amb la família si no tenim visites al showcooking, i a la tarda aprofitar per plegar a una hora que encara hi hagi sol per escoltar música mentre faig la caminada pel costat del riu Segre.

Els pros són que pots compaginar el treball amb el gaudiment de l'entorn rural, i tens més temps per estar amb la família. Els nens poden créixer al costat dels avis, poden sortir al carrer amb llibertat sols de ben petits, i viuen envoltats de natura. Les cases són obertes, de manera que abans de la COVID-19 podies gaudir de la companyia d'amics i veïns cada dia. Els contres són que estàs lluny de tot arreu, les comunicacions són deficitàries i els serveis són pobres.

És molt més fàcil la conciliació familiar en aquest entorn, ja que les distàncies entre familiars i amics són curtes, també les distàncies entre la feina, l'escola i la resta d'ubicacions d'ús diari, i per tant el temps perdut en desplaçaments és molt baix. A més a més, la relació entre els veïns i amics d'un entorn rural és una relació de confiança i de col·laboració molt propera, que facilita molt el dia a dia.

A mi m'aporta felicitat, seguretat i benestar. Poder viure envoltada de natura i amb moltes activitats relacionades amb ella a l'abast no es paga amb diners. I la gent que treballem en empreses a l'àmbit rural aportem continuïtat amb noves generacions que vivim als pobles i dinamisme. Som els motors del canvi i l'evolució en aquests entorns. En l'àmbit d'empresa, el fet d'estar situada en un àmbit rural li aporta més fidelització dels clients i dels empleats. A més que els llocs de treball creats en un entorn rural són molt valorats.

Sònia d'Exquisitarium
Sònia d'Exquisitarium

 

María Jesús: "L'entorn rural es un gran cúmul d'avantatges. Vivim i gaudim de la natura amb els cinc sentits"

Propietària dAgroturisme Cal Modest, una casa rural que ofereix una connexió directa amb el camp. Cal Modest, ubicada a Tornabous, compta amb una petita granja i excursions pel món rural ja sigui a peu, en bicicleta, cavall o pels més arriscats, en quad.

La família que formem Agroturisme Cal Modest, comença ja fa quatre generacions, on el padrí Modest i la padrina Maria es dedicaven al cultiu de la terra (cereals i arbres fruiters) i també producció per al mateix consum de bestiar i llet. Amb els anys, hem anat ampliant i especificant-nos fins a arribar a estimar els nostres camps els 365 dies de l'any, dedicant-nos plenament al treball de la fruita ecològica (poma i pera), al nostre hort i als diferents animals rurals de casa nostra.

El dia dia a Cal Modest és intens i molt viu! Les rutines són molt poc rutines, donat que ens limitem a tenir l'estricta rutina de cuidar els nostres animalons i grans bèsties seguint els horaris de donar-los-hi menjar i beure, i arreglar-los el recinte on conviuen. Per la resta, la paraula rutina és pràcticament inexistent. Si tenim comandes de producte ecològic, cal preparar les comandes per enviar-les abans del migdia als nostres clients. A la vegada, el telèfon va sonant contínuament, ara pregunten per la nostra casa de turisme rural, ara et fan una altra comanda, ara demanen si poden venir a conèixer els nostres animals, etc. Si queda algun espai entre trucada i trucada, aprofito i me'n vaig a l'hort. Allí sempre hi ha feina: les males herbes, productes a punt de collir, productes que volen una mica d'aigua, etc. A l'estiu, a més, ens aventurem a fer conserva de tomàquet, melmelada i confitura de poma i pera, entre altres produccions pròpies de casa nostra. I finalment, cada dia et requereix almenys unes 5 hores d'oficina. Oficina vol dir portar la comptabilitat i traçabilitat de la producció ecològica, la casa de turisme rural, les comandes de productes, i sense oblidar-nos de les tasques rutinàries que requereix una casa gran on hi convivim 5 persones.

L'entorn rural vist amb els nostres ulls és un gran cúmul d'avantatges. Vivim i gaudim de la natura amb els cinc sentits. Des de primera hora del matí, amb el crit del gall, els animals esperant el menjar, fins les tomates a punt per recollir-se, les mateixes que avui ja són prou madures però ahir encara no estaven a punt. És molt gratificant viure en aquest entorn, sempre que te l'estimis tant com nosaltres. Potser un aspecte que voldríem que millorés és la veu que tenim en el món en general. Sembla que l'entorn rural estiguem al final de la cua del col·lectiu de persones que viuen pel seu negoci. A vegades l'emprenedoria que ens caracteritza està amb les ales totalment lligades sense poder sortir a volar. Aquest paral·lelisme el faig amb la poca ajuda que tenim des de les administracions per poder tirar endavant mantenint l'essència de negoci rural i familiar, sense haver de passar-nos al gran negoci menys personal i menys sostenible.

A casa nostra, cadascun dels membres de la família suma al projecte familiar. Tots ens estimem per igual a Agroturisme Cal Modest i és per això que hi confiem amb força. On no arriba un, arriba l'altre. És un gran privilegi que tot i tenir cadascú la seva vida muntada, el meu marit, jo mateixa i els dos fills vetllem per casa nostra de manera innata i totalment vocacional.

Fa molts anys que vivim l'entorn rural des de primera mà. L'experiència al llarg del temps, em permet tenir una visió general des de l'inici del negoci, on era un petit negoci, i veure amb l'esforç i la voluntat i ganes, el negoci ha anat creixent i modelant-se. L'àmbit rural, vol un seguiment continu, tant és si és diumenge o dimarts. L'entorn rural no entén d'horaris ni de calendaris. D'altra banda, si t'hi dediques, el retorn que et fa tant en l'àmbit personal com professional és immens. És molt gratificant el contacte directe amb cadascuna de les persones que vénen a conèixer-nos, cada persona que confia amb nosaltres, i veure com van fidelitzant-se és una satisfacció enorme. La família d'Agroturisme Cal Modest no para de créixer, i això és el millor motor que ens fa caminar il·lusionats i amb molta força.

Maria Jesús de Cal Modest. Arxiu
Maria Jesús de Cal Modest. Arxiu

 

Marisol: "L'avantatge és la qualitat de vida sobretot en tranquil·litat i benestar personal que t'aporta l'entorn rural"

Membre de l'empresa familiar Vicenç i Petit ViP, la qual és una petita cerveseria artesanal ubicada a Bellestar, poble situat a pocs quilòmetres de la Seu d'Urgell. Les cerveses no contenen additius ni conservants, són embotellades una a una, sense filtrar ni pasteuritzar, el que fa es parli d'un producte totalment artesà.

He nascut dins del món rural, el meu pare i la meva mare van néixer en dos pobles petits de l'Alt Urgell, i un cop casats van anar a parar a una borda als afores de la Seu d'Urgell, on s'hi ha realitzat diferents tasques agrícoles i ramaderes.

Quan em pregunten si sóc una dona del món rural dic que no a primeres per les tasques que realitzo, però després reflexiono, i pel caràcter si, ja que la meva mare m'ha impregnat de la resiliència, de la fortalesa i de la supervivència, qualitats necessàries per desenvolupar-te en el món rural. I si em comparo amb persones que viuen a les ciutats, observo que tinc uns coneixements d'aquest entorn que he anat adquirint des que vaig néixer i m'hi podria desenvolupar si calgués.  Sóc professora de Matemàtiques, malgrat que ara estic alliberada en un sindicat d'ensenyament USTEC-STEs, per tant el dia a dia, no són tasques pròpiament rurals, ja us ho podeu imaginar. Pot ser, la meva vinculació més directa ara en el món rural, és la participació directa com un a motor de l'Associació Menja't l'Alt Urgell, una associació de petits productors artesans de la comarca de l'Alt Urgell i com a productora de la cervesa artesana ViP.

Un dels contres d'aquest entorn és la dificultat de comunicació i la implantació del teletreball. Ara que estem cada cop més immersos dins d'un món digital, no a tota arreu és possible per manca d'internet o bona connexió. La comunicació per xarxes viàries dificulta els desplaçaments, encareix la distribució dels productes elaborats a la zona, ja que quan arriben a la capital on hi ha més demanda ja no són competitius. Un altre problema és la despoblació que han patit les zones de muntanya, això ha fet la pèrdua de serveis bàsics com les escoles bressols, instituts, dispensaris mèdics, botigues de primera necessitat que en molts pobles no hi ha i que en una ciutat ningú es planteja la seva desaparició. I actualment, si es vol fer un repoblament dels pobles, ens trobem el problema de manca de serveis bàsics, un altre problema afegit, la manca d'habitatges (cases abandonades, cases que no es volen llogar...), tot plegat fa que t'ho pensis d'anar a viure. Personalment tinc la sort de viure en una casa aïllada però a un quilòmetre i mig de la Seu d'Urgell.

Per mi, el gran avantatge és la qualitat de vida sobretot en tranquil·litat i benestar personal que t'aporta l'entorn, i la qualitat dels aliments de proximitat que pots obtenir cultivant un trosset d'hort o adquirint-los simplement a les petites botigues properes, o elaborant-los tu mateix. 

Pel que fa a la conciliació familiar, no he tingut cap problema, per mi és fàcil. Això sí, depèn on vius necessites un bon transport escolar.

En el cas de l'empresa de la cervesa artesana, sempre penso que li estem afegint un valor al territori, per si sol ja el té, però nosaltres amb les nostres cerveses estem transmetent una manera de fer pròpia del territori i les nostres tradicions, també som una altra manera de fer difusió de Bellestar (poble on hi ha l'obrador), amb el nostre producte segurament hi ha persones que es pregunten a on està Bellestar i vénen a visitar-lo. En certa manera, em sento una mica ambaixadora del meu territori per donar-lo a conèixer a través del producte que elaborem i les altres tasques que realitzo, això m'aporta molta satisfacció, ensenyar als altres el que t'estimes no té preu.

Marisol de Cerveses ViP. Arxiu
Marisol de Cerveses ViP. Arxiu

 

Judith: "És una feina que ens agrada molt, gaudim del que fem"

Propietaria del  Molí del Pau, empresa familiar i hereus de la tradició i el treball de generacions dedicades a la cura i la producció de l’Oli d’Oliva Verge Extra. Es troben a la falda de la serra, en Òs de Balaguer. 

Vaig començar la meva vida al món rural perquè vaig conèixer al meu home que és Moliner, té un molí d'oli i em vaig posar a treballar amb ell i vam muntar el projecte aquest del Molí del Pau. També tenim una botiga de productes artesans. En termes generals, al Molí del Pau fem l'envasat i etiquetatge de l'oli. És pràcticament això d'envasar l'oli per poder vendre'l a les botigues i a la venda al detall que tenim al molí. Fem des de l'elaboració fins a l'envasament de l'oli. Tenim oliveres també, però més que res ens dediquem a la fabricació i l'envasat.

La veritat és que contres no en té gaire, al contrari, treballar al món rural és molt tranquil. És que és una feina que ens agrada molt, gaudim del que fem. No ens passa allò que dius tu "Uf! Avui he d'anar a treballar...". No no, treballes sense tenir molt en compte la "rutina". A part, treballem dissabtes, diumenges... Vull dir, ens agrada molt. També és una feina molt agraïda. L'únic contra seria que és una feina en la qual no tens horari. Jo visc en un poble i si algú et ve a comprar a deshora, sempre l'has d'atendre perquè no és com a la ciutat que el client et passen a totes hores per la botiga i els hi pots dir "Ara està tancat". En un poble no, quan venen dónes les gràcies perquè han vingut (riu).

Molt bé perquè a part com que treballem en família, tot molt bé la veritat. En el meu cas, el meu home i jo treballem però també, molts cops, venen els nens i ens ajuden... On tenim el molí d'oli és a casa del sogre... estem tots barrejats i ens portem molt bé. El que aporta l’entorn és que gràcies al molí et ve gent de fora, que ja tenen per tradició venir, passen el dia, visiten el poble i això és com un intercanvi, permet conèixer una mica més. Jo el que ofereix és treballar la terra, cuidar-la per poder gaudir d’un producte com és l’oli. 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta