El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida obre l’Oficina Tècnica de Rehabilitació

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida ha obert la seva Oficina Tècnica de Rehabilitació (Plaça de Sant Joan 18, 5a Planta), on s’informa els ciutadans de les ajudes destinades a la millora energètica. Segons el seu president, Josep Torres,“aquesta oficina és fruït del conveni de col·laboració subscrit entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els col·legis de l’arquitectura tècnica de Catalunya per facilitar l’accés necessària als ajuts Next Generation per a la rehabilitació, tant des del punt de vista tècnic com administratiu”..

El president del Col·legi destaca que “les Oficines Tècniques de Rehabilitació funcionen com una finestreta única de gestió, on es facilita tota la informació i tot el suport en la gestió de la rehabilitació energètica i de les subvencions associades, ja sigui per a un bloc d’habitatges, o per habitatges unifamiliars”. Això significa que, sense sortir del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida serà possible conèixer -sense cap cost- quines intervencions són recomanables per millorar l’eficiència energètica d’un edifici i quines tasques poden acollir-se a la subvenció, així com delegar en el tècnic la gestió de de  tots els tràmits relacionats, per tal que el major nombre d’edificis possible es pugui beneficiar de les subvencions.

Actuacions subvencionades

El fons Next Generation inclouen diferents programes de subvenció, tres dels quals estan específicament adreçats a propietaris d’habitatges i comunitats de veïns. Així, podrien cobrir el 100% de les despeses d’un tècnic per realitzar el llibre de l’edifici i el projecte de rehabilitació energètica necessari per aconseguir l’estalvi requerit. Les comunitats que aconsegueixin aquesta subvenció poden obtenir de manera gratuïta el diagnòstic  i el  pla d’actuacions del seu edifici.

Una altra subvenció cobreix el cost de les obres de rehabilitació que aconsegueixin una reducció del consum d’energia primària no renovable de l’edifici  del 30% o més. Si la reducció és del 30%, es subvencionen el 40% dels costos d’actuació. Si la reducció és superior, el percentatge de l’ajuda augmenta i pot arribar fins al 80%. Finalment es contempla l’anomenat programa “habitatges”, que pot arribar a cobrir el 40% del cost de rehabilitació energètica d’una residència habitual, sempre que aquest sigui igual o superior a 1.000€, amb un límit de 3.000€ per habitatge.

A la mateixa oficina facilitaran el contacte amb un professional per estimar el pressupost de l’obra, així com la tramitació de les subvencions i, en el seu cas, la gestió dels préstecs específics que diverses entitats bancàries ofereixen amb tipus d’interès baixos, gràcies a un acord assolit amb la Generalitat. Aquests préstecs contemplen un període de carència, de forma que no es comencen a pagar fins que les obres ja s’han enllestit, moment en el qual els veïns ja comencen a gaudir de l’estalvi en la factura energètica mensual.

Beneficis fiscals

Les obres de rehabilitació a la millora energètica dels edificis estan sotmeses a beneficis fiscals, doncs l’import de les subvencions que es puguin rebre procedents del fon europeus no tributen, les obres tenen un IVA reduït i l’import de la part no subvencionada es pot acollir a reduccions de l’IRPF:

Catalunya ha rebut un total de 480 milions d’euros procedents dels fons europeus per a la rehabilitació energètica i es planteja com a objectiu la millora de 65.000 habitatges en tres anys. El 70% d’aquestes ajudes es concediran abans del 31 de desembre d’aquest 2022 i la resta al llarg del 2023. Les obres que es facin amb finançament dels fons Next Generation hauran d’estar finalitzades a finals del 2026.

El president del Col·legi lleidatà recorda, que més enllà de les ajudes, la rehabilitació té uns beneficis directes en aquelles persones que decideixen millorar energèticament els seus habitatges. “La reducció del consum d’energia permet reduir de forma notable la factura de la llum, a més augmenta el valor patrimonial de les nostres cases i millora el confort i la qualitat de vida”, Josep Torres també incideix en el fet que “aquesta és una forma directa que tenim els ciutadans de produir menys CO2 i, per tant, contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i deixar un planeta més saludable als nostres fills”.