El diari de Ricard Viñes permet recuperar una obra inèdita de Ravel

L’Orchestre de Paris, sota la direcció d’Alain Altinoglu, ofereix avui per primera vegada en la seva totalitat Sémiramis, una cantanta inèdita de Maurice Ravel escrita entre 1900 i 1902. L’estrena inclou tant el “Prélude et Danse” com l’“Scene I — Air de Manassès”, una ària per a tenor, orquestra i cor que fins ara mai no havia sonat en públic. La recuperació de l’obra ha estat possible gràcies al diari personal del pianista lleidatà Ricard Viñes i a la coordinació del comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, i coincideix amb el 150è aniversari del naixement de Ravel i Viñes.

L’estrena mundial d’aquesta obra completa representa un dels descobriments més rellevants en musicologia raveliana, ja que Ravel va deixar un catàleg relativament reduït, d’unes vuitanta obres. El manuscrit va ser localitzat l’any 2000 en una subhasta de documents procedents de la casa de Ravel i adquirit per la Bibliothèque nationale de France, però havia romàs pràcticament inexplorat durant dues dècades.

Segons Màrius Bernadó, “Viñes era d’una personalitat obsessiva que ho guardava tot. Els dos fons principals de Viñes, l’Arxiu Municipal de Lleida i la Universitat de Lleida, reuneixen més de 10.000 documents, que ofereixen un retrat únic de la vida artística parisenca”. Bernadó també destaca que Viñes va ser “col·leccionista d’art, protector de pintors catalans com Nonell o Picasso, ell mateix poescriptor de fina sensibilitat i crític musical en diaris i revistes de l’època”.

Abans de l’estrena íntegra a París, el “Prélude et Danse” ja havia estat interpretat el 13 de març de 2025 a Nova York per la Filharmònica de Nova York dirigida per Gustavo Dudamel, dins del programa commemoratiu del 150è aniversari de Ravel. Posteriorment, s’ha pogut escoltar en diversos auditoris europeus, inclòs Catalunya, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música i a l’Auditori Enric Granados.

Musicalment, Sémiramis mostra un Ravel jove i en procés de definició del seu llenguatge, influït per l’orientalisme rus de compositors com Rimski-Kórsakov, Balàkirev i Borodin, així com pel seu professor Gabriel Fauré. Els experts detecten també ecos de Debussy en passatges vocals amb atmosferes simbòliques i aquàtiques.

Amb aquesta estrena, l’obra s’incorpora finalment al corpus musical de Ravel, reafirmant el paper central de Ricard Viñes com a intèrpret i testimoni privilegiat de la nova creació musical i de la vida cultural del seu temps.

La commemoració de l’Any Viñes el 2025, impulsada per la Generalitat i la Paeria, inclou concerts, exposicions i estudis del fons documental del pianista lleidatà Ricard Viñes, amb l’objectiu de preservar i difondre la seva trajectòria i llegat musical. Viñes, que va estudiar amb Joan Baptista Pujol i al Conservatori de París amb Charles de Bériot, es va convertir en pianista de referència per a compositors com Debussy, Ravel i Satie, i també va escriure obres per a piano i cant, a més de publicar articles i poesies en castellà, català i francès.