El govern de l'Ajuntament de Lleida planteja un pressupost de 164,3 MEUR per al 2020, amb 5,1 MEUR per a inversions

ACN
Publicat: 
27-11-2019
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • El govern de l'Ajuntament de Lleida planteja un pressupost de 164,3 MEUR per al 2020, amb 5,1 MEUR per a inversions
  • El govern de l'Ajuntament de Lleida planteja un pressupost de 164,3 MEUR per al 2020, amb 5,1 MEUR per a inversions

El govern de l'Ajuntament de Lleida planteja un pressupost municipal per al 2020 de 164,3 milions d'euros, gairebé 4,5 milions inferior a l'actual. La partida que més cau és la dedicada a inversions en què es preveu destinar 5,1 milions d'euros. Destaca l'aportació d'1,2 milions per iniciar la construcció de l'escola de Pinyana, així com l'aposta pel microurbanisme, entre altres actuacions. Des d'ERC, JxCat Lleida i el Comú també han reiterat l'aposta pel nou Museu Morera i el Pla de l'Estació.

Segons el govern, són uns comptes "marcats per la situació econòmica i financera" de la Paeria, davant el deute de 175 milions d'euros. Així, el qualifiquen com un pressupost de "contenció, realista tant en la previsió d'ingressos com en la de despeses" i que "obre la porta a un model de gestió responsable, transparent i eficaç".

L'alcalde Miquel Pueyo ha assenyalat que el pressupost, que ascendeix a un import total de 164.333.353,60 euros, "adapta les despeses als ingressos reals de l'Ajuntament". En aquest sentit, ha justificat aquesta necessitat de contenció per "responsabilitat "davant de la situació heretada de governs anteriors i ha recordat el deute municipal de 175 milions d'euros, a més de la "sobreexecució" del pressupost del 2019. Així, Pueyo ha remarcat que la situació econòmica i financera de la Paeria "compromet la capacitat d'inversió i afecta directament els serveis que es presten a la ciutadania".

La voluntat de la Paeria per a l'any 2020 és "posar ordre en les despeses", renegociar el deute i reduir l'endeutament per a "sembrar de cara al futur". Per fer-ho, el pressupost redueix totes les que poden considerar-se "supèrflues", com són "les protocol·làries, l'aparcament gratuït per als regidors, la revista municipal i àpats i torronades". L'alcalde ha reconegut que aquesta contenció tindrà uns efectes sobre gairebé tots els serveis públics de l'Ajuntament i sobre les entitats i associacions que treballen amb la Paeria" i "i els ho haurem d'explicar responsablement".

A la vegada, el pressupost vol "sembrar les llavors d'un nou model de governança" que vol implantar el govern municipal, amb una "gestió responsable, transparent i eficaç". Això es concretarà en un Pla d'Acció Municipal (PAM) que es presentarà a la primavera i que definirà l'acció de govern, ha indicat Pueyo.

Quant a les polítiques concretes, les prioritats seran una "aposta decidida" per la transició ecològica, amb la incorporació d'un tècnic de lluita contra el canvi climàtic i la instal·lació de panells fotovoltaics a teulades públiques; els serveis socials, incentivant les polítiques d'habitatge amb l'entrada de nous pisos a l'Ajuntament; la creació de la bústia ètica d'alerta ciutadana i denúncia de la corrupció, l'elaboració d'un codi ètic i la publicació de totes les factures municipals; la promoció del microurbanisme de proximitat; i l'aposta pel civisme, amb la incorporació de 32 nous agents de la Guàrdia Urbana i la creació d'un pla de treball amb noves formes de participació, mediació i pacte per millorar la convivència.

"Realisme en la previsió d'ingressos"

La tinent d'alcalde de Recursos Municipals i Hisenda, Montse Pifarré, ha assenyalat que la liquidació pressupostària del 2019 mostrarà una caiguda en ingressos com l'IBI (1,2 milions d'euros menys que el pressupostat) i la plusvàlua (1,5 milions menys), que demostren que els comptes d'enguany eren "irreals" i incloïen, a més, despeses sense preveure el cost real de la partida en àmbits com ara personal, l'aportació al Consorci de Residus i al de Normalització Lingüística, entre altres.

Aquest "realisme" en la previsió d'ingressos farà que el pressupost de 2020 sigui inferior en 4,5 milions al del 2019 (-2,7%), amb un descens especialment marcat de 2,5 milions en la plusvàlua, tenint en compte la controvèrsia legal al respecte, i en la previsió de venda de solars, que queda en 1,6 milions. "L'any 2019 s'hi van pressupostar 6 milions, però només s'han venut per import de 150.000 euros, fet que ha frenat inversions", segons la tinenta d'alcalde.

Creix la despesa en personal 5,7 MEUR

Pel que fa al capítol 1, de personal, la despesa s'incrementa fins els 62,5 milions d'euros (respecte els 57,5 milions del 2019). La segona tinenta d'alcalde, Jordina Freixanet, ha indicat que els comptes pressuposten els dotze mesos del sou -i no nou com l'actual pressupost- de treballadors de reforç i substitucions. També preveuen la incorporació de 32 nous agents de la Guàrdia Urbana, i l'augment salarial previst als pressupostos de l'Estat.

Freixanet també ha explicat que durant l'any 2020 s'aprovarà la Relació de Llocs de Treball (RLT) i es negociarà un nou conveni, que permetran fer "canvis més estructurals". Mentrestant, s'incorporaran en plantilla 92 treballadors dels Serveis Socials que fins ara tenien una relació laboral vinculada al contracte programa amb la Generalitat, de manera que podran participar en els processos d'estabilització

Entre altres actuacions, el govern redactarà també un Pla Estratègic de Turisme, per arribar a nous mercats, i un Pla Local d'Ocupació, que ajudi a detectar les mancances en l'oferta i la demanda, i ha remarcat l'aposta per la revitalització del teixit comercial tradicional; i de l'esportiu, amb especial atenció per l'esport de base, amb un impuls a les instal·lacions esportives i la viabilitat dels clubs.

La partida d'inversions es la que més cau i passa dels 13,1 milions d'euros pressupostats el 2019 a 5,1 milions, el 2020. D'aquests, 3,4 provindran de venda de solars, finançament propi i de l'estalvi, i uns 1,6 milions de les aportacions de la Generalitat, del Feder i de la Diputació de Lleida. Destaquen els 1,2 milions que la Paeria destinarà a l'escola de Pinyana, les obres de construcció de la qual podrien començar durant el primer trimestre de l'any. En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida es compromet a col·laborar amb la Generalitat per desencallar el projecte i posar fi a la situació de "provisionalitat" del centre. L'escola passarà a tenir dues línies amb la integració de l'escola de Balàfia en un nou edifici amb gairebé 400 alumnes.

Els comptes aposten també pel microurbanisme, amb "petites inversions en manteniment i millora d'infraestructures i vies públiques i camins de l'Horta". "Volem garantir el model del dia a dia enfront del de l'obra faraònica que ara fa que estiguem hipotecats", ha expressat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme,Toni Postius. Altres inversions serviran per a la construcció del departament de Santa Cecília del cementiri municipal –tot i que l'actuació ja estava pressupostada aquest 2019-, la millora de les instal·lacions del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (CAAC), la segona fase de reforestació fluvial del camí del riu, compra de patrimoni i el conveni de la Junta de Sequiatge, segons ha explicat Montse Pifarré.

Pel que fa a grans inversions pendents amb la participació de diferents institucions, des del govern municipal han reiterat l'aposta per la construcció del nou Museu Morera i pel projecte Inno4agro, vinculat al Parc Científic. "Seguirem treballant per trobar la manera de portar-les a terme i que siguin viables", ha assenyalat Pifarré.

Després que aquest dilluns els promotors presentessin el projecte de parc comercial i d'oci de Torre Salses, Toni Postius, ha afirmat que "no correspon al govern municipal decidir si acaba tirant endavant o no". En aquest sentit, ha recordat que el pla d'urbanització i de reparcel·lació es troba en fase de resolució d'al·legacions i "ho han de fer els tècnics", ha dit.

Tot i això, ha reiterat que el model comercial que defensa el govern d'ERC, JxCat Lleida i el Comú "aposta perquè els equipaments comercials que han de venir a la ciutat ho facin en zones cèntriques que comptin amb consens com és el cas del Pla de l'Estació i que generin sinergies amb el comerç de proximitat dels barris".
 

Comparteix

També t'interessarà