El Laboratori de fonètica de la UdL esdevé un espai museístic dedicat a Joan Julià-Muné

REDACCIÓ
Publicat: 
23-02-2023
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • El Laboratori de fonètica de la UdL esdevé un espai museístic dedicat a Joan Julià-Muné
    Peu de foto: 
    El Laboratori de fonètica aplicada Joan Julià-Muné. FOTO: UdL

El Departament de Filologia i Comunicació i la Càtedra Màrius Torres, juntament amb la unitat d'Arxiu i gestió de documents i la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), han museïtzat el què va ser el primer laboratori de fonètica de les universitats catalanes, el llavors Laboratori de fonètica experimental 'Pere Barnils', inaugurat al 1983 al Roser i traslladat a l'actual edifici del Rectorat cinc anys després.

La UdL prepara una jornada en homenatge al filòleg Julià-Muné
Peu de foto: 
Joan Julià-Muné. FOTO: UdL

Creat pel catedràtic de la UdL, Joan Julià-Muné (19550-2020), avui s'ha reestrenat com a espai museístic amb el nom de Laboratori de fonètica aplicada Joan Julià-Muné, en homenatge a qui en va ser l'impulsor i el director. Ha estat en el marc de la Jornada en la seua memòria que ha tingut lloc aquest matí a la Facultat de Lletres i que ha comptat, entre altres, amb Nicolau Dols, president de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amic, i el lingüista Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2015), Joan Veny. Aquesta museïtzació es posarà a l'abast de tothom en un futur museu virtual, explica el director de la Càtedra Màrius Torres, el professor de la UdL, Joan Ramon Veny-Mesquida.

Al Laboratori hi trobem, a més de llibres de fonètica i lingüística, un racó dedicat a un altre dels àmbits que el definien, la sinologia. Joan Julià-Muné va crear l'Aula d'Estudis Xinesos, la Càtedra d'Estudis Asiàtics, i els cursos de llengua i cultura xinesa a la UdL, a més del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà. També hi ha fotografies, documents relacionats la creació i activitats del Laboratori que durant anys va ser el seu despatx, aula, i biblioteca amb el fons bibliogràfic de l'Arxiu Pere Barnils, així com maquinari d'anàlisi fonètica (sonògraf digital, oscil·loscopi, electroglotògraf, etc.), informàtic i acústic.

Altres documents constitutius del Laboratori, de gestió de postgraus, de la Càtedra d'Estudis Asiàtics  -la seu de la qual s'ubicava en aquest espai-, fotografies de Pere Barnils, documents personals de Joan Julià-Muné passaran a formar part de l'Arxiu de la UdL un cop finalitzada la seua catalogació, mentre que prop de 500 volums del Laboratori i de la biblioteca personal de qui va ser professor de la UdL durant 40 anys, seran incorporats a la Biblioteca de Lletres, una part a la sala de consulta i magatzem, i els publicats durant les primeres dècades del segle XX. Entre aquests, obres de Pompeu Fabra sobre Barnils i els Butlletins de Dialectologia catalana i del Diccionari de Llengua Catalana, sorgits a inicis del XX.

Durant la Jornada, també s'ha lliurat el Premi de recerca Joan Julià-Muné per a Treballs de Fi de Grau (TFG) en l’àmbit de la Filologia Catalana en la seua convocatòria i primera edició de 2022, promogut i patrocinat per l'IEC amb 1.000 euros i al qual hi optaven tres treballs. El guanyador, per decisió unànime del jurat, ha estat per Xevi Pujol i Molist, enginyer de telecomunicacions i filòleg, traductor i poeta, pel treball Sobre la distribució vocàlica en els manlleus i el seu grau de nativització fonològica: estudi experimental a través d'una mostra del català de la plana de Vic i proposta d'explicació tipològica, tutoritzat per Clàudia Pons Moll (Universitat de Barcelona).

Aquest treball formula un seguit d'hipòtesis integrades en un marc teòric a partir del qual s’intenta donar una explicació global per a la nativització o la manca de nativització dels manlleus i el seu abast, i analitza així mateix el paper que hi té el peu mètric. El jurat, integrat pels professors de la UdL Noëlia Boirach Motlló, Salomé Ribes Amorós i Ramon Sistac Vicén, destaca l’originalitat del tema i el rigor en l’estudi del marc teòric, així com en l’ús de les fonts. "Malgrat la lògica limitació en l’elenc de casos subjectes d’anàlisi i en la seua circumscripció a la Plana de Vic, el treball estableix unes bases metodològiques que podran ser utilitzades en un futur per a augmentar-ne tant l’abast territorial com fenomenològic", recull l'acta.

El premi, que també suposa per al guanyador la publicació electrònica de l'obra, es convocarà de nou l'any vinent en el marc dels premis de l'Institut d'Estudis Catalans que són lliurats el dia de sant Jordi.

Comparteix

També t'interessarà