"El MUD aposta per la creativitat de l'artista i permet gaudir-la de ben a prop"
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Laura Gómez
El Festival Músiques Disperses (MUD) celebra la seva catorzena edició del 12 al 15 de març amb cinc concerts al Cafè del Teatre de l'Escorxador, i un de més íntim a la botiga-cerveseria Grans Records de Lleida. Reconegut com un dels festivals més particulars del territori, serveix d'aparador per projectar nous camins que el folk modern emprèn amb el pas del temps, i es reivindica com a missatger inter-generacional, pont entre la tradició i la modernitat. Tot i que el Festival compta enguany amb la meitat de pressupost (passa dels 40.000 als 20.000 euros a causa de la "contenció general" de la Paeria), des de l'organització asseguren que la reducció pressupostària no n'afectarà la qualitat. D'això i de molt més en parlem amb Xavi Roma, portaveu del MUD - Festival Músiques Disperses.
Amb quin objectiu neix el MUD?
Aquest any és la 14a edició del MUD, el qual vam començar sense cap objectiu clar, simplement hi havia la idea de fer un festival de músiques folk, obertes d'estil, perquè l'eslògan del festival ja ho diu "Open mind folk", folk de ment oberta i la idea de reflectir el folk obert, el folk rock i el folk pop actuals, i també d'exercir una mica d'aparador intergeneracional, recuperant discs històrics, mítics o formacions que en el seu moment van passar desapercebudes, a escala internacional, també alguns anys hem tingut presència africana, turca, alguns més estatals, altres americans... Una mica de tot. La voluntat del festival és aquesta, servir d'aparador de músiques folk obertes.
Per què anomenar-lo 'Músiques Disperses'?
Precisament per això que comentàvem. Tot i semblar que són músiques que pertanyen a diferents sectors estan totes aixoplugades sota el paraigua del folk i una mica disperses per aquesta expressió de ment oberta, al final no volem que sigui només un festival de folk, sinó de folk dispers.
S'ha pensat a portar el MUD a un altre nivell més internacional?
En principi la voluntat era anar fent un festival rere l'altre, no era anar més enllà. Ara ja són 14 edicions i jo crec que créixer està bé, però s'ha de ser sostenible, és a dir que l'important és mantenir-se, hem arribat fins aquí. A vegades en voler créixer molt, mors d'èxit i tampoc és un festival que tingui la intenció de generar una gran rendibilitat econòmica. Jo crec que és un festival, que si arriba a una dimensió més alta perdrà tota la seva essència, allò que té de bonic és el fet de poder dur-lo a terme en espais petits, propers, i això òbviament no es pot aconseguir en un pavelló, acabaríem amb el MUD.
El festival arriba a la 14a edició. Com ha evolucionat amb els anys?
Durant aquests anys, el festival ha passat per moltes variables. Va començar amb un format més com està ara al Cafè del Teatre, després va passar a ser dos caps de setmana, també un any ho vam fer durant tres o quatre caps de setmana, amb més tastets... Finalment vam dir de tornar a la formació de cap de setmana (de dijous a diumenge), perquè estigués més concentrat, ja que si no es feia molt llarg i costava molt tot el mes de mantenir al públic i de mantenir-ho tot en general. Després, jo crec que dins d'aquesta evolució en l'àmbit artístic, potser va començar amb un fenomen més de l'estat o més proper, i a poc a poc hem anat incorporant molta música africana, turca i americana. Ara mateix el MUD és un festival de referència dins del món del folk a nivell estatal però també a escala europea i tenim un públic molt fidelitzat d'arreu. Els mitjans també ens presten molta atenció, em refereixo que crec que el festival ha assolit un punt especial i singular a l'hora.
Quines novetats hi ha per l'edició d'aquest 2020?
En principi, enguany hem estat en un canvi de gestió, ja que el festival va començar i el va parir l'Antoni Gorgues Guerssen, separant la col·laboració amb l'Ajuntament, de fet jo com a tècnic de cultura de l'Ajuntament he treballat sempre al seu costat, però ara ell ja no podia assumir el volum de feina que li donava el MUD i llavors ens va demanar fer un traspàs de gestió, i nosaltres li vam demanar que mantingués ell la tria del programa i la tria artística, perquè si no perdíem l'ànima del festival que és ell. Ara hem arribat en aquest punt, i així com a novetat més especial aquest any hem volgut reflectir en el cartell aquests catorze anys que portem de feina, amb un bodegó que recull els cartells dels anys anteriors. I crec que aquest any és això, el resum de catorze anys i la consolidació del festival, juntament amb el canvi de gestió, que així i tot no ha significat el canvi d'estil, criteri, ni de manera de fer.
Hi ha previsió d'acollir més públic que els anys anteriors?
En principi no, l'espai on es du a terme el MUD dona pel que dona. El Cafè del Teatre és un espai on caben entre 200 i 300 persones i no podem passar d'aquí. Algun any sí que hem anat en algun espai més gran, més que per la convocatòria de l'artista, per l'entorn. Per exemple, vam portar a l'Estas Tonne, guitarrista clàssic ucraïnès que està acostumat a tocar dins de les millors catedrals d'Europa, per aquesta raó vam decidir desplaçar-nos al claustre de la Seu Vella perquè vam considerar que era l'espai idoni. El que passa és que intentem sempre que l'aforament sigui ideal. Aquell any a la Seu Vella hauríem pogut vendre 800 entrades i en vam vendre 600, vam deixar a molta gent fora, però sobre aforar fa que la gent no gaudeixi el concert amb comoditat, que no tingui a l'artista proper... i això és molt important. De fet, l'any que vam fer el Donovan, cantautor i guitarrista escocès, haguéssim pogut omplir un auditori sencer i vam decidir fer-ho al Cafè del Teatre per el bonic i especial que és veure a Donovan a un metre i mig de distància i això el públic ho va agrair moltíssim.
Considereu que heu fet una programació arriscada?
Jo diria que sí, totalment. És una programació que aposta per la creativitat de l'artista, a més a més que la gran majoria d'ells no són artistes "meanstring", amb el qual òbviament arrisques, perquè no saps mai quina serà la rebuda. A més a més, de què el MUD no és un festival car de cara al públic, ja que com dèiem abans no busca una gran rendibilitat econòmica, però igualment sempre estàs arriscant, i això també és el bonic del MUD.
Com ho feu per portar aquests grups desconeguts?
D'això n'hauríem de parlar amb l'Antoni. Ell té un segell discogràfic que es diu Guerssen, que edita vinils arreu del món, llavors té molt contacte amb tot aquest teixit gràcies a la seva feina. Després també assisteix a fires i a trobades i tot això fa que tingui canals de contacte molt importants. Per exemple, en el cas d'aquest any de Sachiko Kanenobu, artista japonesa que va fer un disc al 71 considerat avui dia com el millor disc de folk rock en japonès que va passar en aquell moment desapercebut, però que fa 10 anys l'Antoni el va reeditar amb el segell Guerssen. Ara farà prop d'un any, el segell Americà, Light In The Attic, va editar aquest disc i el va posar una altra vegada en vigor, i com que aquest segell té molts seguidors, doncs la gent ara el coneix més. Doncs l'Antoni té molt contacte amb la Sachiko per això, diguem que sempre és a través dels seus contactes.
Se sap que el pressupost d'enguany s'ha reduït a 20.000 €, respecte als 40.000 € dels anys anteriors. Com us han afectat aquestes retallades de la Paeria?
La veritat és que ha estat complicat perquè volíem que no afectes la promoció del festival, però hem hagut d'ajustar moltes partides de comunicació, impremta... de mil coses. I al final també ho hem pogut tirar endavant perquè tothom s'hi ha posat de cara, vull dir que la gent l'hi té molta estima al festival i al fet que sigui tan especial, doncs des de les agències, tant com els artistes ens han ajudat moltíssim i ens han fet costat. No podrem munyir molt més temps això òbviament, perquè la gent també s'enrotlla en un moment, però enguany, gràcies a tothom, la comunicació, la impremta... tot ha sumat. Hem pogut ajustar-ho tot molt bé.
Hi ha algun tipus d'abonament per tots els concerts?
Intentem mantenir els preus populars, perquè el festival no busca rendibilitat econòmica. Fem un abonament pels quatre dies de 30 € i després l'entrada per dia és de 12 € a taquilla i 10 € anticipada, tret de dissabte que és 15 € a taquilla i 12 € anticipada perquè hi ha un doblet. I el concert de dissabte a la botiga Grans Records és d'entrada gratuïta fins a complet aforament.
Com afronta el futur el MUD?
Doncs, partit a partit que diuen. La veritat és que la idea és continuar, resistir, mantenir-nos en aquesta línia com fins ara. Ens agradaria poder recuperar una mica la dotació pressupostaria que teníem, doncs ajudarà a poder fer les coses sense haver de demanar favors a la gent i que tothom pugui sentir-se a gust com així ha estat en els anys anteriors. I sobretot mantenir la línia programàtica, conceptual i l'estil del MUD, que és l'Antoni Gorgues.
