El sector agroalimentari català és el veritable motor econòmic, sols per darrere de la construcció

El mediàtic economista José María Gay de Liébana afirmava aquesta setmana en la seua visita a Lleida que és necessari donar més importància a un sector com l'agroalimentari al que, admetia, "hem deixat una mica de costat en els últims anys", sense tenir-ne en compte ni la importància ni el potencial. Coincidia així amb les dades revelades per un informe del Consell Assesor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement que revela que l'agroalimentari és el primer sector productiu de Catalunya, si s'exceptua la construcció, i representa el 3,61% del PIB.

De fet, és el primer clúster agroalimentari d'Europa seguit de Llombardia i de Dinamarca. Malgrat que ha aguantat millor la crisi (ha reduït ocupació un 4% respecte al 20% del conjunt de la indústria), té també els seus propis problemes, des de les relacions asimètriques a la cadena de valor, amb una cada vegada major importància de les grans empreses de distribució, fins a les marques blanques que empenyen els preus a la baixa. I tot això s'agreuja per la petita dimensió de les empreses agroalimentàries.

Després de fer una foto fixa del que és avui el sector, el Consell aposta al seu informe per una sèrie de propostes per a la transformació. Una n'és la mida, tant de les explotacions agràries, de la indústria, com de les cooperatives. Defensa la necessitat d'incidir en la complicada concentració parcel·lària i potenciar el regadiu per millorar l'eficàcia dels històrics. La concentració també és una paraula que s'han de marcar amb majúscules les empreses i les cooperatives. No té perquè tractar-se de fusions únicament, però hi ha fórmules també vàlides d'acords i col·laboració. En el camp cooperatiu, per exemple, hi destaca la figura de les de segon grau.

El medi ambient és un aspecte clau també a tenir en compte, ja que dóna algunes dades que impulsen a la reflexió. El 68,3% del territori és superfície forestal poc explotada i que cada any produeix 2,1 milions de tones de biomassa, de les quals sols s'aprofiten 600.000. En plena polèmica per la reforma elèctrica, que posa entre les cordes les plantes de purins, el Consell alerta que fa falta una gestió mediambientalment eficient dels residus ramaders.

I al mig de tot aquest panorama, el Consell demana més investigació i aprofitar tant l'IRTA com la universitat.