"Els adolescents no tenen la seva imatge ben configurada i s'han d'enfrontar a moltes coses"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
25-08-2021
  • "Els adolescents no tenen la seva imatge ben configurada i s'han d'enfrontar a moltes coses"
  • És la salut mental d'un adolescent generalment més inestable, que la de la resta de franges d'edat?

Jo diria que sí, l'adolescència és una etapa complexa perquè passes d'un món més familiar i intern, a jugar en un altre nivell, on les regles són completament diferents, i hi ha persones que tenen més recursos que altres.

Els adolescents no tenen la seva imatge ben configurada, qui són com a persona, i s'han d'enfrontar a moltes coses. Com parlàvem abans, es troben cara a cara amb el que socialment s'estableix com a correcte o ideal. Per exemple, pel que fa a l'àmbit físic, és un tema que repercuteix molt en la seva autoestima i autoimatge, ja que es troben en una etapa molt vulnerable. A més, amb la pandèmia aquesta va ser una problemàtica que es va agreujar molt, perquè totes aquelles coses positives per ells, com ara anar a l'institut, la interacció amb els iguals, viure noves experiències, fer exercici físic... van ser vitamines pel cos i per la ment que de sobte van deixar d'obtenir, derivant a una incidència molt i molt gran de trastorns alimentaris.

  • Quins són els problemes de salut mental més comuns en adolescents?

En aquesta etapa són els trastorns d'angoixa, ansietat, depressió, i en noies sobretot, trastorns del comportament alimentari. Tots en augment a conseqüència de la pandèmia.

  • Per què creus que aquests problemes s'han vist agreujats arran de la pandèmia?

Una mica pel que et comentava abans, per aquelles vitamines tan necessàries, com és la interacció social, que tot d'una els adolescents van deixar d'obtenir. No és el mateix en una etapa que en una altra, el pes que té la interacció social en l'adolescència, no té res a veure amb la importància que li pugui donar una persona de quaranta anys. L'adolescent en té més necessitat, i té aquella sensació que s'està quedant fora. A quaranta anys ja tens la colla establerta i saps com relacionar-te, als quinze, en canvi, tot s'està construint.

  • És difícil per als més joves assumir que tenen un problema?

Penso que és una cosa que s'ha posat gairebé de "moda", i la gent jove en parla amb naturalitat, sobretot entre ells. També ens hem trobat, que moltes vegades ara ja són els joves qui els hi diuen als seus pares que necessiten anar al psicòleg.

  • Com es cuida l'autoestima amb aquesta edat? Tenint en compte els estímuls "ideals", que com dèiem abans, reben constantment des de fora.

És important en aquesta edat potenciar l'autoestima, des de la família i l'escola, i això ho podem fer cultivant la capacitat de pensament crític en els més joves. Hem de fomentar persones independents, crítiques i autònomes en pensament, contra aquesta pressió social que hi ha per la imatge física.

  • De quina manera és combat l'ansietat i la por dels més joves?

Amb educació emocional des de ben petits, i un acompanyament professional quan ho necessitin més grans. Aprenent a relacionar-nos, ordenant prioritats, sabent a qui li hem de donar molt pes en la nostra vida, i a qui no. Parlaríem una altra vegada del pensament crític.

  • És normal un cert grau de rebel·lia quan s'arriba a aquesta franja d'edat?

Sí, i en certa forma és necessari. L'adolescència és un procés de construcció del qui seré i de com vull ser, i moltes vegades quan això no ho sabem ben bé, el que fem és allunyar-nos de com són els referents que tenim a casa, per diferenciar-nos, encara que després tornem al camí. Aquesta rebel·lia va relacionada amb la sensació que té l'adolescent de sentir-se ell mateix.

  • Són les drogues un dels camins habituals dels joves amb problemes?

Sí, les drogues és una cosa que tenen molt l'abast, i quan tenen problemes, no troben el sentit a la vida o senten que la pressió externa és massa gran, és fàcil que recorrin amb aquest camí.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta