Els alumnes d’FP del Pirineu reclamen ajudes per mobilitat equiparables a les dels universitaris

El 40,78% dels estudiants de formació professional del Pirineu van haver de cursar els estudis fora de la seva comarca durant el curs 2024-2025, davant del 27,48% del conjunt de Catalunya. Tot i assumir despeses de transport i allotjament semblants a les dels universitaris, l’alumnat dels cicles formatius no pot optar a les beques APA de la Generalitat, dotades amb un màxim de 2.000 euros anuals i destinades a facilitar la mobilitat comarcal dels universitaris pirinencs. El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va aprovar per unanimitat durant el mes de juny una moció que reclama estendre les beques APA als estudiants de formació professional que han de cursar els estudis fora de la seva comarca. La proposta també demana duplicar l’import que reben actualment els universitaris, davant l’augment del cost de la vida dels darrers anys. 

Les beques APA compensen les despeses de desplaçament i residència dels universitaris de l’Aran, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Ripollès i el Solsonès que han de traslladar-se fora de la comarca per estudiar. En canvi, aquesta línia no inclou els joves que opten per un cicle formatiu, encara que es trobin en la mateixa situació.

La moció, presentada per Junts, planteja dues peticions al Govern de la Generalitat. La primera és incrementar la quantia actual dels ajuts universitaris, que equival aproximadament a 166 euros mensuals. La segona és modificar la normativa perquè l’alumnat de formació professional també pugui beneficiar-se d’aquest suport. La formació política ha traslladat la iniciativa al Parlament de Catalunya perquè s’hi pugui debatre.

El diputat de Junts, Jordi Fàbrega ha assenyalat que una part de les famílies que han demanat la beca no l’han obtingut i considera necessari revisar els criteris de concessió. En la convocatòria del curs 2024-2025, la Generalitat va aprovar 282 de les 606 sol·licituds presentades, menys de la meitat del total.

La necessitat de desplaçar-se també condiciona les decisions personals i econòmiques dels joves. Nora Bertran, de 17 anys, té previst estudiar el grau superior de Pròtesis Dentals, una titulació que no s’ofereix a la seva comarca. Per aquest motiu, haurà de traslladar-se a Girona o Barcelona i assumir el cost de l’allotjament.

Des del sector educatiu també es qüestiona que les ajudes no incloguin els estudiants dels cicles formatius. Lourdes Santos, antiga treballadora de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, considera que “el greuge és evident”. Santos, que durant anys va orientar l’alumnat en la tramitació de beques, recorda que l’oferta d’FP a les comarques de muntanya continua sent reduïda i que diversos estudis de grau mitjà no tenen continuïtat al territori.

La mobilitat per estudiar també afecta altres comarques

Segons les dades de l’Idescat, el Pallars Sobirà és la comarca pirinenca amb una proporció més elevada d’alumnes d’FP que estudien fora, amb un 85,7%. A continuació se situen el Ripollès, amb un 69,6%; l’Alta Ribagorça i el Berguedà, amb un 45,5% cadascun; el Solsonès, amb un 44,8%; la Cerdanya, amb un 43,5%; el Pallars Jussà, amb un 30,5%, i l’Alt Urgell i la Garrotxa, amb un 26,7%.

La falta d’oferta formativa obliga també molts estudiants d’altres territoris a canviar de comarca. Al Lluçanès, el 100% de l’alumnat d’FP estudia fora; al Moianès, el percentatge és del 96,4%; a la Terra Alta, del 77,8%; a les Garrigues, del 75,6%, i a la Conca de Barberà, del 67,9%.

En canvi, les comarques amb més oferta educativa registren una mobilitat inferior. El percentatge és del 5,6% al Barcelonès, del 6,6% al Segrià, del 12,4% al Bages, del 15,2% al Tarragonès i del 16,4% al Gironès.

Una oferta universitària reduïda al Pirineu

En el cas dels estudis universitaris, el 61,12% dels alumnes catalans van estudiar fora de la seva comarca durant el curs 2023-2024. Al Pirineu, aquesta proporció es va situar prop del 100%, a causa de l’escassa oferta disponible.

En aquell moment, només l’Alt Urgell disposava d’estudis universitaris, amb el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport impartit a la Seu d’Urgell. Posteriorment, el Pallars Jussà va incorporar el grau en Infermeria a Tremp. Les beques APA es van crear precisament per compensar aquesta manca d’opcions formatives a les comarques de muntanya.

La convocatòria del curs 2026-2027 continua excloent l’FP

El Departament de Recerca i Universitats ha obert la convocatòria de les beques APA per al curs 2026-2027, però els estudiants de formació professional continuen sense una línia equivalent. Actualment, no hi ha una convocatòria específica, una partida pressupostària ni un calendari establert per incorporar-los al sistema.

Els alumnes d’FP poden sol·licitar altres prestacions, com les beques generals, però aquests ajuts no tenen com a finalitat concreta compensar la mobilitat entre comarques. Per tant, no garanteixen que els estudiants dels territoris amb menys oferta formativa rebin el mateix suport que els universitaris.