Els menors de 3 anys, la gent gran i els immunodeprimits, els més vulnerables als virus respiratoris
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu (Pixabay)
El Servei de Microbiologia de Sant Pau i el Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Microbiologia Clínica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha publicat un estudi que analitza la freqüència i distribució dels virus respiratoris en l’àrea de Barcelona durant un període de 24 anys, inclosos els primers mesos de la pandèmia. Entre les principals conclusions, determina que els menors de 3 anys, la gent gran i els pacients immunodeprimits són els més vulnerables, i subratlla la importància de fer un cribratge quan un malalt ingressa amb un quadre d’infecció respiratòria aguda. Els resultats també assenyalen que existeixen unes pautes demogràfiques i d’estacionalitat molt clares per a alguns virus.
En l’àrea mediterrània de Barcelona els virus respiratoris tenen una major prevalença durant els mesos freds. El virus respiratori sincicial és més freqüent des del novembre al gener, el virus gripal A del desembre al març, amb un pic al gener, el virus gripal B del gener al maig, i el metapneumovirus de febrer a maig.
Les infeccions per virus respiratoris es van detectar en pacients de totes les edats, sobretot en nens menors de 3 anys, essent més freqüent el virus respiratori sincicial, mentre que el de la grip va ser-ho en adults. En persones grans la infecció pel virus respiratori sincicial també pot ser greu, ja que en les edats avançades es produeix un envelliment del sistema immunitari. I també en pacients immunodeprimits.
Per franges d’edat, s’ha detectat un pic en la freqüència de la infecció per aquest virus en les dones d’entre 30 i 40 anys, bàsicament perquè són les mares qui es queden a casa cuidant del nen malalt i també agafen la infecció.
L’any 2020 l’anàlisi es va dividir en dues parts: abans i després de la declaració de l’OMS de la pandèmia el març del 2020. En el primer període, es van analitzar 2.903 mostres per veure la presència de virus respiratoris diferents de la covid i 832 d’elles (28,6%) van ser positives. En el segon període, es van analitzar 905 mostres i 30 (3,3%) van resultar positives. Segons el treball, aquesta disminució de la circulació dels virus respiratoris segurament va ser deguda a que la pandèmia i les mesures per contenir-la varen també ser efectives en la reducció de la transmissió.
Un estudi de llarga durada
L’Hospital de Sant Pau va ser pioner a Catalunya en l’estudi de tots els virus respiratoris, quan l’any 1979 el Servei de Microbiologia va crear l’àrea de virologia clínica. La rellevància d’aquest estudi radica en tres punts clau. El primer, l’ús de mètodes, ja que totes les mostres estan processades amb tècniques de referència. El segon, el gran volum de mostres: més de 60.000, de les quals unes 21.000 són positives. I en darrer lloc, la llarga durada de l’estudi: 24 anys, un període que, segons els investigadors, aporta una visió global de la prevalença dels virus respiratoris.
