"Els nens mostren l'estat de la seva salut mental a escala corporal i de conducta"

• A partir de quina edat podem portar als nostres fills al psicòleg?

En el moment que els pares, pediatria o l'escola detecten alguna cosa que els alerta en el comportament o la rutina del nen.

Quan un nen és molt petit, en què fem en la nostra consulta és treballar en l'àmbit familiar, perquè pensem que hi ha alguna cosa dins aquest àmbit que incideix en el nen i que cal restablir o reeducar, però no hi ha límits d'edat a l'hora d'anar al psicòleg.

• Com li expliquem a un nen petit què és anar al psicòleg?

És molt fàcil, jo sempre recomano als adults que els diguin: "Com a pares hem detectat aquesta necessitat, i acudim a un professional que ens expliqui a nosaltres com podem ajudar-te i millorar". D'aquesta manera deixem de posar el pes sobre el nen.

• Com detectem en un infant problemes de salut mental?

Com més petit és un nen més ho mostra a escala corporal i de conducta. Trobem nens molt nerviosos, amb molta irritabilitat, problemes per dormir... aquests serien factors per acudir a consulta. Per altra banda, nens que de sobte es mostren decaiguts, sense ganes de participar o interaccionar... Generalment, quan veiem un canvi en la conducta habitual, és un bon moment per visitar a un professional.

• De quina manera pot influir positivament als infants acudir al psicòleg des de ben petits?

Els ajuda a poder gestionar les seves emocions, i a saber que el que els hi passa és una cosa normal, i que amb el suport de tots poden millorar.

És un aprenentatge que ja tindran per tota la vida, i en qualsevol situació complicada saben que hi ha un lloc on els poden donar suport i eines per poder gestionar el que els passa. El psicòleg és un lloc d'aprenentatge personal.

• Sap un nen tan petit expressar i diferenciar els seus sentiments?

Moltes vegades no amb paraules, però sí que ho expressen a través de jocs, gests... tenen altres formes de comunicar-nos el que els passa. El que els hi hem d'oferir nosaltres, és saber posar paraules i noms a allò que senten, per acabar trobant una solució.

• Podem descobrir en una edat primerenca i gràcies al psicòleg, una discapacitat intel·lectual en el nostre fill?

Com que la discapacitat intel·lectual és una cosa de naixement, generalment es detecta molt bé des de pediatria. Existeix una guia d'indicadors de les coses que un nadó ha de fer, i quan algun d'aquests està alterat, de seguida es posa en funcionament tota una xarxa d'atenció sobre aquell infant que és deriva directament al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), on ells fan l'estudi, a través de metges i psicòlegs que hi treballen dins.

• Hi ha alguna fórmula perquè els pares puguin ajudar als seus fills a mantenir una bona salut mental?

Dependrà una mica de la gestió emocional que puguin fer els pares d'ells mateixos, i les eines que tinguin per poder ajudar més o menys al seu fill.

Hi ha una cosa que a mi m'agrada recomanar que és el fet de dedicar-hi temps. No cal que sigui molt, però cal tenir moments units de jugar, conèixer-se, reconèixer-se, i de parlar de coses que durant el dia a dia passem per alt.

• Com creus que ha afectat la pandèmia de la Covid-19 als infants? Influirà d'alguna manera en la formació de la seva personalitat, o manera de relacionar-se amb els altres?

Encara no ho sabem del tot segur, es faran estudis que ens explicaran com ha afectat la pandèmia a llarg termini. El que sí que creiem, és que en la majoria d'infants en etapa escolar, l'inici de la pandèmia es va viure com una alliberació i desconnexió de les seves obligacions i horaris, una reacció positiva que va anar variant a mesura que avançava la pandèmia i augmentaven les restriccions. El fet de no poder interaccionar amb normalitat, ha creat com una sensació de por a molts nens i nenes que ara els costa tornar a relacionar-se amb amics per por a contagiar-se. Hem de tenir en compte que el món del nen és molt fantasiós, i és molt més fàcil per ells imaginar-se que es posaran molt malalts. Val a dir també, que moltes vegades en funció de com ho han viscut els pares, ho han acabat vivint ells.

Haurem d'anar veient com evoluciona aquesta afectació en els infants.