De 'Caçaocells' a 'Estimaocells': un espai terapèutic que uneix tot un poble

LLEIDACOM/ Griselda Mas
Publicat: 
05-04-2018
Actualitzat: 18-06-2018 13:49
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • De 'Caçaocells' a 'Estimaocells': un espai terapèutic que uneix tot un poble

La primavera ja és aquí i el bon temps es comença a notar: dies assolellats i calorosos, que animen a fer excursions els caps de setmana en algun indret bonic i interessant del nostre territori. Tampoc ens oblidem dels insectes, que ja comencen a veure's per tot arreu...

Normalment els nostres racons són rutes o locals, però el d'avui és simplement un paisatge que et roba el cor quan descobreixes el seu significat. Veureu, en teoria els espanta-ocells s'utilitzen per fer fora aquestes petites bestioles que roben les llavors de les verdures que s'hi planten als camps, oi? Doncs bé, a Vallbona de les Monges han aplicat una "psicologia inversa" vers aquestes figures i ara, en comptes d'espantar ocells, conviuen amb ells. I hem descobert que és un projecte únic al món!

De la mort a l'amor per la vida

La història d'aquests ninots va començar quan l'Eduard Viver, metge de professió i aficionat a la natura, va deixar enrere la seva vida de caçador. Sí, sí. Sabeu els casos de caçadors que deixen de ser-ho? Doncs bé, l'Eduard n'és un dels pocs exemples. "Als 8 anys em van regalar la primera pistola de balins, i després de molts anys com a caçador va arribar el dia que em vaig adonar que tenia que deixar les armes, de tot el que em lligués a matar.", explica l'Eduard. Davant aquesta necessitat de desintoxicació, el metge va crear la seva pròpia teràpia: els Estimaocells.

L'agost del 2012, durant la setmana cultural del poble, a l'Eduard li va sorgir la idea de recuperar els espanta-ocells, però no com a element negatiu sinó com un d'adaptació humana al medi amb un toc artístic. Així doncs, al poble van començar amb 10 Estimaocells i des d'aquell any fins ara, a Vallbona de les Monges n'hi ha 30! (cadascun representant cada família que hi viu). "En teoria la gent tenia que endur-se'ls, però van optar per deixar-los", comenta el metge. Aquest projecte obert i de tothom ha anat creixent i també en podreu trobar 7 a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, 9 a Bellpuig, 5 a Ribera d'Ondara, al Bruc, a Figuerosa... inclús aquest cap de setmana se celebra una plantada de 4 Estimaocells a Calaf! L'Eduard vol que tota Catalunya tingui aquests ninots. I ho està aconseguint. 

Uns habitants molt curiosos

Els primers Estimaocells estaven fets de palla i alguns tenien una pilota de futbol o una garrafa d'aigua com a cap. Amb els anys han anat evolucionant i els seus caps són caixes-niu i també tenen botelles de plàstic penjades, que són els menjadors i abeuradors dels nostres amics ocells. Ep! i que no faltin els texans, la camisa i el barret ;)

Agost del 2017 / FOTO: La caseta de l'òliba

"Els Estimaocells s'han convertit en una eina de treball que ha unit a tot el poble, creant comunitat. A l'agost, la gent de Vallbona es reuneix per arreglar-los i fer manteniment. També aporta un toc artístic al paisatge alhora que s'utilitzen materials reciclats i, sobretot, aconsegueix unir humà i fauna, mantenint la biodiversitat del nostre territori.", diu l'Eduard. Veieu com és possible la convivència? 

La fotografia com a substitut de la caça

Deixant enrere la sensació de l'adrenalina corrent pel cos quan tens la teva víctima a tir, l'Eduard segueix desfent-se de la toxicitat que li va aportar la caça. Afirma que té mal sons, que s'ha desfet de les armes i que ha perdut amics que segueixen caçant. Ara està treballant en la creació d'observatoris de fauna, un indret on els tirs no són d'arma sinó dels objectius de les càmeres de fotos. 

FOTO: La caseta de l'òliba
FOTO: La caseta de l'òliba
FOTO: La caseta de l'òliba
Comparteix

També t'interessarà