De la mort a l'amor per la vida
La història d'aquests ninots va començar quan l'Eduard Viver, metge de professió i aficionat a la natura, va deixar enrere la seva vida de caçador. Sí, sí. Sabeu els casos de caçadors que deixen de ser-ho? Doncs bé, l'Eduard n'és un dels pocs exemples. "Als 8 anys em van regalar la primera pistola de balins, i després de molts anys com a caçador va arribar el dia que em vaig adonar que tenia que deixar les armes, de tot el que em lligués a matar.", explica l'Eduard. Davant aquesta necessitat de desintoxicació, el metge va crear la seva pròpia teràpia: els Estimaocells.
L'agost del 2012, durant la setmana cultural del poble, a l'Eduard li va sorgir la idea de recuperar els espanta-ocells, però no com a element negatiu sinó com un d'adaptació humana al medi amb un toc artístic. Així doncs, al poble van començar amb 10 Estimaocells i des d'aquell any fins ara, a Vallbona de les Monges n'hi ha 30! (cadascun representant cada família que hi viu). "En teoria la gent tenia que endur-se'ls, però van optar per deixar-los", comenta el metge. Aquest projecte obert i de tothom ha anat creixent i també en podreu trobar 7 a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, 9 a Bellpuig, 5 a Ribera d'Ondara, al Bruc, a Figuerosa... inclús aquest cap de setmana se celebra una plantada de 4 Estimaocells a Calaf! L'Eduard vol que tota Catalunya tingui aquests ninots. I ho està aconseguint.
Uns habitants molt curiosos
Els primers Estimaocells estaven fets de palla i alguns tenien una pilota de futbol o una garrafa d'aigua com a cap. Amb els anys han anat evolucionant i els seus caps són caixes-niu i també tenen botelles de plàstic penjades, que són els menjadors i abeuradors dels nostres amics ocells. Ep! i que no faltin els texans, la camisa i el barret ;)
Agost del 2017 / FOTO: La caseta de l'òliba
"Els Estimaocells s'han convertit en una eina de treball que ha unit a tot el poble, creant comunitat. A l'agost, la gent de Vallbona es reuneix per arreglar-los i fer manteniment. També aporta un toc artístic al paisatge alhora que s'utilitzen materials reciclats i, sobretot, aconsegueix unir humà i fauna, mantenint la biodiversitat del nostre territori.", diu l'Eduard. Veieu com és possible la convivència?
La fotografia com a substitut de la caça
Deixant enrere la sensació de l'adrenalina corrent pel cos quan tens la teva víctima a tir, l'Eduard segueix desfent-se de la toxicitat que li va aportar la caça. Afirma que té mal sons, que s'ha desfet de les armes i que ha perdut amics que segueixen caçant. Ara està treballant en la creació d'observatoris de fauna, un indret on els tirs no són d'arma sinó dels objectius de les càmeres de fotos.
FOTO: La caseta de l'òliba
FOTO: La caseta de l'òliba
FOTO: La caseta de l'òliba