Europa exigeix a Espanya reformar el codi penal pels "creixents" empresonaments d'artistes

ACN
22-03-2021
  • Europa exigeix a Espanya reformar el codi penal pels "creixents" empresonaments d'artistes
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (Cd'E), Dunja Mijatovic, ha traslladat la seva preocupació a Espanya per les "creixents condemnes" a presó a artistes i activistes els últims anys. "Diverses disposicions del codi penal espanyol tenen un impacte negatiu, inclòs un efecte dissuasiu, en l'exercici de la llibertat d'expressió, un dret d'importància crucial per a un debat públic lliure i plural", diu la comissària per carta al govern espanyol on li reclama una reforma dels delictes d'injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d'odi i difamació. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha replicat al Cd'E que pretenen revisar-ho, però que encara estan estudiant la proposta de reforma.

"El nostre propòsit és limitar més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes i ajustar les penes a la gravetat de la conducta", afirma Campo en la missiva de rèplica. El govern va anunciar la seva intenció de fer aquests canvis arran de la polèmica pel cas del raper Pablo Hasel.

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (Cd'E), Dunja Mijatovic, va enviar una carta al govern de Pedro Sánchez el passat 11 de març per alertar de les seves "preocupacions" sobre l'impacte d'alguns delictes del codi penal espanyol en "els estàndards de drets humans internacionals".

Mijatovic assegura que el delicte d'enaltiment del terrorisme a Espanya és "problemàtic" perquè la definició és "ambigua i imprecisa", la qual cosa ha generat "interpretacions divergents" als tribunals espanyols, algunes contràries als "estàndards internacionals de llibertat d'expressió".

⏯️ La covid és "el desafiament més gran" per als drets "en molts anys"

Foto Miquel de Santiago

"Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l'enaltiment del terrorisme comporti realment un risc real, concret i imminent de perill", lamenta la comissaria. També critica que els magistrats espanyols interpretin de manera "abstracta" la intenció dels acusats, sense tenir en compte el "context" i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

"La legislació antiterrorista només es pot aplicar al contingut o a les activitats que impliquen directament l'ús o l'amenaça de violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror", remarca. En aquest sentit, avisa que "un mal ús" de les legislacions en matèria de terrorisme poden generar restriccions "desproporcionades" de la llibertat d'expressió", especialment quan castiguen comentaris que "no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència" o són "políticament incorrectes".

Injúries a la corona

La comissària de Drets Humans també veu amb preocupació el delicte d'injúries a la corona i demana al govern espanyol que el reformi en línia dels estàndards europeus de drets humans. En particular, Mijatovic reclama a Sánchez que tingui en compte la sentència del TEDH sobre la crema de fotografies del rei a Girona (Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya) que establia un marge ampli de crítica per als representants públics.

"El TEDH va considerar que les crítiques polítiques a autoritats i personalitats públiques, encara que siguin provocadores i radicals, no es poden considerar com a discurs d'odi o incitació a la violència", recorda Mijatovic.

Hasel suma mesos de presó per no pagar les multes de la sentència

Preview Pablo Hasél

Altres delictes problemàtics

A banda de posar èmfasi en la reforma dels delictes d'enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona, al centre del debat públic a Espanya, des del Consell d'Europa també veuen problemàtics els delictes de discurs d'odi, ofenses religioses i la difamació.

Mijatovic considera "excessiva" la interpretació que fan els jutges espanyols de la noció de discurs d'odi i tem que afecti la llibertat d'expressió a Espanya. Per això, veu "crucial" restringir aquest delicte només per a "la xenofòbia, l'antisemitisme i altres formes d'odi basades en la intolerància que inciten a la discriminació l'hostilitat i la violència".

D'altra banda, la comissària de Drets Humans insta el govern de Sánchez a "despenalitzar les ofenses religioses", ja que poden limitar la llibertat d'expressió i "dificultat un debat plural" a l'Estat. De la mateixa manera, exigeix despenalitzar la difamació perquè, tal com estableix l'alt tribunal d'Estrasburg, el sol fet que es puguin aplicar sancions pot perjudicar la llibertat d'expressió.

Mijatovic veu necessàries totes aquestes reformes per "reforçar" la llibertat d'expressió a Espanya i "facilitar" que els tribunals espanyols preguin decisions en línia amb la jurisprudència d'Estrasburg. "També demostraria el compromís del govern per protegir la llibertat d'expressió", rebla al final de la missiva.

Resposta del Govern

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, admet que "la regulació d'alguns delictes relacionats amb la llibertat d'expressió continua plantejant problemes, sobretot per la imprecisió en la definició de la conducta delictiva". Així, assegura a la comissària que a principis de febrer ja van anunciar la seva intenció de reformar els delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a les institucions de l'estat, "entre d'altres". Per tant, no concreta si també revisarà els delictes de discurs d'odi, ofenses religioses i la difamació, tal com demana la comissaria.

"Li manifesto la meva sintonia i la del govern amb les preocupacions que vostè mostra a la carta i el meu desig que puguem tirar endavant una reforma d'aquests delictes que contribueixi a millorar encara més el legítim exercici de la llibertat d'expressió", afirma Campos en la resposta enviada el passat 18 de març.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta