Fira de Lleida assoleix l'any 2021 el millor resultat econòmic de la història

Amb una facturació de 1,7 milions d’euros i amb un superàvit de 340.743 €, Fira de Lleida ha assolit l’any 2021, tot i la problemàtica derivada de la pandèmia, el millor resultat econòmic de la seva història, segons el balanç econòmic presentat en el marc de la reunió del Patronat de la Fundació Fira de Lleida, presidit per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.

Aquest resultat positiu, segons ha explicat l’alcalde de Lleida, “permet compensar en part les pèrdues del 2020 en què l’activitat firal va estar prohibida”. En aquest sentit, ha agraït el suport de la Generalitat, mitjançant la Direcció General de Comerç de la Conselleria d’Empresa, que va treure una línia de subvencions específica per al sector firal per pal·liar l’impacte econòmic negatiu de la Covid durant el període de suspensió de l’activitat firal. 

D’altra banda, l’impacte econòmic de l’activitat firal sobre el territori (hoteleria, restauració, transports, comerç i serveis diversos, inclosos els destinats a expositors i visitants) es calcula en uns 15 milions d’euros.

Pueyo ha destacat que la Institució firal “es referma com a instrument de promoció econòmica i dinamització empresarial en l’any de recuperació econòmica post pandèmia, amb la represa de l’activitat firal presencial i amb la voluntat de contribuir a la reactivació econòmica i dinamització empresarial de la ciutat i el territori”. El president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida ha posat en valor l’impacte econòmic positiu que genera l’activitat firal, sobretot en les pimes de sectors especialment castigats per la Covid, com l’hoteleria, la restauració, el comerç i els serveis, entre altres. 

Segons Oriol Oró, director general de la Fira de Lleida, “l’objectiu era tornar a ser un important instrument de dinamització empresarial, generador de confiança social i una eina per impulsar l’activitat econòmica, donant suport als sectors productius, les empreses, i la societat en els seu conjunt”. En aquest sentit, Oró destaca que “vam treballar per estar preparats i impulsar la celebració d’esdeveniments de forma presencial tan bon punt fossin autoritzats”.

Segons els responsables de la Institució firal, els resultats del 2021 reforcen el model de gestió empresarial de Fira de Lleida, iniciat el 2008 i vehiculat sota criteris d’eficiència econòmica, així com la viabilitat econòmica de l’entitat, que en els darrers 15 anys ha presentat cada bienni i de forma continuada un resultat positiu.

El superàvit, juntament amb la trajectòria positiva d’aquests darrers 15 anys, atorga a la Fira de Lleida una posició financera sòlida que permet afrontar amb garanties les dificultats econòmiques derivades de la distorsió i incertesa dels mercats, conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, i més recentment de la Guerra a Ucraïna, l’escassedat de matèries primeres, la crisi energètica, la inflació i l’increment de tipus d’interès, entre altres factors.

Represa de l’activitat firal

Pel que fa a l’activitat firal, s’ha fet un repàs a l’activitat que ha desenvolupat la Fira de Lleida durant l’any 2021 amb un l’últim quadrimestre de l’any va incloure la recuperació dels esdeveniments internacionals més importants dirigits al públic professional, i que són referents en el seu sector, com la fira de Sant Miquel, el saló internacional Eurofruit, Municipàlia o Innocamping. Sant Miquel- Eurofruit va recuperar el seu format presencial amb 54.000 m2 d’ocupació i la presència massiva de les principals empreses del sector, a la qual va seguir, ja amb l’aixecament de les mesures de control de la Covid, i per tant amb tota normalitat, la fira internacional Municipàlia i el saló Innocamping. El calendari firal va cloure amb el Lleidantic, Lleida Retro, la Trobada del Disc i un Cucalòcum en formar reduït.

Durant el primer semestre del 2021 s’ha destacat la celebració de fires en format digital com la primera fira de la Contractació pública de l’Ajuntament de Lleida o la fira FormaOcupa, que es van configurar com a plataformes de trobada virtuals entre expositors i potencials clients. 

La primera gran cita presencial, fou Sant Miquel-Eurofruit, que es va celebrar del 30 de setembre al 3 d’octubre, i que va recuperar el seu format presencial amb 54.000m2 d’ocupació i la presència massiva de les principals empreses del sector, a la qual va seguir —ja amb la eliminació de les mesures de control de la Covid, i per tant amb tota normalitat— la fira internacional Municipàlia i el saló Innocamping, amb un excel·lent balanç tant pel que fa al nombre d’empreses expositores com pel que fa als visitants professionals.

Creació del comitè organitzador de Sant Miquel

La reunió del Patronat de la Fira de Lleida ha ratificat la creació del comitè organitzador de Sant Miquel, un espai de trobada entre els principals actors del sector “per definir i consensuar les millores i model de la Fira de Lleida per tal d’adaptar-nos i avançar-nos als nous temps amb un esperit modernitzador”, ha destacat l’alcalde.

En el marc de la trobada també s’ha recordat que l’Ajuntament de Lleida ha presentat el projecte de rehabilitació del Palau de Vidre a la convocatòria de la  la PIREP (Programa d’impuls i rehabilitació d’edificis públics) dels fons Next Generation.  Entre les accions que incorpora el projecte destaquen les millores per a convertir-lo en un espai sostenible i intel·ligent, amb sistemes de telecontrol i gestió integral de les instal·lacions, a més de la rehabilitació de les façanes i la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. “La rehabilitació i actualització del Palau de Vidre, a de més l’ampliació de Fira de Lleida amb el nou Pavelló 5 suposarà un nou impuls per a l’activitat firal i les fires professionals i permetrà refermar el posicionament de la Fira de Lleida”, ha remarcat Pueyo.