Fora de tot arreu: el dret a l'habitatge continua sent l'assignatura pendent

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
11-04-2018
  • Fora de tot arreu: el dret a l'habitatge continua sent l'assignatura pendent
  • Fora de tot arreu: el dret a l'habitatge continua sent l'assignatura pendent

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Lleida ha detectat un augment en els últims mesos dels desnonaments de famílies que no poden pagar un lloguer. Si fa uns anys, l’arribada de la crisi i el trencament de la bombolla immobiliària va deixar sense habitatge centenars de famílies que no podien fer front a les quotes hipotecàries, ara el seu infern són les mensualitats del lloguer on es van refugiar després de perdre el pis. “Molta gent que venia de la bombolla immobiliària i que va ser desnonada pel banc van anar de lloguer i ara, que la crisi encara dura i que han pujat els preus, no el poden mantenir”, explica el Henry Mora, un dels portaveus de la PAH de Lleida, que al mes de març va comptabilitzar 11 expedients de desnonament. L’altre problema són els desallotjaments per ocupació. “Ningú ocupa perquè sí”, subratlla el Henry. “Les famílies recuperen pisos buits propietats de bancs perquè es troben sense feina, sense ingressos i sense l’ajuda dels Serveis Socials”. Dels expedients de desnonament que arriben a l’assemblea de la PAH cada mes, la majoria, ara, són per impagament de lloguer o bé, ordres de desallotjament de pisos ocupats.

“¿Quién quiere estar de ocupa?” es pregunta la Mercedes, una de les veïnes del bloc del passeig de Ronda que avui ha quedat buit després de l’ordre de desallotjament de la Paeria de Lleida. “Con la situación que tengo, ¿qué hago?¿Vivir debajo del Puente? Con 430€ no puedo vivir. Ni yo ni nadie”, explica. Fa un any i tres mesos que va entrar a un dels pisos de l’edifici número 63 del Passeig de Ronda, amb el seu fill de 30 anys que no té feina. Havia estat vivint amb una amiga després de quedar-se sense feina al patir una malaltia que li va deixar amb un 50% d’incapacitat reconeguda i sense la possibilitat de trobar-ne una altra. Explica que en aquell moment, ja va estar prop de 4 anys esperant un habitatge social, però que quan li va arribar, era més car i més petit que el que havia trobat ella. Ara, està a la llista de casos que tramita la Taula d’Emergència que la Paeria i la Generalitat gestionen per a famílies vulnerables que necessiten un lloc on viure. I està pendent del judici per ocupació que està previst pel 17 d’abril. Però ha hagut de marxar abans per l’expedient d’insalubritat que l’ajuntament de Lleida ha decretat sobre l’edifici on vivia fins ahir.

A la PAH veuen el cas de l’edifici de Ronda com un exemple de les insuficients polítiques de les administracions per assegurar el dret a un habitatge digne. El Henry explica que entre la quarantena de persones que vivien al bloc, la majoria ocupant els pisos, vàries eren membres de l’assemblea de la Plataforma i per això, havien demanat a la Paeria que negociés amb Caixabank (l’anterior propietari de l’edifici). “Ja que hi havia famílies que havien recuperat els pisos perquè necessitaven un habitatge, una solució podia ser que el banc cedís l’edifici a l’ajuntament per a que pogués donar una alternativa a les famílies”, explica el portaveu de la PAH, que assegura que ara mateix, el parc públic d’habitatge a la Paeria “és nul”. Des de l’ajuntament no han facilitat el nombre de pisos socials amb què compta la Taula d’Emergència ara mateix per donar resposta a aquest tipus de necessitats. “La solució de l’ajuntament va ser exigir al propietari de l’edifici que resolgués el tema de l’ocupació de molts dels pisos i, llavors, el propietari va tallar la llum”, explica el Henry. “Fa uns dies, va haver un incendi probablement perquè els veïns havien punxat la llum per poder viure i ara, la Paeria fa un expedient de desallotjament per insalubritat. Al final, el que fan és afavorir l’especulació deixant un edifici buit i tapiat que en un temps, quan pugi el preu es podrà vendre”.

La Mercedes i el seu fill feien les maletes sense saber on deixarien objectes com la nevera o els mobles. Els serveis socials municipals han ofert a 14 famílies (26 persones) de les 21 que vivien en el bloc de Ronda un reallotjament temporal de 30 dies. La Mercedes es lamenta que a l’hotel on van no poden portar res més que les maletes i que perdrà el sofà o la nevera. També li preocupa que haurà de pagar uns 40€ per l’estada, ja que l’ajuntament es fa càrrec del 90% del cost. Segons la Paeria, els serveis socials estudien la situació i decideixen si l'ajuda ha de cobrir la totalitat de l'estada o es paga únicament una part. Però la pregunta clau per ella és què farà un cop passat aquest mes. Des de la Paeria insisteixen que ningú es queda al carrer i que quan s’exhaureix el termini d’estada als hotels facilitats pels serveis socials es valora la situació de la família. Però des de la PAH hi veu una política social de cara a la galeria: “Diuen que estan ajudant les famílies en el moment del desallotjament, però quan ha passat un mes i el cas ja no està a les pàgines de la premsa, els hi diuen que han d’espavilar i es queden al carrer igualment”. A més, sospiten que des dels serveis socials de l’ajuntament allarguen el procés d’arribada de casos a la Taula d’Emergència per no engrandir la llista i els s’accepten, els manté en espera. Recorden el cas d’una dona que fa un mes va haver d’enfrontar-se a una ordre de desnonament que va arribar abans que el pis que li havia assignat l’ajuntament. “S’assignen els habitatges sobre el paper, però en realitat el pis no existeix. L’administració pública no té pisos per oferir habitatge social públic a famílies vulnerables”, denuncia el portaveu de la PAH.

“Yo quiero un piso para pagarlo y sentirme segura”, demana la Mercedes. “Cuando estàs de ocupa, no sabes qué te va a pasar”.

L’habitatge els continua deixant fora de tot arreu.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next