Habitatge, feina digna i comunitat, reivindicacions per la salut mental a Tàrrega

Drets socials sòlids com l’habitatge, la feina digna, l’educació i el suport comunitari ha estat el missatge central de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, que s’ha fet aquest dissabte a Tàrrega amb la participació de més de 600 persones. L’acte, organitzat per l’Associació Alba —que commemora enguany el seu 50è aniversari— i la Federació Salut Mental Catalunya, ha reivindicat que la salut mental només pot ser digna i accessible si es garanteixen condicions de vida justes i equitatives per a tothom.

Sota el lema “Drets socials per una salut mental digna i accessible”, la jornada ha combinat activitats culturals i reivindicatives amb la lectura d’un manifest que ha denunciat la precarietat laboral, la manca d’habitatge i la soledat com a principals factors que afecten la salut emocional. En Miquel Àngel i en Noel, activistes de l’Associació Alba que l’han llegit, han demanat polítiques estructurals que abordin aquests reptes des d’una mirada social i transversal.

L’acte ha començat amb un taller de ioga inclusiu i una mostra de cultura popular a càrrec de l’Associació Cultural Guixanet, i ha continuat amb la peça de dansa contemporània “Entre línies invisibles”, que ha representat la vivència de les persones que conviuen amb problemes de salut mental.

Durant els parlaments institucionals, la presidenta de Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, ha subratllat la necessitat d’augmentar la inversió i els recursos per garantir una atenció equitativa arreu del territori, mentre que la directora de l’Associació Alba, Maite Trepat, ha destacat la tasca de la Taula de Salut Mental Urgell-Segarra com a espai de coordinació entre entitats i serveis.

L’acte ha acabat amb una coreografia col·lectiva al ritme de la cançó “Tots volem salut mental”, escrita per persones usuàries dels serveis de l’Associació Alba. Les entitats han recordat que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, gairebé mil milions de persones al món viuen amb algun tipus de problema de salut mental, i que sense drets socials efectius no és possible garantir-ne una atenció realment universal.