"Hem de donar exemple als més petits perquè entenguin que la manera de relacionar-nos ha canviat"

LLEIDACOM / Noelia García
Publicat: 
26-10-2020
Actualitzat: 24-11-2020 12:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • "Hem de donar exemple als més petits perquè entenguin que la manera de relacionar-nos ha canviat"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • "Hem de donar exemple als més petits perquè entenguin que la manera de relacionar-nos ha canviat"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

Els nens i nenes són una part de la població que estan vivint altres conseqüències que deixa al seu pas la COVID19. La pandèmia fa afectar el seu curs escolar, generant problemes a l'hora de seguir amb el seu aprenentatge natural, un abús de les tecnologies, por a la nova normalitat i possibles trastorns psicològics.

Un mes després de la tornada a l'escola, Lleidacom ha volgut fer balanç sobre 3 aspectes que formen part de la vida dels nens i nenes, i els joves: el bullying, les tecnologies, i com a novetat afegida, els efectes de la COVID-19 en la seva etapa com d'estudiants. De la mà del Centre Integral PsicoLleida Cristina Vidal, i la seva directora Cristina Vidal, psicòloga, Especialitzada en Coaching, Trauma i Psicologia Clínica amb perspectiva de gènere, podem descobrir noves preocupacions que afecten els joves, consells per a facilitar la convivència amb el virus i els més menuts, i diferents aspectes psicològics que poden ajudar-te a tu i als teus nens/es a millorar certs comportaments presents al vostre dia a dia.

 

Creus que amb el Coronavirus a les escoles, es poden crear noves tendències dins del bullying, per exemple un nen que porta una mascareta diferent a la  resta, o un nen que estigui confinat, al tornar a l’escola aquest nen pot estar senyalat…

El vèrtex de bullying és la diferència, el fet de portar mascaretes de diferents models o colors, potser això no, estigmatitzar algun nen que pugui tenir un familiar amb la malaltia pot passar, però és poc probable perquè s'estan confinant classes senceres, no és quelcom que afecti només a un, però si és una cosa que podria passar. Estem vivint una situació molt poc comuna en la que no és estrany tenir al voltant d'un cas de coronavirus i haver d'estar quinze dies a casa.

Les persones que tenen menys de l'edat obligatòria per portar mascareta, i no en porta, i altres nens si, aquests els hi poden dir "no portes mascareta, aniràs a l'hospital". Per exemple, l'altre dia a un parc jo mateixa vaig veure com una nena es posava a plorar perquè li deien que hauria de portar mascareta perquè si no aniria a l'hospital. La nena tenia 4 anys. Aquí sí que es va generar aquesta mena d'assetjament perquè aquesta nena no portava mascareta, i els altres sí. Tot i això, és aviat per dir-ho, hem d'esperar a veure com s'encaminen les coses. Portar-ne o no portar-ne, sí que pot ser un fet discriminatori. Quant a estigmatitzar la malaltia, és poc probable però podria passar perquè és un tema actual, i cada dia hi ha més confinaments.

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago

Hi ha molts pares, que ara tenen por a que els seus fills tornin a l’escola i estiguin exposats a la malaltia. Quins consells podries donar-lis com a psicòloga...

Curiosament, nosaltres estem percebent una altra realitat: són pares desitjosos de tornar a la rutina perquè no han tingut vacances. El curs escolar es va interrompre al març, això va fer que els pares haguessin de fer de pares, de mestres, i estiguessin molt estressats. A més és molt important per al nen aquesta tornada a la rutina.

Sobre el consell de tenir por, els pares han de confiar en l’equip docent, perquè estan fent autèntics esforços perquè els nens portin la mascareta, facin servir els hidrogels, han fet la programació abans de començar, han canviat la ràtio d’alumnes… Necessitem aquesta confiança. També els aconsello que és necessari recuperar la rutina. Igual que l’adult torna a treballar, els nens també han de poder tornar a l’escola. Els petits també necessiten el contacte amb els iguals, la rutina… Nosaltres vam fer treballs d’acollides a escoles que van obrir les portes abans de l’estiu, i els nens estaven encantats de tornar-se a veure, fins i tot el moment més emotiu és quan es connectaven per videotrucades. 

També amb relació al Covid-19 i l’escola, el meu consell és que els pares no fiquin massa pressió acadèmica als fills. Estem detectant alumnes sobretot adolescents, que tenen por als exàmens, que els hi costa concentrar-se. Els pares han de ser una mica més flexibles amb això i entendre la situació. 

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago

Els nens quan van estar confians, potser van generar en ells mateixos por a sortir al carrer, i ara aquesta por es pot presentar a l’hora de tornar a l’escola, de compartir… Com podem ajudar a aquests nens?

Amb aquests nens ja s’ha treballat quan podien començar a sortir al carrer, i sí que ens hem trobat a molts nens que tenien por a tornar a xafar el carrer. Ara, amb els nens que tenen por a anar a l’escola, els hem de transmetre seguretat, des del nucli familiar, a l’escola… 

És molt important explicar el protocol i informar als nens que si agafen el virus, no passa res, que se segueix un protocol… La clau és que el nen pugui preguntar i se li doni tota la informació. Els nens han de saber que és el que pot passar en tot moment i quines són les solucions. El fet d’anar amb la incertesa, és pitjor per a ells. Ells necessiten conèixer la situació, això els ajudarà a relativitzar i a ser prudents, però no a fer més gran l’angoixa del “i si si si agafo la covid…”

La manera de relacionar-se entre els petits està canviant, el comportament a les aules, les hores de joc… Aquesta nova normalitat pot comportar canvis en la seva conducta?

Els nens són més resistents a renunciar al contacte. Ells també han d’entendre igual que ho fem els adults, que la manera de relacionar-nos ha canviat, que el contacte físic no pot ser com abans, no hi han abraçades, no es pot anar sense mascareta… Han de fer un treball d’adaptació. Està molt demostrat que als canvis s'adapten molt millor els nens que els adults, però també hem de tenir confiança en ells. Els hem d’acompanyar i fer de modelatge, si ells veuen que seguim un comportament, ells faran el mateix. 

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago
Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago

Creus que a les escoles seria necessària implantar tallers, xerrades o sessions informatives sobre el Coronavirus més allà del coneixement que ja tenim per part d’educadors, sanitaris, psicòlegs… així com existeixen tallers de sexualitat, d’alimentació… 

Sí és necessària. No podem fer una escola diferent i viure de manera diferent sense explicar que implica que sigui diferent, tractar les emocions que puguin anar fluint d’aquesta situació. S'hauria de fer, potser no com a tallers però sí els tutors haurien d’anar acollint aquests temes i fer un seguiment dels alumnes. També, les figures dels psicòlegs i psicopedagogs de les escoles haurien d’estar atents a la situació. 

Potser una hora de professionals externs no caldria, però sí que els mateixos tutors de les aules facin aquesta consciència, de fet aquesta acollida penso que s’està fent. S’està explicant el que està passant, s’intenten resoldre dubtes… Jo crec, que aquesta mínima acollida, totes les escoles les estan fent. 

Pel que fa la tecnologia… Durant el confinament els nens passaven moltes hores fent les classes en linea, i possiblement s'afegeixen hores d’esbarjo amb mòbils i tablets. Quins consells podem fer arribar als pares per gestionar el temps que els fills/es passen amb aparells tecnològics en general?

Tot depèn de l’etapa madurativa. Amb menys de 12 anys no són prou responsables per tenir el seu propi mòbil, i mai han de tenir present que “és el seu mòbil, de la meva propietat, el meu codi de bloqueig, jo faig el que vull”, això és un error. Ha de ser el pare o la mare qui decideixi si li deixa l’aparell o no. La clau és control parental, sobre el temps que estan navegant i sobre el contingut al què accedeixen. Sí els adults, controlem el temps que estan i anem pactant amb ells en funció de l’etapa madurativa, estarien fent un ús més correcte, i han de tenir clar que no és seu. És important ficar un dispositiu parental a l’aparell per saber a quines webs es connecten i a què accedeixen. 

La realitat és que ells són nadius digitals, i saben manejar molt bé els mòbils, els adults no vam néixer amb aquestes circumstàncies, no podem negar la digitalització, però hem de seguir exercint de pares mentre siguin menors amb un control parental. 

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago

Com creus que poden afectar tant en la conducta d'aprenetntatge com emocionalment als nens, que part de l'educació i el procés d’ensenyament sigui online?

L'aprenentatge en línia és el futur, de fet els adults estem fent moltes formacions en xarxa. Sí que és cert que el que et priva la formació en línia, es de l’aprenentatge més cooperatiu que això t’ho facilita l’aula. Jo no sóc experta en sistemes d’aprenentatge informàtics, però no crec que hi hagi un problema en aprendre de manera digital, però sí crec que el presencial ens dóna contacte humà, i pel desenvolupament dels nens, i sobretot dels més petits, de 3 cap amunt, el contacte entre iguals és molt important per al seu desenvolupament. 

Una formació en línia en primària, no és el mateix que en secundària, i aprenen diferent. Depèn de l’edat, aquesta formació té un impacte o un altre. Com més petits és més necessari el contacte. 

D’altra banda, en menors de 6 anys, el confinament va afectar molt, perquè són nens que necessiten contacte amb iguals, aprendre, jugar… Els adolescents ho van viure més bé, la seva etapa madurativa i d’adaptació és diferent. 

Imatge de Noelia García - Miquel De Santiago

A nivell psicològic, quins són els problemes que més afecten als nenes respecte a la pandèmia, la Covid19…

L’ansietat. S’han quadruplicat les demandes en totes les etapes de la vida per ansietat; nens i adults amb símptomes. Quan als estudiants, molta autoexigència, molta ansietat, por al fracàs, por fins i tot a tornar a classe més que a al Covid. 

També han incrementat els casos de conducta alimentària durant i després del confinament, però el símptoma rei, és el trastorn per ansietat. 

Pel que fa la por al virus…

Durant l’estat d’alarma als psicòlegs s’ens van decretar com a servei essencial, perquè teniem persones que no podíem atendre-les telemàticament i això perjudicava el seu curs clínic. En aquests moments, vam rebre demandes de nens amb por a sortir al carrer per contagi a la Covid-19. Ara mateix, en canvi, no és el que estem veient, és l’ansietat com et deia.

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago
Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago

Vols fer alguna aportació reflexiva per als lectors sobre tots els temes que hem tractar durant l’entrevista?

Crec que t’ho he transmet tot. Però és important el tema d’anar confiant, recordar que els menors aprenen per modelatge, per tant com adults hem de donar exemple, no podem esperar que ells prenguin les mesures de seguretat si en sortir de l’escola veuen als pares aglutinants a la porta, sense mascareta… Sobretot remarcar que hem de traslladar confiança als petits, ser coherents amb els nostres actes, i demanar ajuda si és necessari. 

També cal tenir en compte que és un procés d’adaptació, implica que inicialment hi hagi neguits, por, estrès, nervis, el nostre ànim canvia… Jo considero que si fa més de dues setmanes que el teu fill/a o tu mateix continues amb aquest malestar, és que potser necessites ajuda, però normalment aquestes sensacions desapareixen a mesura que anem avançant.

Imatge de Cristina Vidal - Miquel De Santiago
Comparteix

També t'interessarà