"Hem de seguir esmentant la importància de la cura de la salut mental"

• Què és la salut mental?

Hi ha moltes definicions, però la que jo utilitzaria és: La salut mental és trobar l'equilibri i l'harmonia entre les diferents parts de nosaltres. Entre la part física, que inclou tant el cos, com la nostra conducta; la part mental, aquelles coses que pensem i la forma en la qual les pensem; la part emocional, allò que sentim; i fins i tot podríem anomenar la part més espiritual. L'equilibri entre tots aquests aspectes, fa que puguem tenir a la nostra disposició totes aquelles eines necessàries per fer coses a la vida, a escala laboral, de relacionar-nos de forma òptima... Això seria per mi la salut mental, l'equilibri de totes les parts de la persona.

• Que podem fer per protegir aquest equilibri?

Per protegir aquest equilibri podem començar per les coses més petites. Hem d'adonar-nos de quines coses podem fer en cada àmbit de la nostra vida que ens siguin un bé. Per exemple, en l'àmbit físic parlaríem de totes aquelles cures bàsiques: alimentació, exercici... cuidar el nostre cos. Mentalment, és important conèixer-se a un mateix, cultivar la nostra ment a base de l'aprenentatge de coses noves i intentar utilitzar el pensament de forma crítica, autònoma i correcta. A escala emocional, podem cuidar-nos a nosaltres mateixos buscant coses amb les quals gaudim. En aquest àmbit, també és molt important tenir en compte amb qui, com i quan ens relacionem. Hi ha persones amb les quals convivim que són com vitamines, aquestes són molt importants, en canvi, n'hi ha d'altres que són una mica toxines, i a vegades, si no les podem evitar del tot, sí que s'ha d'intentar ser-ne conscients i vigilar-ne la dosi.

• Podem patir tots un problema de salut mental?

Primer de tot hem d'establir diferències entre dos grans grups de patologies mentals. Per una banda, trobem les patologies mentals greus que normalment són cròniques, per exemple seria el cas de l'autisme o l'esquizofrènia. Per altra banda, hi ha un altre gran grup que té a veure amb les característiques personals, i també amb les vivències que anem tenint al llarg de la vida. Una combinació en la qual hi pot haver alguna cosa que trontolli, i que en conseqüència, ens derivi a trastorns d'ansietat, depressió, estres posttraumàtic... Hi ha coses que no sempre podem controlar, per molt que tinguem eines pròpies ben establertes, hi ha vegades que aquestes no són suficients, i per tant, tots som susceptibles d'estar dins aquest grup.

• Que pot desencadenar una patologia d'aquest segon grup del qual ens parles?

Ara ho hem vist molt bé amb la pandèmia, quan hi ha una situació vital molt estressant, que posa en perill aquelles coses bàsiques que necessitem per sentir-nos segurs, és molt possible que estiguem avesats a patir aquests tipus de problemes mentals dels quals parlàvem.

També hem de parar compte, en què la ment, psicològicament no diferencia massa entre el que és la realitat, i allò que imaginem. És a dir, una persona pot acabar tenint un problema d'ansietat perquè té una vivència real, per exemple la Covid, sigui pròpia o de gent molt propera, o pot ser que no hagi tingut aquesta vivència real, però el fet d'imaginar-s'ho podria acabar també desencadenant-me una situació greu d'ansietat.

• Hauríem de visitar tots el psicòleg, com a hàbit per tenir cura de la nostra salut mental?

Jo diria que no tothom, perquè hi ha persones que ni tenen un gran patiment personal, ni gens d'interès a acudir-hi.

Al psicòleg si ha d'anar quan tenim un patiment, o hi ha algun senyal d'alarma, és a dir, que ens notem més neguitosos o irascibles del compte, o fins i tot, quan els del nostre costat ens ho veuen.

Un altre bon motiu per acudir al psicòleg, és quan hi ha un interès per millorar aspectes de la nostra vida.

• Pel que fa als tractaments mitjançant medicaments s'ha especulat sempre. És veritat que s'utilitzen medicaments que a la llarga poden ser difícils de deixar?

Sí, la veritat és que els medicaments que s'utilitzen tenen efectes secundaris, alguns són en certa forma addictius, però jo també penso que el fet d'associar un tractament farmacològic a una psicoteràpia, en el que la persona pot entendre coses d'ella mateixa i adquirir recursos personals, afavoreix el fet de no caure en una dependència en aquests medicaments. Quan això no va associat, i només depenem dels medicaments, és molt més fàcil que sigui més complicat de deixar-los de prendre, perquè llavors la solució està només en els fàrmacs, i no en els recursos personals.

• Que podem fer per normalitzar les teràpies psicològiques i psiquiàtriques?

Se n'ha de poder parlar a tot arreu i amb claredat, el paper dels mitjans de comunicació és important en aquest sentit.

La pandèmia de la Covid-19, ha afavorit que aquestes teràpies tinguin més ressò. Tenim a damunt una altra pandèmia, de salut mental, d'un abast molt més gran que la del Coronavirus en si.

Els últims esdeveniments han fet que se'n parli, però hem de seguir esmentant la importància de la cura de la salut mental, i la problemàtica quant a la mancança de recursos que hi ha a escala pública en aquest país. Així com a nivell Europeu potser hi ha una mitjana de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants, aquí estem aproximadament en menys de la meitat, cosa que és una situació molt greu. La gent ha d'acabar pagant per aquest servei.

• Com pot afectar una malaltia mental, a l'hora de relacionar-te socialment? I dins el món laboral?

Parlant des de la meva experiència, hi ha moltes persones que tenen problemes de salut mental, més o menys importants, i el seu entorn no n'està assabentat, ja que fan el sobreesforç d'adaptar-se als del seu voltant, tant en l'àmbit laboral com personal. Altres en canvi, que solen tenir una afectació més puntal per algun fet estressant en la seva vida, sí que demostren problemes d'integració i interacció social, en aquest sentit, a aquestes persones sí que els afecta bastant en el seu dia a dia.

• Quina és la millor manera d'ajudar a algú del nostre entorn a superar un problema de salut mental?

Si no tenim els coneixements de què dir o que fer, el millor és intentar recomanar a aquella persona que busqui ajuda professional que tingui referenciada. A banda d'això, personalment el que podem fer és dedicar-li temps d'acompanyament, encara que sigui per anar a passejar.

• Com podem fer que les malalties mentals deixen de ser un tabú, o de causar rebuig?

Com deia abans, el paper que feu els mitjans de comunicació és molt important en aquest sentit. Per altra banda, penso que cada vegada, i sóc bastant optimista, els pares tenen menys rebuig i més interioritzat el fet de dur als seus fills al psicòleg quan des de l'escola, pediatria o ells mateixos, veuen que hi ha algun problema de conducta, o senyal d'alerta. Per tant, crec que portar els fills a consulta, fa que els adults també normalitzin el fet d'anar al psicòleg.

• Creus que generalment se li dóna poca importància a tenir cura de la nostra salut mental?

Sí, fins ara se li ha donat poca importància. Però com tots els canvis, que vénen a partir de les noves generacions, actualment a l'escola s'està començant a posar més èmfasis en la salut mental, sobretot en l'educació emocional, i aquest pot ser un gran canvi que a partir d'ara ens permeti des de ben petits adquirir un llenguatge que ens permeti expressar com ens sentim, un factor molt necessari que inevitablement els més menuts també traslladaran a casa seva. Quan sento que un nen diu frases com: "estic trist" o "m'han fet sentir que...", em sento feliç, ells són el futur.

• Afecten els mitjans de comunicació en la nostra salut mental? Sobretot quan parlem de la televisió o xarxes socials, on es mostra la imatge.

Sí, són mitjans on és fàcil la comparació de la mateixa imatge física, sobretot entre la població adolescent. El fet que hi hagi tantes imatges, tan ràpides, i es faci tanta preferència, gairebé exclusivament al cos, és una cosa molt negativa que ha provocat l'augmentat, i sobretot ara durant la pandèmia de forma exponencial, dels trastorns alimentaris en els més joves.

Per altra banda, les xarxes també poden ser una eina per transmetre informació positiva, ja sigui des del compte de moltes associacions, o de perfils individuals, tot i que malauradament, no és el que predomina entre la societat adolescent, que és la més vulnerable en aquest sentit.