Identifiquen un biomarcador de resposta al tractament contra un càncer colorectal

REDACCIÓ
28-09-2022
  • Investigadors del Vall d'Hebron identifiquen un biomarcador de resposta al tractament contra un càncer colorectal
    Peu de foto: 
    Vall d'Hebron

Identificar les característiques moleculars dels tumors és la base que permet establir l'avenç de la medicina personalitzada. Sabent quines són aquestes, és possible no només dissenyar nous tractaments dirigits, sinó també poder saber quins pacients seran els que millor responguin a aquestes teràpies. Ara, una feina duta a terme per investigadors de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, han descobert mutacions en un gen que podria ajudar a seleccionar aquells pacients que responen millor a les teràpies anti-BRAF/EGFR al càncer colorectal metastàtic amb microsatèl·lits estables (MSS). Els resultats de la seva investigació acaben de ser publicats a la prestigiosa revista Nature Medicine.

En concret, el treball realitzat ha servit per descobrir que les mutacions al gen RNF43, que es troben comunament en el càncer colorectal, prediuen quins pacients de càncer colorectal metastàtic MSS amb mutació BRAF V600E seran els que aconsegueixin tant una millor taxa de resposta a la teràpia anti-BRAF/EGFR com un major temps lliure de progressió de la malaltia i la supervivència general. "Aquest estudi ha permès identificar un biomarcador genòmic que, sumat a la mutació de BRAF V600E, permet identificar amb més precisió aquells pacients que més es poden beneficiar de la teràpia dirigida. Això obre la porta a incorporar aquest biomarcador a estudis clínics en marxa per identificar millor la seqüència terapèutica més adequada i que es pugui prioritzar aquests tractaments en aquells pacients amb més probabilitats de resposta", explica la Dra. Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO i oncòloga mèdica a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), que s'ha encarregat de dirigir la part clínica de l'estudi.

El repte de trobar un biomarcador

Les mutacions BRAF V600Ees troben en aproximadament el 10% dels càncers colorectals metastàsics. Tot i que és una mutació poc comuna, està relacionada amb un pronòstic negatiu. Els pacients que la presenten són generalment resistents a les teràpies i desenvolupen resistències als tractaments molt ràpidament, i no s'havien obtingut avenços substancials en el tractament fins a dates recents. El 2019, l'assaig BEACON CRC, liderat pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de la Vall d'Hebron i director del VHIO, va demostrar que la teràpia dirigida incloent inhibidors de BRAF (encorafenib) i EGFR (cetuximab) resultava efectiva per aconseguir una supervivència global significativament més llarga i una taxa de resposta més alta que la teràpia estàndard en aquests pacients.

"Tanmateix, encara que això va suposar per primera vegada una millora significativa en el tractament d'aquests pacients, a la pràctica encara vèiem que una part no responien. Això plantejava la necessitat de descobrir per què passava això i va plantejar el repte de trobar biomarcadors que ens ajudessin a identificar quins eren precisament els pacients que responen a aquesta combinació terapèutica", va comentar el Dr. Rodrigo A. Toledo, investigador translacional del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, coordinador del mòdul de treball de biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), i que ha codirigit aquesta investigació i que es va encarregar de coordinar tota la feina de seqüenciació genòmica i la part experimental del projecte. El Dr. Toledo va comptar per a aquesta investigació amb el suport de la Fundació Olga Torres mitjançant una beca per a joves investigadors a l'àrea de recerca en càncer colorectal.

Una extensa anàlisi genòmica

Per poder entreveure quines eren les característiques genòmiques que feien que un grup de pacients responguessin positivament a la teràpia, els investigadors del VHIO es van plantejar una extensa anàlisi genòmica que va valorar més de 20.000 gens. Per això van comptar amb una primera cohort de 46 pacients de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron que havien rebut aquesta combinació de teràpies, els resultats de la qual es van validar amb una segona cohort de 52 pacients de tres hospitals acadèmics italians (Fondazione IRCCS Istituto. Nazionale dei Tumori de Milà, Hospital Universitari de Pisa i Istituto Oncologico Veneto IOV-IRCCS de Pàdua). Per això va resultar fonamental la col·laboració del Dr. Filippo Pietrantonio, de la Fondazione IRCCS Istituto Nazionale del Tumori de Milà, de la Dra. Chiara Cremolini, de l'Hospital Universitari de Pisa.

Així mateix, per confirmar el valor de les dades obtingudes en les dues cohorts es van afegir 68 pacients tractats a diferents hospitals que van rebre quimioteràpia i agents antiangiogènics que no involucraven teràpia anti-BRAF. "En total hem comptat amb les dades de 166 pacients, un nombre molt important si tenim en compte que estem parlant d'un tipus de càncer poc freqüent, que pot suposar al voltant del 7% de tots els càncers colorectals", explica la Dra. Elena Élez.

Valor predictiu de les mutacions a RNF43

En elaborar una anàlisi genòmica dels responedors davant dels no responedors, els investigadors del VHIO van descobrir que les mutacions al gen RNF43, presents en el 29% dels tumors colorectals metastàsics BRAF V600E, estaven fortament relacionades amb el resultat clínic de les teràpies basades en anti-BRAF/EGFR. "En concret vam poder comprovar que aquells pacients amb tumors colorectals tipus MSS i que presentaven mutacions a RNF43responien millor que els que no en tenien. Específicament trobem que l'aparició de la mutació es va associar amb una millor taxa de resposta i supervivència lliure de progressió de la malaltia i, el que és més important, amb una supervivència general dues vegades més perllongada", detalla el Dr. Rodrigo A. Toledo.

D'aquesta manera, es va poder observar en concret que la taxa de resposta entre els pacients amb mutació RNF43 arribava a ser del 72,7% mentre que en aquells que no en tenien aquesta era de tan sols un 30,8%. Pel que fa a la progressió lliure de malaltia, entre els pacients amb mutació RNF43 la mitjana va ser de 10,1 mesos davant dels 4,1 mesos al grup sense mutació, mentre que la supervivència general entre els primers va ser de 13, 6 mesos davant dels 7 mesos del grup sense mutació.

"Aquesta troballa té una implicació crucial, la incorporació de la mutació RNF43 com a biomarcador. Això podria contribuir a definir la seqüència de tractament òptima en pacients amb càncer colorectal metastàtic BRAF V600E amb MSS que, a diferència dels pacients amb inestabilitat de microsatèl·lits, no tenien biomarcadors que ajuden en la presa de decisions", finalitza explicant el Dr. Josep Taberner, destacant la importància que això suposa per a l'avenç de la medicina de precisió i com gràcies al treball de centres com VHIO és possible realitzar una medicina translacional que traslladi la investigació realitzada als laboratoris a la pràctica clínica.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Veuràs algun partit del Mundial de futbol de Qatar?