JARC demana mesures per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i la pandèmia

JARC adverteix que els efectes de la pandèmia, sumats a l'encariment dels costos de producció per l'espiral alcista de l'energia i de matèries primeres i a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, poden portar al desproveïment i al col·lapse a ramaders i pagesos en no poder fer front a més despeses. L'entitat reconeix que quan es va dissenyar la Política Agrària Comuna (PAC) era difícil imaginar aquest panorama però, donada "la gravetat de les circumstàncies, s'hauria de canviar la marxa del Pacte Verd per adaptar-lo a la realitat". JARC reclamarà aquest dimecres a la consellera Teresa Jordà mesures excepcionals per afavorir la producció d'aliments com ara exempcions fiscals i ajuts per donar liquiditat als professionals agraris.

JARC assenyala que l'estat espanyol té una forta dependència importadora del blat de moro i de l'oli de gira-sol d'Ucraïna i del blat tou de mitjana-baixa qualitat de Rússia per a la fabricació d'alimentació animal. L'entitat calcula que, en aquests moments, queda estoc per a un o com a màxim dos mesos de cereal, amb l'agreujant que el preu s'ha disparat des que va esclatar el conflicte bèl·lic.

El blat de moro ha passat de cotitzar a 260 $/bushell a principis de febrer del 2022 als 450 $/bushell d'aquest dilluns a la borsa de Chicago, un preu que "molts ramaders no poden assumir i que en última instància acabarà repercutint en els preus finals de la carn i els ous", segons JARC. "L'última baula d'aquesta cadena és el consumidor i, si no es prenen mesures, aquesta crisi pot derivar en una crisi social", adverteix l'organització agrària.

En aquest context, JARC reclama la intervenció del govern de l'Estat per garantir el proveïment d'aliments i proposa una sèrie de mesures per evitar el "col·lapse" del sistema productiu, amb l'objectiu de donar liquiditat al sector i rebaixar les exigències mediambientals de la PAC que entrarà en vigor el 2023, en favor de la producció d'aliments.

Per tal d'augmentar la capacitat productiva dels cultius, l'entitat demana que Brussel·les aixequi amb caràcter urgent les restriccions del 5% de Superfície d'Interès Ecològic (SIE). Actualment, aquestes terres s'han de deixar en guaret o plantar cultius fixadors de nitrogen, sense utilitzar fitosanitaris.

L'organització agrària remarca que, si bé la Comunitat Econòmica Europea preveu una sèrie de mesures per regular el mercat, en cas d'un excés de producció, no en disposa per gestionar una crisi de mercat per dèficit de mercaderies, com succeeix ara. Per aquest motiu, JARC proposa que s'adrecin aquests recursos per pal·liar els efectes de l'increment dels costos de producció que suporten agricultors i ramaders.

"El sector necessita liquiditat" i, en aquest sentit, l'entitat agrària demana que s'aprovin excepcions fiscals en relació amb l'IRPF o la bonificació de l'ús del gasoil agrícola, entre altres. A la vegada, també sol·licita avançar la bestreta de la DUN i prorrogar un any el retorn dels préstecs de la covid per donar suport als productors, garantir la producció d'aliments i evitar també una crisi social.