Josep Manel Busqueta reflexiona sobre la crisi climàtica global a Passar a l’ofensiva
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:L'economista Josep Manel Busqueta al seu forn de pa a Bellpuig ©JordiBonilla
L’economista explica en una entrevista a Comarques de Ponent que el coronavirus marca “la visualització que el capitalisme ha topat amb els seus límits biofísics”
El forner i economista de Bellpuig, Josep Manel Busqueta, ha publicat recentment Passar a l’ofensiva, un llibre editat per Tigre de Paper on reflexiona sobre les causes i conseqüències de l’actual crisi climàtica i la seva repercussió en els àmbits socials, polítics i econòmics. El llibre es planteja com un manifest amb la resposta política que Busqueta proposa per fer front a una situació de col·lapse imminent de la nostra societat.
En una entrevista a Comarques de Ponent, Busqueta assenyala que el capitalisme és el causant de l’actual crisi, amb el detonant de la pandèmia del coronavirus com a “visualització que el capitalisme ha topat amb els seus límits biofísics”. Sense pèls a la llengua, l’economista assenyala que el capitalisme “morirà matant” i que la seva resposta a la crisi climàtica és “l’eliminació massiva i l’extermini de moltes persones”.
A LLEIDA.COM us compartim algunes de les preguntes de l’entrevista a Josep Manel Busqueta i us convidem a llegir l’entrevista sencera a Comarques de Ponent.
P. Passar a l’ofensiva, el títol del llibre ja diu molt. Per què ens hem tornat passius socialment?
R. Hi ha diferents factors a tenir en compte. Per una banda, la majoria de persones avui tenen vides molt estressades. Per la majoria de la societat el que és difícil no és pensar en l’endemà, sinó superar el dia a dia. L’exigència de pagar les factures a final de mes fa que moltes persones no tinguin més temps que dedicar-se a intentar sobreviure en un entorn cada vegada més hostil.
No obstant, en els darrers temps i sobretot a partir de la crisi del 2008, jo diria que les societats no són passives, sinó que són societats en permanent mobilització. Per exemple, la dinàmica del 15-M ha posat potes enlaire el conjunt de la institucionalitat política. A la majoria de ciutats de l’Estat espanyol persones que provenien de l’àmbit dels moviments socials de l’àmbit de l’antisistema van ocupar les alcaldies de Barcelona, Saragossa, València, Santiago de Compostela... Recentment també ho hem vist amb el que ha estat el Procés des del 2010 amb persones que no s’havien mobilitzat mai prenent un paper molt actiu en l’acció política.
La nostra quotidianitat ens posa sobre la taula aquesta dificultat d’involucrar-nos en altres processos que no siguin el de subsistir, però per altra banda, quan el moment polític ho ha exigit o quan hi ha hagut horitzons que representaven la possibilitat de millorar, la societat s’ha mobilitzat.
[...]
P. Al llibre estableixes el canvi de la producció de mercaderies per la producció de valors d’ús, emprant el concepte de la sobirania reproductiva.
R. Bàsicament, aquest canvi de producció és l’essència de la sobirania reproductiva. La sobirania reproductiva el que proposa és que la societat s’organitzi en base a processos econòmics i socials que tinguin com a objectiu central la reproducció de la vida i que, per tant, tot el que és l’economia s’ha d’orientar a reproduir de manera ampliada la vida de les persones sense mediatització del mercat, sinó de manera directa. Això passa perquè la producció sigui de valors d’ús. Pensant en com l’aigua ha de ser un bé al qual tothom ha de poder accedir per desenvolupar la seva vida, com l’energia ha de ser un element per cobrir determinades necessitats per totes les persones, accedir a una alimentació sana i que no provoqui malalties i podríem parlar de la resta de sobiranies vitals com l’habitatge, la salut, l’accés a la cultura, l’accés les noves tecnologies... En definitiva, hi ha unes necessitats que s’han de cobrir amb satisfactors compatibles amb els límits del planeta i a la vegada accessibles en un entorn on cada vegada ens trobarem que serà més aviat el contrari.
[...]
P. En un pla polític, assenyales l’incapacitat de l’esquerra de copsar el moment que vivim.
R. Penso que és la inèrcia política històrica de les diferents formes de l’esquerra el que fa pensar i actuar a tothom des del seu reducte. L’esquerra independentista des d’una perspectiva, l’economia social i solidaria des de la seva, les postures més properes al 15-M... Cadascú intervé des del seu àmbit i penso que és una qüestió pròpia de la inèrcia de cada moviment amb la incapacitat de trencar les dinàmiques atàviques dels diferents espais de l’esquerra transformadora. A partir d’aquí, sí que em sembla que es necessari construir una lectura compartida de quin és aquest moment per tal de començar a intervenir d’una manera més decidida i consensuada.
L’extrema esquerra, a diferència de l’esquerra tradicional, ha cregut que a través de l’acumulació de processos microeconòmics i de transformacions locals es podria arribar a un canvi comú. Des de la caiguda del bloc de l’Est el 1989 s’ha abandonat qualsevol escenari d’emancipació global com podia ser el comunisme en el seu moment. Abandonant aquestes propostes d’emancipació global s’ha cregut que des d’allò local s’arribaria al canvi col·lectiu.
Llegeix l’entrevista sencera a Comarques de Ponent.
Portada del llibre Passar a l'ofensiva de Josep Manel Busqueta ©TigredePaper
