“La confiança de l’alcaldessa amb el seu equip és molt baixa”, Rosa Maria Perelló

Rosa Maria Perelló ha estat la guanyadora de les darreres quatre eleccions municipals a Tàrrega, malgrat que només va aconseguir governar entre 2011 i 2019. Després de vuit anys d’alcaldessa, un tripartit entre ERC, CUP i PSC va destronar-la de l’alcaldia en dues ocasions, el 2019 i el 2023.

Actualment, és portaveu de Junts per Tàrrega i lidera una oposició dura a la qual el passat juliol es van sumar els tres regidors cupaires després de sortir del govern municipal. Així i tot, la moció de censura és una opció inviable ateses les diferències ideològiques entre els dos grups a l’oposició, que ara proposen acords puntuals com la rebaixa de l’IBI aprovada en el darrer ple.

Quin balanç fa de la política local en els darrers mesos?

Al juliol es va desencadenar una problemàtica que nosaltres intuíem i vèiem en diferents situacions. Semblava que hi hagués tres governs dins del govern i que cada partit mirés només per la seva àrea. Això es veia en qualsevol acte d’algunes regidories en què els regidors d’altres partits difícilment hi anaven.

La qüestió va petar perquè el cavall de batalla de la CUP al seu programa electoral era la municipalització de l'aigua, que també va ser una de les propostes que ells ens van posar sobre la taula en el seu moment. En aquest sentit, nosaltres no hem dit altra cosa que la millor opció serà la que sigui millor per Tàrrega.

La veritat és que no s'ha complert aquest acord amb la CUP i se n'ha volgut imposar un altre, saltant-se una mica el que t'ha permès aconseguir l'alcaldia. Ara som més a l'oposició que a govern i, per tant, en alguns temes ens haurem posarem d'acord. Ha d’iniciar-se un diàleg que de moment no es nota.

La darrera estocada a l’equip de govern ha estat la rebaixa de l’IBI i la jornada de 35 hores per als treballadors municipals pactades entre vostès i la CUP.

Una vegada produïda la renúncia de la CUP i amb un govern en minoria , el més lògic i normal és que qui ostenta l'alcaldia renunciï i que es constitueixi un nou govern. Ja sabem que tenim la possibilitat de fer una moció de censura, però es necessita una majoria que nosaltres no tenim i que la CUP tampoc no ens donarà.

Ara bé, amb aquests dos acords puntuals demostrem que els partits que estem a l'oposició podem trobar punts de confluència. Nosaltres feia sis anys que demanàvem baixar l’IBI i no se'ns va escoltar mai. És una proposta raonable i factible, perquè els diners que es puguin recaptar de menys són mínims tenint un balanç positiu d’1,8 milions d’euros. I, per altra banda, la CUP també va poder incloure en aquesta ordenança un recàrrec als tenidors majors de quatre pisos.

En la jornada laboral dels treballadors municipals segurament tenim motius diferents. Nosaltres defensem que l'Ajuntament de Tàrrega no té uns sous elevats i que, tot i que les administracions públiques no tenen cap eina per reconèixer l’esforç dels treballadors, podem millorar les seves condicions. La petició és factible i no és cert que s’hagi de contractar onze persones més. Qui governa té l'obligació de mantenir el que marca la llei de contractes temporals, que és el 8% de temporalitat. 

A criteri nostre el retorn està garantit, perquè de juny a setembre, traient l’agost, mai s'ha contractat ningú pels períodes de vacances. Si durant quatre mesos es pot fer, també es pot fer la resta de l'any. Només parlem de mitja hora per treballador i es poden mantenir igualment els serveis municipals. Diuen que aquest cost l'hauran d’assumir els ciutadans de Tàrrega. Doncs com el de tots els serveis. Els ciutadans de Tàrrega també mantenen la piscina municipal, l'escola de música o les llars d'infants, que són dins del pressupost.

Quant temps de vida li queda al govern d’ERC i el PSC?

L’alcaldessa no té intenció de dimitir, a més amb la particularitat que personalment té una temporada difícil i cal que es cuidi. Penso que no té confiança ni en els seus, perquè segurament que l'aconsellable seria que es dediqués una mica més al principal en aquest moment, que segurament és la seva salut. Igualment, vol dirigir els plens tant si pot com si no. Això vol dir que la confiança amb el seu equip és molt baixa.

Vostè ha demanat per activa i passiva la dimissió de l’alcaldessa. 

Ha de renunciar. Tindrà tota la legitimitat legal, però no té la democràtica. D’entrada, qui va guanyar les eleccions és Junts, amb vuit regidors. No vam aconseguir la majoria i qui aconsegueix la majoria és qui té dret a governar, però ella ara ha perdut aquesta majoria.

Ara bé, hi ha alguna alternativa a Alba Pijuan? Un pacte de govern entre Junts i la CUP sembla impossible.

Jo penso que és molt difícil, perquè Junts i la CUP estem frontalment oposats. Segurament la CUP es va trobar més còmoda amb la política d'esquerres que poden representar ERC i els socialistes, però ja sabies el resultat. Al final no es tracta dels partits, sinó de les mateixes persones i en una ciutat com Tàrrega pots conèixer el tarannà de cadascú.

Ells es mantindran amb una minoria absoluta i tindran dificultats per tirar endavant projectes. De fet, potser algun se'ls hi pararà, perquè pot ser que la CUP i nosaltres no els tirem endavant. Igualment per la CUP, alguna iniciativa que probablement ells no podien tirar endavant dins de govern, ara potser podran fer-ho amb el nostre suport. És una posició força interessant perquè una part del nostre programa el podrem tirar endavant.

Aviat s’hauran de presentar pressupostos per al 2026. S’asseuran a negociar o tenen clar que s’hi oposaran?

Els pressupostos quedaran prorrogats. Des d'alcaldia ens van demanar propostes, quan el que es tracta és que ells ens presentin quina proposta de pressupost tenen, perquè nosaltres puguem dir una cosa o una altra.

Qui té la competència per presentar pressupost només és l'alcaldessa, nosaltres no podem presentar-ne un. Si ho poguéssim fer, ho faríem així, perquè de projectes en tenim i en molts segurament trobaríem la complicitat de la CUP.

En l’últim ple també es va donar llum verda a la ‘taxa justa’ per penalitzar aquells veïns que no participin del porta a porta. Vostès hi van votar en contra, per quina raó?

Aquesta ordenança té moltes mancances i no compleix els objectius que hauria de complir per ser justa. Al final, sembla que es castiga els que fan l'esforç de reciclar. Segons l’informe, a Tàrrega la meitat dels cubells entregats no surten al carrer i, per tant, la meitat no ho fa. El recàrrec pel nombre de vegades que treus el cubell és molt exagerat, sobretot en la resta, perquè qui recicla bé gairebé no en fa. 

Després, ens basem en unes xifres que no estan contrastades i que, segons el regidor de Finances, estan dins de l’expedient. A l'expedient no hi ha cap explicació d'algunes xifres concretes que ens passa el Consell Comarcal i que hem d’aplicar a l'ordenança. Nosaltres presentarem al·legacions i, com que probablement no ens les acceptaran, no descartem anar una mica més enllà, perquè aquesta taxa és injusta.

Una altra qüestió és el sistema de lectura dels cubells, que no és correcte. Ho pot comprovar tothom descarregant-se l'aplicació. El que és injust és que una gran part de la ciutadania no té la facilitat de descarregar-se una aplicació i mirar si les vegades que ha tret la brossa són les que li consten, quan d’aquí en dependrà el recàrrec.

D’entre 400 i 500 bonificacions d’escombraries, en quedaran fora moltes. Fins ara incloïen pensionistes, persones amb declaració d'invalidesa i amb un límit d'ingressos. Això desapareix. Han deixat fora el salari mínim interprofessional i han agafat la renda mínima garantida de Catalunya, que són 700 i escaig d'euros. Només tindrà bonificació qui cobra això i, per tant, un jubilat que ara pagava 60 euros, pot ser que l’any vinent en pagui 140 o 180. Si tenim en compte que qui no treu el cubell ja té d’entrada 160 euros de recàrrec, podem arribar a recaptar prop de 800.000 euros. Això és un disbarat. La taxa ha de ser el cost i el cost no el sabem bé per aquestes xifres que diem. Aquesta previsió de recaptació amb aquests recàrrecs és exagerada.

Creuen que contrasta la visió de l’equip de govern sobre el porta a porta amb la de la ciutadania?

A vegades els comento que no sé si és que a ells al carrer no els diuen el mateix que a nosaltres, si no veuen com estan les illes de contenidors... 

A Tàrrega no teníem el reforç que tenim ara de dos camionets que recullen tot el que es deixa fora dels contenidors i en zones que no són de recollida fora d’hores. Això puja molts diners que s’hauran de sumar al cost de la recollida d'escombraries. Abans no ho teníem i era Urgell Net qui ho feia. Ara no sabem ben bé què farà Urgell Net.

Comentàvem abans que l’esclat polític d’aquest mandat que fou per la gestió de l’aigua. Sempre han dit que per Junts el millor model serà aquell que sigui millor per Tàrrega. Quin és, doncs, aquest model?

L'empresa encarregada no ha fet les comparacions que demanava la Laia Recasens, regidora de l'àrea fins al juliol. L’explicació que ens va fer l'empresa redactora del projecte va ser caòtica i hi havia unes incongruències que encara avui no ens han contestat. Tot i que les conclusions des del primer dia no han variat, des del nostre punt de vista l’estudi és poc imparcial i no serà vàlid per decidir. Nosaltres hem analitzat municipis que van optar per la remunicipalització com la Seu d’Urgell, amb una implementació força exitosa i també coneixem la dificultat d'Aigües de Terrassa, on ha passat completament al contrari amb un augment molt gran per als usuaris. Per tant, hem d'anar amb compte.

La qüestió de l'aigua va més enllà d'una legislatura. Jo vaig entrar de regidora l'any 2007 i al cap de poc temps es va tancar tot el cicle integral de l'aigua afegint-ho al contracte que teníem llavors amb Sorea. En aquell moment, el govern de Joan Amézaga va explicar la importància de tenir tot el cicle de l'aigua en un sol contracte. L’aigua serà sempre municipal, es faci d’una manera o una altra. Nosaltres a la CUP ja els vam dir que no descartem que es pugui remunicipalitzar, perquè els números d'aquests informes no ens diuen clarament que no hagi de ser així. Al contrari, els que hem comparat de la Seu d’Urgell ens diuen que sí que és factible. 

Amb aquest impàs, estem a punt de passar al 2026 amb dificultats que vindran afegides perquè no tindrem pressupost. Tranquil·lament, la pròrroga del contracte se n'anirà fins al 2027 i serà en la següent legislatura quan es decidirà.

L’alcaldessa va assegurar fa uns mesos a Comarques de Ponent que la pròrroga fins al 2026 seria la darrera.

No, perquè ara hauríem de tenir-ho aprovat. Es va retirar el punt del ple quan tocava, perquè confiaven en el nostre suport. En la comissió organitzada per alcaldia perquè l'empresa ens aclarís els dubtes vam fer un munt de preguntes i encara no n'han respost cap. Algunes preguntes sí que les han respost des de secretaria i intervenció de l’Ajuntament, però l'empresa encara continua enviant modificacions sobre el contracte.

Un altre tema crònic que no es desencalla és la variant de la C-14.

El 2019 ho teníem pactat, amb el dibuix fet per on ha de transcórrer aquesta ronda, que avui ja estaria feta, perquè no requereix expropiació, sinó una cessió anticipada. Seria un carrer, com la ronda dels Comtes de Barcelona, que ens trauria de Tàrrega el trànsit de la C-14. Quan va canviar el govern, això no es va voler mirar ni tampoc es va optar per la variant dibuixada en legislatures anteriors, que nosaltres no hem descartat mai, però que és tan cara que no ens la farà ningú. L’any 2019 la ronda estava valorada aproximadament en 7 milions d'euros, perquè era un carrer més. L'altra se n'anava ja fa molts anys a 70 milions d'euros. Ara, s’ha optat perquè ni l'una ni l’altra, sinó que en farem una de nova. Recentment, el president Illa va anunciar la programació de les vies que faran fins a l'any 2030 i la variant de Tàrrega no hi és. Portem gastats més de 600.000 euros en els dos projectes. Ara se’n gastaran 300 o 400 més i la variant no la tindrem. 

Convé aquesta rapidesa de treure el trànsit pesant de la C-14. No podem, de cap manera, gastar diners municipals en la seguretat d'una via que no és nostra. No s'ha fet perquè no es va voler escoltar ni s'ha treballat en aquest sentit. Si tothom que passa per Vilagrassa veu les rotondes que s’han fet darrerament, es veu clarament que allà s’enllaçarà l’A-2 fins a la C-14. El que fa el govern de Tàrrega és plantejar una via verda fins a Vilagrassa, que no és ni verda ni és via ni és res, perquè no hi passarà ningú. 

De la mateixa manera, l'estació d'autobusos havia de tenir un pas soterrat. Resulta que soterrat no podia ser per seguretat, perquè no agrada o perquè a Mollerussa no n’estan contents. D’acord, però els diners que no han gastat no els tenim en cap altre lloc i això també és una mala gestió.

Continuem valorant projectes de ciutat. S’ha fet una aposta pel creixement industrial amb el nou polígon Boscarró Nord, tot i que encara no s’ha vist el resultat.

L’únic que s’ha fet ha sigut col·locar un cartell. Els Boscarrons, tots dos, parteixen de la base que hi havia un projecte que era inviable, perquè no sortia a compte urbanitzar. La Generalitat ha fet una nova distribució a la part nord, que és la seva, i l’Ajuntament de Tàrrega ho ha fet a la part sud, però no n’hi ha prou amb aquest planejament.

A vint quilòmetres tenim Bell-lloc d’Urgell amb tot el polígon urbanitzat i el cost és realment fàcil d'assolir. Per tant, s'hauria de tirar endavant i hauríem de tenir el compromís de la Generalitat per fer-ho. Ho volen fer a demanda, però no en tenim prou a demanda. Ha d’estar desenvolupat perquè si ve una empresa interessada li puguem ensenyar alguna cosa. Ara només podem ensenyar-li el cartell. 

També han manifestat en diverses ocasions la disposició d’acollir una acadèmia de policia a Tàrrega, tot i que a Mollerussa s’està construint una comissaria amb espais per formació i galeria de tir. Creuen que el que plantegen tindria viabilitat amb aquest nou equipament a pocs quilòmetres?

Si no s’hi va una mica al darrere, ens passaran la mà per la cara aviat. El projecte de la presó va quedar paralitzat per canvis de govern i diferents planejaments pel que fa a centres penitenciaris. Aquells terrenys encara són del Departament de Justícia i s’hi hauria de poder fer alguna cosa. 

Vaig comentar el projecte d’acadèmia de policia perquè, ja que calen més convocatòries de Mossos, que millor que un lloc on ja tenen els terrenys en propietat i en un punt interessant per l’accés. Seria una bona iniciativa per a la ciutat, però això és molt difícil. Primer t'ho has de creure i després ho has de treballar.

La comissaria de Mossos de Tàrrega s’està quedant petita?

Segurament. La seguretat és on la ciutadania incideix més perquè tenim una sensació d'inseguretat. Per tant, confiem que amb l'augment de Mossos d'Esquadra a Tàrrega li toqui més personal, perquè la comarca moltes vegades queda desatesa.

En matèria d’habitatge, Tàrrega té més de 1.000 pisos buits i una greu manca d’oferta. Què cal fer per revertir-ho?

A Tàrrega es va crear la SUMTA, l’empresa d’habitatge municipal, i es va comprar una parcel·la a la Via Lacetània, on ara ja en tenim tres. Dues són el resultat que has de traspassar quan fas una nova urbanització amb uns terrenys adequats per fer construcció d'habitatges. La SUMTA va fer un projecte d'habitatges, però va coincidir amb l'inici de la crisi immobiliària i només va haver-hi una despesa quedant-nos amb aquestes parcel·les. Aquestes parcel·les són les que ara l'Ajuntament ha ofert a la Generalitat pel pla dels 50.000 pisos del senyor Illa. La Generalitat no pensa construir cap pis, el que vol fer és un acord publicoprivat en què se cedeixi el terreny i una empresa faci els pisos a canvi. Això també es podria fer directament des de l’Ajuntament i anar una mica més enllà explorant aquesta possibilitat. 

Respecte als habitatges buits, s’han de tornar a comptar. Sabem que al casc antic hi ha projectes per cases que estan tancades o que necessiten rehabilitació i que, d’aquesta manera, aquests carrers quedarien amb vida. En altres ciutats també s'ha optat per canviar l’ús de baixos que no estan ocupats i que siguin susceptibles de poder adaptar habitatges. Segur que a Tàrrega tenim molts baixos d’edificis nous que estan buits i es podria fer una adequació del POUM que permetés aquests usos adaptats tots ells a la legalitat vigent.

Tot ajudaria, però l'Ajuntament es troba una mica impotent si vol solucionar ell sol amb el problema d'habitatge. Una manera és comprant habitatges amb el tanteig i retracte, per exemple, tot i que hem de ser conscients que l'Ajuntament s'ha quedat pisos que tenien un comprador. Quan algú està interessat en aquests pisos és quan a l’Ajuntament li arriba l'oportunitat i acaba deixant aquests possibles compradors sense habitatge. Això està pensat per grans promocions, perquè en aquests casos els possibles compradors que hi havia passen a la llista de persones sense habitatge. Arreglem una cosa, però n’espatllem una altra.

També convé repassar iniciatives culturals com la Casa Museu Pedrolo. Quina opinió els suscita aquest projecte defensat a capa i espasa per l’alcaldessa?

Tot es tracta de prioritats i per mi aquest no és un projecte prioritari. És bo que es faci i hi donarem suport, però no és la nostra prioritat. Tenim el Castell de Concabella a quinze quilòmetres que ja està dedicat a Pedrolo. Està bé que s’hagi comprat la Casa Pedrolo i Cal Caçada, perquè tot sigui una unitat amb el Museu de Tàrrega. Era una oportunitat que s'havia d'aprofitar, s'ha aprofitat i hi estem d'acord.  

Sempre va bé tenir un projecte redactat, perquè si surt una convocatòria puguis presentar-lo, però passarà temps perquè el puguem dur a terme. Quan tinguem aquest projecte i sapiguem els milions que costa arreglar aquesta casa, segurament serem capaços de posar-ho a la cua perquè hi ha altres prioritats. El projecte del Castell està aturat, hauríem de demanar que ens facin d’una vegada per totes l’Escola d’Idiomes que encara està en barracons, o l’Escola Alba, que es troba en un edifici municipal i necessita una ampliació. 

Una de les raons de la sortida de govern de la CUP va ser la impossibilitat de treballar en la municipalització del Teatre Ateneu. Ha de ser aquesta la fórmula?

La Societat Ateneu és propietària del teatre, però aquest no funcionaria si l'Ajuntament no hi hagués invertit diners. Atenent que a Tàrrega no hi havia cap espai així, també s'han aconseguit moltes subvencions d’altres administracions. Avui dia estem pagant un lloguer que tard o d'hora haurà de canviar. A la Societat Ateneu aquests ingressos li permeten continuar amb la seva activitat i, d'una manera o altra, hem d'aconseguir que tinguin la segona planta a canvi que el teatre sigui de titularitat municipal, que a la pràctica ja ho és.

La manera en què es faci té importància. No es pot fer d'una manera traumàtica, sinó que s'ha de fer amb entesa i ha d’arribar a bon port. L’Ajuntament necessita l’Ateneu i l’Ateneu necessita l'Ajuntament. Si partim d'aquesta base i que no volem perjudicar ningú, hem d'arribar a un acord que ens beneficiï a tots.

Aquest 2025 s’ha reconfigurat el plantejament de FiraTàrrega amb una concentració d’espais al centre. Quina valoració en fan del moment actual de la fira?

Hauríem de partir de la base que la Fira és de Tàrrega i de l'Ajuntament, que és qui en té la presidència en el consell d’administració, tot i que en formen part altres administracions, com el Ministeri, la Generalitat i la Diputació. Sense ells probablement no ho podríem fer, però qui ha de decidir que es fa o no amb la Fira hauria de ser Tàrrega, perquè va néixer aquí i la iniciativa és nostra.

Arreu surten propostes que fa por que ens eclipsin si nosaltres no sabem mantenir aquest posicionament que teníem fins fa molt poc. Estàvem al capdavant dels mercats estratègics del Departament de Cultura i ara hem passat a ser un més. Això no ens ho podem permetre. Hi hauria d’haver un toc d’atenció a FiraTàrrega per mantenir aquesta iniciativa capdavantera que situa Tàrrega al món. Ara som més invisibles i, per tant, alguna cosa no s'ha acabat de fer prou bé.

D’aquí a un any i mig hi haurà eleccions municipals. Dinamitarà la governabilitat a l’Ajuntament de Tàrrega la possible entrada d’Aliança Catalana?

La governabilitat ja la tenim dinamitada. És un altre actor i hauríem de començar per ser respectuosos amb la voluntat dels votants. Es pot presentar qui vulgui, només faltaria, però necessitarà suport. Hem de veure quina capacitat té Aliança Catalana per tirar endavant qüestions més municipals i trobar solucions concretes i basades en una normativa vigent. 

A mi no em preocupa massa, si resulta que hi ha ciutadans que els donen suport i el programa és prou atractiu, veurem quina capacitat tindran de tirar-ho endavant. A vegades aquesta definició d'extrema dreta a Aliança Catalana, penso que és només en alguns temes. Hi ha temes en què pot haver-hi coincidències. Atribueixen un cordó vermell amb el nostre electorat i diuen que anirà tot a Aliança Catalana, però la realitat és que és un partit capaç d’atreure sobretot vot jove que no ha viscut la política fins ara. Sembla que el discurs els dona solucions, quan la realitat és que les solucions no es donen només amb un discurs.

En l'àmbit nacional, Junts ja s’ha acostat als marcs i els temes que proposa l’extrema dreta. Ho farà també en l’àmbit municipal?

Hi pot haver algun tema que hi podem estar d'acord. Dir costa molt poc i tirar endavant projectes que siguin realment factibles costa bastant més. Per tant, s'haurà de veure aquesta perspectiva que falta fins a l'any 2027.

És un actor que intervé nou, com en el seu moment va intervenir Ciutadans, que aquí a Tàrrega no va treure mai cap regidor. El vot a les eleccions municipals és diferent que a les nacionals i les catalanes.

Vostè ja ha anunciat que no es tornarà a presentar a l’alcaldia. Com valora el seu pas per la política local?

El balanç és positiu i d’aprenentatge. És un honor i un orgull, perquè vius la vida de la ciutat des de primera fila i això ho hem de valorar, encara que sempre estiguis al punt de mira. També he estat diputada a la Diputació de Lleida i això m'ha donat l'oportunitat de conèixer també tot el territori.

Qui ha de liderar el projecte municipal de Junts per Tàrrega a partir del 2027?

A les darreres eleccions, Junts per Tàrrega vam treballar amb un programa fins al 2034, quan celebrarem l’efemèride del 150è aniversari del nomenament de ciutat. Per tant, és un programa compartit i que va tenir molt bona acollida entre els ciutadans, amb vuit regidors i a molt poc de la majoria absoluta.

L’any 2023 vam confeccionar la llista amb la perspectiva que els que en formaven part tinguessin la capacitat de relleu. Jo no estaré a la primera línia, però estaré a disposició de qui ho hagi de tirar endavant.