La covid-19 enfonsa l'economia catalana un 21,3% interanual durant el segon trimestre
L'evolució interanual de l'economia catalana durant el segon trimestre situa el PIB català vuit dècimes per sobre la mitjana espanyola, per ara xifrat en un -22,1%; i nou 9,6 punts per sota la mitjana dels països europeus (-11,7%). Pel que fa les dades intertrimestrals, l'economia catalana és del -16,9% i se situa 1,6 punts per sobre la taxa espanyola, que l'avanç situava en un -18,5%. Respecte la mitjana europea, la taxa també es troba per sota, concretament un -14,1%.
D'altra banda, la demanda interna va caure un 19,7% amb una evolució molt dispar entre els diferents. El consum de les administracions públiques va pujar un 5,3% al segon trimestre, mentre que la davallada en el consum de les llars va ser del 26,3% per la paralització de les compres no essencials des que l'estat d'alarma va entrar en vigor.
La intensa reducció de les vendes del comerç al detall es va poder corregir al juny, ja que la millora de la situació sanitària va permetre alleugerir les restriccions a la mobilitat i un retorn progressiu a l'activitat econòmica. La formació bruta de capital presenta una taxa interanual del 22,7%. Per components, aquesta caiguda és més destacada en la construcció, que ho va fer en un 26,2%, que en la inversió en béns d'equipament va ser del -22,2%.
Pel que fa el sector exterior, les exportacions van presentar un retrocés del 37,7%. Les exportacions de bens i serveis han caigut un 26,1% per la frenada en la indústria i del comerç industrial. El consum d'estrangers al territori va registrar una davallada de fins el 95,8% pel tancament de fronteres, respecte els mateixos mesos de l'any passat. A més, amb la fi de l'estat d'alarma s'han mantingut les restriccions als viatges no imprescindibles des de tercers països de la UE.
El descens en les importacions, d'altra banda, s'explica per la disminució de les importacions de béns i serveis (-30,2%) i del consum dels residents a l'estranger (-88,7%).
Des del punt de vista de l'oferta, tots els sectors van registrar xifres negatives. La construcció va ser el sector amb un major descens (-25,1%) juntament amb el sector serveis (-20,4%), una circumstància que no s'havia produït en crisis anteriors, pel descens en el comerç, el transport i l'hostaleria (-39,8%). En aquest apartat, la caiguda va ser molt més intensa en el turisme i transport aeri que no el terrestre i el comerç. Per contra, l'administració pública, l'educació, la sanitat i els serveis socials van mostrar un creixement positiu del 2,1%.
Pel que fa la indústria, les taxes de creixement negatives van assolir el -23,1%, en especial a la fabricació de vehicles de motor i la metal·lúrgia. Tot i així, l'Idescat avança que al juny s'està recuperant l'activitat amb intensitat, ja que en alguns sectors com la indústria alimentària i el sector químic i farmacèutic ja quasi han igualat el nivell de fa un any. Per últim, el sector agrari presenta una variació interanual negativa del -2,3%.