La Diputació de Lleida coordina al·legacions de 17 municipis contra una nova Línia d'Alta Tensió
La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Promoció Econòmica, ha liderat la presentació d’al·legacions de 17 municipis de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell contra el projecte d’una nova Línia d’Alta Tensió anomenada PEol-932 AC. Aquesta infraestructura té com a objectiu evacuar l’energia generada per cinc parcs eòlics previstos al Baix Cinca i els Monegres fins a Tarragona, travessant les comarques de Ponent.
L’origen de la línia d’evacuació es troba en els parcs eòlics Sigfrida, Sigrun, Sueva, Brunilda, Hervor i Mist, cadascun amb una potència de 14,86 MWins. El projecte contempla dos traçats alternatius: un primer de 84,635 km per via aèria i un segon amb 14,447 km per via aèria i 80,865 km de línia soterrada.
Els municipis afectats per aquest projecte inclouen Torres de Segre, Alcarràs, Lleida, Albatàrrec, Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida (Segrià); Juneda, les Borges Blanques, Puiggròs, Arbeca, els Omellons, l’Espluga Calba, Fulleda, l’Albi, Vinaixa i Tarrés (les Garrigues); i Torregrossa (Pla d’Urgell). Davant d’aquesta situació, la Diputació ha proporcionat als municipis un model d’al·legació per presentar davant el Ministeri d’Indústria i Energia.
Les al·legacions es fonamenten en un informe jurídic que denuncia la “indefinició i confusió” generada pel projecte, ja que el promotor ha inclòs en la informació pública les dues alternatives de traçat (A i B) sense especificar quina és l’escollida, tot i demanar autorització per ambdues. Aquesta situació indueix a confusió i planteja dubtes raonables sobre l’abast de l’autorització, ja que podria interpretar-se que, en cas d’aprovació, es donarien per vàlides totes dues opcions.
El procés d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental finalitza demà, 5 de febrer, però la Diputació de Lleida disposa fins al 4 de març per presentar les seves pròpies al·legacions, que aprofundiran en els arguments ja plantejats pels ajuntaments. La institució insisteix en la necessitat de més transparència i concreció en la tramitació del projecte per evitar perjudicis als municipis afectats.








