La 'fuga' de metges de Lleida es redueix al mínim després de la crisi

La marxa de metges a l’estranger va tenir un punt àlgid en plena crisi amb les retallades en la sanitat pública entre el 2012 i el 2013, quan 48 facultatius lleidatans van sol·licitar al Col·legi de Metges el certificat d’idoneïtat per treballar a l’estranger. Tanmateix, la xifra ha baixat fins a situar-se en mínims l’any passat, quan només quatre metges van marxar, dos dels quals per tornar al seu país d’origen.

En plena crisi, l’Organització Mèdica Col·legial va assenyalar que la inestabilitat al sector generada, per exemple, per contractes precaris, era una de les raons de l’augment de la fuga de metges. Una altra de les raons, segons el president de Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, és que una part dels col·legiats són d’origen llatinoamericà i després de finalitzar els estudis o treballar uns anys aquí decideixen tornar als països d’origen. Tanmateix, va assenyalar que si l’any passat només se’n van anar quatre “no hi ha una raó de pes que ho argumenti”, encara que va reconèixer que “l’estabilitat laboral en els últims dos anys ha millorat”, quant als hospitals de l’Instiut Català de la Salut.

D’altra banda, la competència entre centres privats genera més oportunitats de treball. Un exemple és la Clínica de Ponent –antiga Aliança–, que en els últims mesos ha contractat nous especialistes. Des del sindicat Satse han constatat una millora a la plantilla amb més contractacions i van indicar que ha augmentat l’activitat a la clínica. Així mateix, la Perpetu i la Vithas Montserrat també han ampliat serveis.

D’altra banda, el Col·legi de Metges compta amb 1.817 professionals, 119 de nacionalitat estrangera. Tanmateix, el nombre de col·legiats que van nàixer en un altre país és més alt, amb 238, però part d’ells té la nacionalitat espanyola. Així mateix, 184 van obtenir la titulació a l’estranger.