La joventut espanyola: diversa en el seu oci, unida i alhora separada per la xarxa

L'ús de les noves tecnologies és un dels punts d'unió dels diferents tipus d'oci que realitza la joventut espanyola, encara que nois i noies utilitzen els espais digitals per a diferents activitats en funció de les seves característiques. Segons la tipologia "Cinc tipus de joves i cinc estils de vida des de l'ús del temps lliure i les tecnologies" trobem un 20% de joves integrats/as i normatius/as, un minoritari 13% que busca "diversió costi el que costi del que sigui", un 23% que es declara "casolà", un 26% "habituals de la festa" i un 18% "desconnectat de l'oci".

La majoria d'ells i elles han incorporat les noves tecnologies com a eix vertebrador de les activitats que realitzen en el seu temps lliure. De fet, un 74,6% declara que l'activitat que més realitza en el seu temps lliure és xatejar o navegar per internet. Les activitats d'oci digital són més freqüents entre els 15 i els 19 anys i entre les dones. A això s'afegeix que només el 22,7% de joves declara realitzar sortides nocturnes amb freqüències altes.

Les TIC i l'ús intensiu de les xarxes socials es mostren, així, com a mediadores en les activitats d'oci però també com una forma d'oci en si mateixa que optimitza les possibilitats i el temps disponible.
En el Dia Internacional de la Joventut, Fad cerca, a través d'aquesta tipologia, oferir una radiografia de la joventut espanyola a partir de l'ús que realitzen del seu temps lliure, el paper que li atorguen a les TIC i la satisfacció vital que aquests aspectes els ofereixen.

Encara que la tipologia ofereix una sèrie de tendències generalitzables entre els i les joves, és imprescindible, a l'hora de llegir-la, tenir en compte la diversitat d'un col·lectiu que comparteix edat però que és tremendament heterogeni des de molts punts de vista.

Aquesta classificació s'emmarca en la recerca "Oci i models de vida. La inevitable consolidació de les tecnologies en el temps lliure de la joventut", realitzada pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de Fad, gràcies al finançament de Telefònica i Banc Santander. L'estudi ha estat realitzat a partir d'un qüestionari en línia i 6 grups participatius, aplicats en una mostra de 2000 joves de tots dos sexes amb edats compreses entre els 15 i 29 anys.

Oci juvenil, cada vegada més tecnològic i menys nocturn

La tipologia, realitzada mitjançant una anàlisi estadística de clúster o conglomerats, presenta el primer grup, denominat integrats/as i normatius/as (20%) en el qual trobem una joventut que s'acull a un model d'oci "políticament correcte". És un dels tipus que més importància ofereix a l'ús de xarxes socials i internet i emfatitza per sobre de la mitjana l'ús de videojocs i consoles.

A més, incorporen activitats culturals i educatives (lectura, assistència a museus, exposicions o espectacles, etc.) com a alternativa a l'oci vinculat a les sortides nocturnes i als jocs d'atzar o apostes.
Aquest conjunt presenta un optimisme vital des d'ideologies del centreesquerra. Trobem en ell més dones que homes. Molts d'ells i elles són menors d'edat, estudiants i pertanyen a classes mitjanes.

El tipus 2, anomenat "Diversió a costa del que sigui" (13%), representa el model estereotípic de "parc temàtic juvenil" en el qual preval el gaudi de l'oci amb èmfasi en la marxa nocturna.

Les noves tecnologies són, per a ells i elles, eines útils per a "lligar més", "conèixer a gent", "compartir el que es fa" i, per tant, una prolongació de la mena d'oci que duen a terme.
Mostren una gran satisfacció vital, a través de valors i comportaments vinculats amb el presentisme i compten amb els recursos i el temps necessari per a desenvolupar el seu oci. A més, manifesten una tendència més acusada cap al risc que la resta del conjunt.
En aquest agrupament trobem més homes que dones. Solen viure en les grans ciutats i pertànyer a les classes mitjana o alta. Viuen en parella i treballen.

El tipus 3 'Caseros' (23%) és un dels més freqüents i representa als i les joves amb una mena d'oci més casolà i menys variat. Destaca la seva valoració negativa de la pràctica de tota mena d'activitats que es desenvolupen fora de l'espai de la llar, tant les que es refereixen a les sortides nocturnes com les que tenen a veure amb l'àmbit cultural.
És el grup que disposa de menys recursos econòmics i, per tant, inverteix menys diners que uns altres en el seu temps lliure. Les noves tecnologies es perfilen com a aliades d'aquest oci indoor en el qual predominen pràctiques com jugar a videojocs, xatejar o navegar per internet. Igual que uns altres, també contemplen les xarxes socials com un possible escenari per a relacionar-se.
És un dels grups amb una visió més pessimista del futur, i un dels quals considera que li resultarà més difícil aconseguir un treball d'acord amb les seves expectatives. Pertanyen a la classe baixa o mitjana, i conviuen en nuclis petits amb la família d'origen. En molts casos, estan en atur i únicament han cursat estudis bàsics.

Al tipus 4, definit com a "Habituals de la festa", s'adscriu un 26% de la joventut espanyola sent, per això, el més nombrós. Ofereix un model d'oci centrat en la marxa i les sortides nocturnes que presenta unes certes similituds amb el segon grup, però es diferencia clarament d'ell perquè en les seves prioritats no es troba l'aposta pel risc. A més, compaginen la "festa" amb altres activitats com fer esport i li atorguen una especial importància a estar amb amics i amigues.
Són proclius al consumisme pel qual incorporen entre les seves activitats d'oci fer compres en línia. Encara que, igual que altres tipus, empra les xarxes socials com a eina per a relacionar-se amb els seus iguals.
Socialment, és un tipus més freqüent entre les dones, i entre els qui superen
els 20 anys. També té més presència entre els qui no se situen en les classes baixes, i en les grans ciutats.

L'últim grup, els anomenats "Desconnectats/as de l'oci" (18%), és un dels grups minoritaris i es presenta més distanciat de l'oci com a referent vital que els altres. Senten menys satisfacció amb la vida en general i amb l'ús que realitzen del seu temps lliure en particular. Els resulta més aliè que als altres tot el que es vincula amb la tecnologia i les xarxes socials. També puntuen per sota a jugar a videojocs, xatejar o navegar i veure pel·lícules o sèries en línia o en streaming.

Destaca entre joves de 25 a 29 anys, i també entre les dones. Hi ha major representació d'aquest tipus en la classe baixa i mitjana-baixa, en els nuclis de població petits i entre els qui viuen sols o soles. També destaquen entre els qui estan en atur, i entre els qui se situen en el centre o l'esquerra política.