La revista Mascançà arriba al setzè volum amb més de 270 estudis publicats

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell va acollir dijous passat la presentació del setzè número de la revista Mascançà, una publicació que recull quinze nous estudis científics sobre història, arquitectura, genealogia i literatura. El volum agrupa les recerques presentades durant les XV Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell, celebrades l’any passat a Sidamon, i amplia el fons d’investigació sobre la comarca, que ja supera els 270 articles publicats.

Entre els treballs d’aquesta edició, destaca l’estudi de Pol Galitó sobre la Guerra Civil al Front del Segre, així com una recerca d’Esteve Mestre centrada en el Canal d’Urgell i una anàlisi literària de Josep Camps. També s’hi inclouen treballs sobre l’antifeixisme femení, la genealogia de Sidamon i els deportats torregrossins als camps nazis.

L’acte de presentació va comptar amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de Mascançà, Jaume Suau; el director de la revista, Josep Camps; i el director de l’Arxiu Comarcal, Josep Jordana. Solsona va posar en valor la funció social de la revista assegurant que “dona sentit al passat i projecta el futur”, i va remarcar que Mascançà s’ha convertit en “una realitat més que consolidada” després de setze números.

Per la seva banda, Jaume Suau va destacar que els estudis publicats han generat més de 45.000 consultes en línia, fet que “demostra que la comarca del Pla d’Urgell interessa”. També va subratllar la importància de mantenir viva la recerca: “Si no investiguem, sempre sabrem el mateix, i cal incorporar nous coneixements”.

El filòleg Josep Camps, que s’estrena com a director de la publicació, va celebrar la incorporació de joves investigadors que garanteixen el relleu generacional i asseguren la continuïtat de la revista. Finalment, Josep Jordana va assenyalar que aquest número “és una revista de pes”, tant pel volum com per la qualitat dels estudis, i va defensar la necessitat de potenciar-ne la difusió digital per arribar a més lectors i reforçar el paper de Mascançà com a referent en la recerca local.