La segregació escolar d'alumnes estrangers a Catalunya baixa un 10% en tres anys

Després d'anys d'estancament, des del 2016 es va començar a reduir una mica la segregació i des del 2019 la tendència s'ha reforçat. Mentre el curs 2018-2019 calia, hipotèticament, canviar de centre el 44% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada d’aquest alumnat, al novembre passat aquesta proporció era del 39% a primària i del 32% a secundària.

Tot i que ha augmentat la proporció d'alumnat estranger, des del curs 2018-2019 ja no augmenta el número de centres amb elevada concentració d'estudiants forans: 124 centres de primària, un 5,4% del total, i deu de secundària, 0,8%, amb més de la meitat dels alumnes immigrants.

Un total de 73 dels 111 municipis de més de 10.000 habitants, el 60%, ha millorat l'equitat en la distribució d'alumnes estrangers als centres de primària, i en 69 municipis s'ha millorat als centres de secundària. Segons l'informe, els diversos nivells de segregació entre municipis es deuen, en un 30%, a la segregació residencial de població estrangera. També hi ha diferències socioeconòmiques i polítiques que provoquen la segregació escolar, i el Síndic explica que encara hi ha ajuntaments que no detecten l'alumnat amb necessitats educatives específiques, que no utilitzen la reserva de places per distribuir de forma equilibrada aquest alumnat o on s'usa la matrícula viva en centres amb una composició social desafavorida.

Alguns dels municipis grans amb més segregació escolar d'alumnat estranger a primària són Badalona, Tarragona, Terrassa o Lleida, mentre que a secundària destaquen Barcelona, Badalona, Tarragona o l'Hospitalet de Llobregat. Entre els municipis que més han empitjorat a primària hi ha Igualada, Sant Just Desvern o Montgat, mentre que a secundària destaquen Sant Just Desvern, Balaguer i Montgat, entre altres. Alguns d'aquests municipis han augmentat deu punts percentuals els alumens estrangers que caldria redistribuir per aconseguir un repartiment equitatiu.

Per contra, entre els que més han millorat entre el 2018 i el 2021 a primària hi ha el Vendrell o Terrassa, i a secundària destaquen les millores de Salt, Vilanova i la Geltrú, Valls i Igualada, entre altres. L'informe destaca Barcelona, Manresa i Valls com a ajuntaments que millor han lluitat contra la segregació.

Un dels objectius del pacte contra la segregació era que els alumnes amb necessitats educatives poguessin ocupar les places reservades. El curs 2018-2019 a P3 només ocupaven el 49% de les places inicialment reservades i la resta quedaven alliberades per a la resta d'alumnes, mentre que actualment són el 71%. A 1r d'ESO s'ha passat del 71 al 95%. També s'ha millorat en la reducció de la matrícula viva als centres d'alta complexitat gràcies a les mesures preses i a la disminució de l'arribada d'alumnes immigrants.

Relacionat amb això, però causat sobretot pel descens de la natalitat, l'informe mostra preocupació pel fet que hi hagi una sobreoferta de places, sobretot a P3. Mentre que fa tres cursos s'omplien el 89% de les places ofertes, ara s'omplen menys del 83%. L'informe proposa reduir ràtios a les aules, reduir grups i fins i tot tancar centres, especialment aquells més 'guetitzats'.

La voluntat del Síndic no és "compensar" la segregació escolar donant més diners a les escoles d'alta complexitat, sinó "evitar" aquesta segregació abans que es produeixi, que és a la inscripció de P3 i 1r d'ESO.

Més detecció preventiva

Entre les mesures que preveia el pla i que ja s'han complert destaca el decret que programa l'oferta educativa i el procediment d'admissió, l'elaboració d'un informe sobre el cost de la plaça escolar i la limitació a la difusió de dades sensibles com resultats acadèmics o composició social dels centres per tal d'evitar la seva estigmatització. L'informe del Síndic, que s'havia de presentar fa uns mesos, conclou que fins ara s'han establert els "fonaments que han de permetre fer un salt qualitatiu", i ara s'espera que en la segona meitat de vigència del pacte s'acabin de consolidar les mesures més efectives.

Així, el 2018-2019 es va detectar que un 6,4% de l'alumnat de primària tenia necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques i ara és un 8,1%. A secundària s'ha passat del 5,6 al 7,7%. En el procés d'inscripció, a P3 s'ha passat de detectar el 3,4 al 5,9% d'alumnes amb dificultats socioeconòmiques, i a 1r d'ESO, s'ha passat del 3,7 al 7,3%. En valors absoluts, l'increment de sol·licituds és del 55,2% a P3 i del 97% a 1r d'ESO. Però es vol arribar a detectar preventivament i de forma gairebé automàtica i no tant "artesanal" el 20 o 25% d'alumnes que es calcula que en realitat té aquestes necessitats. Es passaria dels 80.000 alumnes actuals a més de 200.000.

L'informe destaca també que en el procés d'inscripció del 2018-2019 de P3 hi havia un 40% de municipis grans que no detectaven cap alumne vulnerable, mentre que actualment el percentatge s'ha reduït al 27% dels municipis, entre els que hi ha Cornellà, Esplugues, el Prat i Sant Feliu de Llobregat, Barberà i Badia del Vallès o Sant Adrià del Besòs. Un 24% dels municipis ja detecten més d'un 10% d'alumnes vulnerables a P3, com Barcelona, Girona, Terrassa, Mataró o Manresa, entre altres.

Entre les altres mesures, destaca l'establiment d'una proporció màxima d'aquest tipus d'alumnat en cada centre educatiu, l'allargament de les reserves per a aquest alumnat fins a l'inici de curs i que aquests alumnes tinguin una via específica d'inscripció. També es pretén eliminar algunes barreres econòmiques existents, com controlar les quotes a les escoles concertades i establir ajuts als alumnes.

L'informe també alerta d'alguns perills com l'increment de l'absentisme escolar arran de la pandèmia, sobretot en centres amb percentatges alts d'alumnes gitanos, o la reducció del número de centres d'alta complexitat que aplica la sisena hora, que actualment només són el 40%.

Propostes de futur

Per tot això, algunes de les principals prioritats d'actuació que proposava el Pacte pels propers anys són la delimitació de zones educatives amb composició heterogènia, l'establiment de topalls màxims d'alumnes amb necessitats educatives específiques a cada centre o la planificació de la reserva exclusiva per a aquests alumnes. Igualment cal revisar l'adscripció de centres de primària a centres de secundària, per no perpetuar la segregació.

També es proposa que les ajudes econòmiques als centres vagin lligades no al fet d'acollir aquests alumnes sinó a detectar-los abans de la inscripció, el foment de campanyes de sensibilització a les famílies, una guia de bones pràctiques en les portes obertes de cada centre i l'elaboració d'un decret de beques-menjador també als centres concertats.