La UdL i Endesa monitoren més de 20 quilòmetres de la Noguera Pallaresa
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Albert i Carrero analitzant dades sobre el terreny / ©RIUS - UdL
La Universitat de Lleida i Endesa desenvolupen un sistema de monitoratge continu al tram alt de la Noguera Pallaresa, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La xarxa cobreix més de vint quilòmetres del riu principal i diversos afluents del Pallars Sobirà.
El projecte, impulsat pel Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial (RIUS) de la UdL, disposa de vint punts de control entre Borén i Llavorsí. Les dades acumulades durant quatre anys han de permetre entendre millor el funcionament dels rius de muntanya i adaptar-ne la gestió a un escenari de canvi climàtic.
El catedràtic de Geografia Física de la UdL Ramon Batalla considera que la iniciativa pot assolir una dimensió més àmplia.
“La conca experimental de la Noguera Pallaresa té el potencial d'esdevenir un referent a escala regional i d'integrar-se en xarxes internacionals de seguiment hidrològic i ambiental”
Sensors cada quinze minuts
Els sensors automàtics mesuren de manera constant el nivell, el cabal i la temperatura de l’aigua, amb registres cada quinze minuts. Aquest seguiment es completa amb controls puntuals de la qualitat fisicoquímica i de les comunitats naturals.
“Aquesta informació, acompanyada d'altres d'obtenció puntual com la qualitat fisicoquímica de l'aigua o les comunitats naturals, permet analitzar amb precisió com funciona el riu i com es veu afectat tant pels factors naturals com per les infraestructures hidràuliques i l'activitat humana”
L’equip ha fet més de cinquanta aforaments manuals per calibrar les dades i convertir els nivells registrats en cabals reals. Les mesures inclouen episodis pròxims als set metres cúbics per segon, l’equivalent a omplir una piscina olímpica en menys de deu minuts.
La investigadora postdoctoral Estrella Carrero explica la utilitat del registre sostingut.
“Aquest registre detallat permet identificar patrons i tendències, anticipar canvis i millorar els models hidroclimàtics que s'utilitzen per predir l'impacte de l'escalfament global i dels usos del sòl a la conca sobre els recursos hídrics”
En les tasques de camp també han participat el professor Antoni Palau i l’estudiant Aina Albert. El projecte compta amb l’autorització i supervisió de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
La col·laboració d’Endesa ha facilitat l’accés a determinats trams i infraestructures, així com informació tècnica del funcionament hidràulic. L’objectiu final és compatibilitzar els usos humans, com la producció hidroelèctrica, amb la conservació dels ecosistemes i reduir la incertesa en la planificació hídrica.
