La UdL i Endesa monitoren més de 20 quilòmetres de la Noguera Pallaresa
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Aina Albert i Estrella Carrero analitzen dades sobre el terreny a la Noguera Pallaresa ©RIUS /UdL
La Universitat de Lleida i Endesa desenvolupen un sistema de monitoratge continu al tram alt de la Noguera Pallaresa, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La xarxa cobreix més de vint quilòmetres del riu principal i diversos afluents del Pallars Sobirà.
El projecte, impulsat pel Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial (RIUS) de la UdL, disposa de vint punts de control entre Borén i Llavorsí. Les dades acumulades durant quatre anys han de permetre entendre millor el funcionament dels rius de muntanya i adaptar-ne la gestió a un escenari de canvi climàtic.
El catedràtic de Geografia Física de la UdL, Ramon Batalla, destaca que aquesta infraestructura científica va més enllà de l'àmbit local i apunta que "la conca experimental de la Noguera Pallaresa té el potencial d'esdevenir un referent a escala regional i d'integrar-se en xarxes internacionals de seguiment hidrològic i ambiental".
Sensors cada quinze minuts
La xarxa registra de manera continuada el nivell, el cabal i la temperatura de l'aigua amb mesures cada quinze minuts. Aquest seguiment es complementa amb mostrejos puntuals de la qualitat fisicoquímica i de les comunitats naturals. Segons Batalla, "aquesta informació, acompanyada d'altres d'obtenció puntual com la qualitat fisicoquímica de l'aigua o les comunitats naturals, permet analitzar amb precisió com funciona el riu i com es veu afectat tant pels factors naturals com per les infraestructures hidràuliques i l'activitat humana".
L'equip investigador també ha dut a terme més de cinquanta aforaments manuals per calibrar els sensors i convertir els nivells registrats en cabals reals. Les mesures inclouen episodis pròxims als set metres cúbics per segon, l'equivalent a omplir una piscina olímpica en menys de deu minuts.
La investigadora postdoctoral del grup RIUS, Estrella Carrero, subratlla que "aquest registre detallat permet identificar patrons i tendències, anticipar canvis i millorar els models hidroclimàtics que s'utilitzen per predir l'impacte de l'escalfament global i dels usos del sòl a la conca sobre els recursos hídrics".
En les tasques de camp també han participat el professor Antoni Palau i l'estudiant Aina Albert. " Les dades obtingudes indiquen que la combinació de monitoratge en temps real, treball de camp i modelització hidràulica és clau per entendre la dinàmica fluvial i garantir una gestió equilibrada de l'aigua que compatibilitzi els usos humans essencials —com la producció hidroelèctrica— amb la conservació dels ecosistemes", destaca Ramon Batalla.
El projecte compta amb l'autorització i supervisió de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. La col·laboració d'Endesa ha facilitat el desplegament de la xarxa de monitoratge, l'accés a diversos trams i infraestructures i l'aportació d'informació tècnica vinculada al funcionament hidràulic. L'objectiu és millorar la gestió dels recursos hídrics i afavorir un equilibri entre usos com la producció hidroelèctrica i la conservació dels ecosistemes.
