L'adolescència, més enllà de jutjar la immaduresa i tractar l'etapa com un problema

LLEIDACOM / Laura Gómez
14-10-2021
  • L'adolescència, més enllà de jutjar la immaduresa i tractar l'etapa com un problema

És natural en l'ésser humà viure situacions i superar etapes de la vida que aporten experiències, aquesta és una de les maneres que tenim d'aprendre. A mesura que creixem, aquestes mateixes experiències amb les quals aprenem, ens ajuden a madurar mentalment. De manera que, la naturalesa evolutiva de l'ésser humà defineix comportaments que socialment s'estandarditzen amb el pas dels anys i que són concebuts com a 'normals' dintre d'un rang d'edat determinat.

Si bé és cert que els adults tenen una tasca instructiva sobre els infants i adolescents, aquest ensenyament no s'ha de fer des d'una posició de superioritat i mandat, sinó des d'una perspectiva de guia, comprensió i empatia. Ja que la vida es divideix en diverses etapes, les quals duren cert temps i en les quals, des d'un àmbit psicològic, han d'ocórrer una sèrie d'experiències i aprenentatges que siguin conforme a l'edat de cada persona.

L'etapa de l'adolescència es caracteritza per ser un moment de molts canvis, tant físics com psicològics, molts d'aquests canvis sovint són difícils d'entendre pels mateixos adolescents, així com per als pares, mares i les persones que comparteixen l'entorn amb els adolescents. Molts cops, els adults critiquen, jutgen i assenyalen els comportaments dels adolescents i els titllen com a incívics i immadurs. Aquests mateixos adults són els que arrosseguen conflictes interns des d'altres etapes primerenques i que no han aconseguit solucionar ni tractar psicològicament, segons afirmen psicòlegs experts, a qui hem volgut donar veu en aquest article.

Contactem amb dos experts per a saber quins són els canvis psicològics que ocorren durant aquesta etapa i sobre la importància de cuidar l'estabilitat emocional de la societat en general, així com aportar informació de qualitat a la lluita per la visibilització de la importància de la salut mental de totes les persones durant les diverses etapes de vida, no només en l'adolescència. En aquest article exposarem dues parts de la psicologia que són antitètiques quan al seu enfocament de treball, però que tenen una base en comú que és fonamental, la importància de la cura i tractament la salut mental en la societat.

Carla Guilla Queixal, és una de les expertes en psicologia i qui actualment treballa en la clínica HLA Perpetuo Socorro de Lleida amb una àmplia experiència en psicologia d'àmbit clínic. Guilla realitza teràpies cognitives, les quals se centren a tractar alguns comportaments amb el canvi de la manera de pensar i sentir sobre determinats aspectes. I, en segon lloc, visitem a Daniel Gabarró, qui és un psicopedagog lleidatà amb una experiència que s'acosta més a una branca espiritual. Gabarró dedica el seu treball a acompanyar a les persones cap a un recorregut d'autoconeixement, una classe de 'sherpa espiritual'.

La definició de caràcter i personalitat

Abans d'entrar en matèria, és important deixar clara la definició entre aquests dos conceptes: caràcter i personalitat. Gabarró afirma que "la personalitat és el conjunt de capacitats que tens i el caràcter és el que utilitzes d'aquestes capacitats" i per entendre-ho millor, fa el símil de l'acció de cuinar, "imagina't que t'han donat uns ingredients, això és la teva personalitat i el caràcter és la recepta, el que fas amb aquests ingredients. La personalitat creix en totes les etapes de la vida".

Etapa de joventut

Quant a la pregunta del rang d'edat que compren la joventut, els dos experts afirmen que és un rang relatiu, que socialment aquesta etapa està compresa entre els 15 i els 25 o 29 anys, però que també es poden incloure més edats.

Gabarró: "És molt relatiu. Em recordo una vegada que el Departament d'Agricultura va donar ajuts a gent de quaranta-cinc anys dient que eren joves. Per mi, la joventut estaria sempre per sota dels vint-i-cinc. Perquè passada aquesta edat les persones ja som adultes. Tot i que molts pares diran que no, que els seus fills són joves tota la vida. Però, no tots els cossos adults tenen una psique adulta".

Guilla: "Existeixen classificacions que situen la joventut com el període que abraça dels 15 als 29 anys, però considero que la connotació de jove va més enllà de l'edat cronològica" i afegeix, "el terme joventut es veurà també determinat i haurà de ser definit en funció del context sociocultural on s'emmarqui l'individu"

Necessitats, inquietuds i els seus límits

Els joves compten amb una sèrie de necessitats, les quals compleixen un principal objectiu i és el de definir un sentit a la vida i una identitat pròpia. Encara que és important diferenciar entre necessitats i desitjos, els quals són dos conceptes diferents i que són presents durant l'etapa de l'adolescència. La necessitat de definir un caràcter i sobretot una posició davant el món fa que sorgeixen les inquietuds. Les necessitats dels joves parteixen d'una base de conèixer, i aquesta ve lligada a l'evolució natural de l'ésser humà. Durant aquesta etapa, els joves viuen en un moment de voler trobar respostes i definir molts aspectes personals.

Guilla: "En primer terme cal delimitar bé el que foren necessitats de desitjos, perquè a vegades podem veure com allò que és anhelat no és realment una necessitat. Sent aquest un fet que pot esdevenir amb freqüència en la joventut"

Gabarró: "Els joves tenen una necessitat fonamental que és trobar quin és el sentit de la seva vida. Separar-se del que és el nucli familiar i conquerir una identitat pròpia, individual i col·lectiva"

Hem de tenir en compte que el nostre cervell està preparat per a adaptar-se gradualment als canvis durant les etapes de la vida. Quan ocorre algun canvi o una situació complicada o traumàtica, el cervell no és capaç de processar adequadament tota la informació ni els estímuls que està rebent en aquest moment, la qual cosa marca de manera negativa a les persones.

Els processos cerebrals que fa un nen no són els mateixos que ocorren en un adolescent o en un adult, en el cervell d'un adolescent es regeix bàsicament per l'afany de buscar una identitat, són ments inquietes que busquen respostes. I com si es tractés d'una cadena, les necessitats es basen en unes inquietuds, i les inquietuds, al mateix temps, busquen respostes, les quals acaben trencant esquemes, acció que desencadena una transformació, la qual permet avançar a la societat.

Guilla: "Les inquietuds que emergeixen estan vinculades a la mateixa edat, perquè la joventut es caracteritza per ser una etapa en la qual s'adquireix el sentit crític, gràcies al mateix desenvolupament i maduresa psicològica i física, i per consegüent neix la possibilitat de qüestionar-se i la necessitat de formular-se preguntes que defineixen aspectes personals, socials, filosòfics i comunitaris".

Gabarró: "Si comparem els processos que fa el cervell d'un adolescent amb el d'un infant, ens adonem que el cervell de l'infant està destinat durant aquesta etapa d'infantesa a determinar i assolir el vincle, la proximitat amb el seu entorn familiar –mare, pare, germans-, mentre que el de l'adolescent es troba en un punt totalment diferent, el de les inquietuds i el qüestionament de les situacions, tot això forma part de l'evolució de l'ésser humà"

Les inquietuds que sorgeixen durant aquesta etapa d'adolescència solen tenir arguments i raons sustentades, però els dos experts remarquen les necessitats i inquietuds dels joves –de les quals parlàvem abans- i fan especial èmfasi en la tendència de la societat de jutjar entre el que està bé i està malament, quan l'etapa de l'adolescència es caracteritza per definir aquesta identitat personal que és única per a cada persona.

Guilla: "Les inquietuds neixen de la necessitat de forjar una identitat personal única. De manera que serà aquesta necessitat per opinar i posicionar-se davant els interessos socials la que arribarà a despertar inquietuds en els joves amb l'objectiu que aquests adquireixin un sentit de pertinència (o no) a un determinat grup, aspecte que serà determinant per construir la tan anhelada identitat personal".

Gabarró: "Hem de pensar que la nostra societat està basada en la lluita per millorar i aquesta lluita al mateix temps està basada en diferenciar entre el bé i el mal. Partint d'aquesta base, la diferència és que les coses només són millorables i no són dolentes. Hem de tenir en compte que en aquesta societat tothom fa el que pot amb el que sap. Quan es té una estructura mental desequilibrada, es tendeix a culpar als altres del malestar intern, llavors és quan es comença a lluitar de mala manera. En canvi, les persones que tenen una estructura mental equilibrada, en lloc de lluitar, tendeixen a aportar".

Quan als límits que tenen aquestes inquietuds, els joves tenen la capacitat d'establir-los. Els joves, com tota la resta de persones, estipulen uns límits, tot i que hi ha qui els té i hi ha qui no. Els encarregats de posar aquests límits depèn de la naturalesa d'aquests, és a dir, de l'estat de la persona en si. "Hi ha dos tipus de límits; els interns i els externs. Els interns els poses tu amb comprensió i els externs els posen els governs amb castics. Aquests límits els marca la societat o l'individu. Quan l'individu és el que posa la majoria dels límits, és lliure. Normalment, sembla que la llibertat sigui fer el que et dona la gana i en realitat tu ets lliure quan fas allò que has decidit. Per tant, hi ha coses que he decidit, però que no les faré i allò marca la meva llibertat".

D'altra banda, Gabarró remarca la importància de reconèixer que els joves tenen tota la capacitat per marcar aquests límits perquè durant aquesta etapa ja compten amb un autocontrol sobre la seva pròpia conducta, però hi ha molts que a causa d'haver viscut situacions difícils de gestionar o que els va superar en el seu moment –sigui per edat o per la magnitud del succeït- que van desencadenar un seguit de respostes automàtiques com l'agressivitat i la convulsió. Per aquests joves, Gabarró es pregunta "quin suport psicològic li donem als individus que tenen menys capacitat d'autocontrol i menys capacitat de gestió de les emocions? Per començar, la qüestió no està en el fet que siguin joves o no, la qüestió està en el fet que aquesta persona possiblement dels 0 als 3 anys va viure una infantesa molt complicada. Amb aquestes persones cal tornar enrere, curar i ajudar a tancar etapes que han quedat sense resoldre, d'aquesta manera les persones miraran el món amb més calma".

Importància d'aquesta etapa

Com totes les etapes, la joventut ocupa un lloc important en el desenvolupament i creixement de l'ésser humà, ja que és fonamental perquè les altres etapes de la vida es construeixin amb una base ferma i enfortida. Si per contra, aquesta fase o una altra com la de la infància, es viuen amb dificultats i sense un tractament psicològic adequat per a resoldre les adversitats, els problemes es continuaran repetint al llarg de la vida.

Gabarró: "Aquesta fase és molt important. L'evolució psicològica que vivim en cada una de les etapes de la vida, fa que puguem construir bases sòlides per fer front a la següent etapa, si aquestes bases no són suficientment sòlides, és molt difícil viure la resta d'etapes amb estabilitat" i "La psicologia en les persones humanes és molt important. És com una espècie de construcció, si la peça de baix està malament, la que ve a sobre ja no encaixa tan bé."

Guilla: "La joventut es caracteritza per ser una fase de la vida associada a múltiples decisions, com poden ser el grup d'amistats del qual formar part, l'orientació sexual, l'àmbit acadèmic i professional on desenvolupar-se, les predileccions i interessos personals, la definició i orientació de projectes vitals, etc., les quals es veuran definides gràcies al sentit de la crítica arrelat a aquesta fase vital".

Comunicació amb els joves i la comprensió

La comunicació apareix com un dels eixos fonamentals on se sustenta la comprensió i l'expressió dels sentiments i pensaments de les parts involucrades en possibles conflictes, és a dir, els mateixos adolescents i el seu entorn. Parlar amb els joves i tenir en compte la seva perspectiva davant de diverses situacions, farà que es resolguin gran part dels conflictes interns que tenen els adolescents.

Gabarró: "La persona que es vol comunicar amb un jove, ha de preguntar amb ganes d'escoltar. Que en teoria, és com hauria de ser la comunicació amb totes les persones, siguin adults, joves, infants, etc. Molts cops tenim una mirada cap als altres, inclosos els joves, que és una mirada com ens agradaria que fossin les persones, és una mirada crítica, que no et vol comprendre. Quan la gent pregunta amb interès i ganes de saber realment, és quan sorgeix la comunicació. I moltes famílies, pares i mares miren als seus fills amb un marc determinat, ja saben quin tipus de nen volen, en lloc de mirar quin tipus de nen tenen i per això no es comunica".

Guilla: "La comunicació ha d'estar caracteritzada pel respecte, la confiança, la solidesa en els arguments, la proximitat emocional i mostrant interès per allò que expressa l'altra persona. Evidentment és molt important evitar sempre les humiliacions, les burles, els judicis, els insults o fer que l'ésser se senti en ridícul. Per tant, la comunicació amb un jove tampoc ha de ser tan diferent de la comunicació amb una altra persona d'una edat més avançada".

Treballar des d'una base d'amor és important. D'ensenyar-les-hi a estimar-se, a estimar als altres i a valorar. També cal que aprenguin com funciona la nostra ment. Oferir informació amb anticipació, ajudarà els joves a afrontar amb una major capacitat de resolució aquesta etapa. S'han de nomenar i remarcar els canvis, tant físics com psicològics, que es viuran durant aquesta etapa. Partir d'una base neutra i no tractar aquesta etapa com una malaltia o un problema, ajudarà a concebre la idea de joventut des d'una perspectiva sana i com una etapa que forma part de curs normal de la joventut.

Gabarró: "He de diferenciar entre els canvis físics i psicològics. Tractar els canvis físics seria pensar "Tinc el cos perfecte per tenir l'experiència de vida que em correspon". Acceptar i estimar el cos que et permet tenir una experiència determinada. Això és el millor que es pot fer en l'àmbit físic.

I en l'àmbit psicològic, és entendre com funciona la nostra ment. Posaré un exemple molt senzill i és que tots volem viure dintre de sentiments agradables, però ignorem que els nostres sentiments apareixen en funció dels nostres pensaments i això és el que hem d'aprendre.

Els sentiments són senti mentals. És a dir, sento pel que és mental. Si tu mires algú amb odi, dins teu hi ha odi. Si tu mires algú amb comprensió dins teu hi ha comprensió. L'altra persona, segurament ni se n'adona, però tal com tu mires el món, aquests són els sentiments que tu tens.

Guilla: "L'adolescència tot i ser el període més sa de la vida des d'un punt de vida orgànic a la vegada és el més problemàtic i de major risc psicosocial, és per consegüent que podem vetllar per tractar d'acompanyar i amortir al subjecte en el procés de canvis. Doncs, oferir informació de manera anticipada dóna coneixement als joves de quins seran els canvis, les sensacions i els pensaments que habitualment s'acostumen a experimentar en aquesta etapa de la vida, aspecte que els generarà sensació de tranquil·litat i seguretat, ja que tots aquests es regalimen dels canvis hormonals que esdevenen."

Eines que ajuden als joves a portar de la millor manera aquesta etapa

Tant en aquesta etapa com en totes les altres que vivim al llarg de les nostres vides, l'equilibri psicològic ens permet viure-les amb major plenitud i sobretot a gaudir-les. La tasca de visibilitzar la importància de la salut mental és una assignatura encara pendent de la societat. És evident que cadascun és responsable dels seus actes i de les conseqüències que aquests tinguin, però també és important saber que algunes situacions de desigualtat no és una responsabilitat individual, sinó col·lectiva. Lluitar perquè prevalgui un màxim ben comú és tasca de tots, així com el tractament psicològic d'alguns problemes persistents en la societat. Tot i que, la vessant més clínica aposta per una terapia individualitzada i personalitzada per a cada persona. 

Guilla: "Cal brindar eines als joves de manera individualitzada, coneixent a la persona i la problemàtica. D'aquesta manera les eines d'afrontament ser òptimes i ajustades a la persona. Si ens fixem en una de les problemàtiques més freqüents tal com resulta ser l'ansietat, podríem dir que entre les eines d'afrontament més bones es troba la mateixa identificació dels factors que generen la simptomatologia, pot ser un element molt rellevant per la persona, prendre'n consciència, l'ajudarà a tenir major control".

Gabarró: "El que cal és adonar-nos d'aquells pensaments que nosaltres tenim que ens maltracten per poder buscar alternatives per poder buscar formes de reeducar la nostra ment, poso dos exemples molt senzills; un és que a vegades les persones per dintre es diuen coses com "No sóc ningú", "no puc", "sóc una mala persona" i això només maltracta a la persona i que són coses que no són veritat, perquè tothom és algú des del moment en què neix. Per tant, desmuntar això en l'àmbit psicològic seria clau. Ensenyar als infants, però també els joves que allò que ells es diuen provoca uns sentiments i que ells viuen aquests sentiments. Que decideixin en quin món volen viure i donar-l'hi l'oportunitat per aprendre a governar la seva ment, el seu món afectiu i emocional, perquè això permetrà tenir una ment molt més calmada que els hi dóna una capacitat de comprensió molt més gran. Aquest seria un exemple i l'altre, que per mi és una idea fonamental, és l'acceptació i l'amor. Hi ha moltes preguntes al món, moltíssimes, i una única resposta, estima. Si els infants, els adolescents, els joves i les persones adultes aprenguéssim a estimar, és a dir, actuar buscant el màxim bé de les persones del voltant, inclosa la nostra, llavors la psique de la societat canviaria."

Per acabar, en veure i analitzar les dues perspectives de la psicologia davant una etapa de canvis com és l'adolescència, apareixen factors que són comuns per a les dues branques de la psicologia, al llarg d'aquesta entrevista s'han detectat quatre punts centrals on les dues vessants fan èmfasi:

  • La importància de la família i l'estima com a base de funcionament de no només els joves sinó de totes les persones.
  • Les inquietuds dels joves tenen una raó fonamentada i és l'afany, la necessitat de posicionar-se i poder opinar amb argument vàlid sobre molts temes i situacions presents a la nostra societat.
  • El valor que té el suport psicològic durant les diferents etapes de la vida.
  • El fet de no culpar ni estigmatitzar a les persones que es troben passant per aquesta etapa, això farà que la societat no estigui en constant xoc.

ℹ️ Fes clic per llegir les entrevistes senceres aquí!


Daniel Gabarró: "La comunicació amb els joves ha de partir de les ganes d'escoltar-los"


Carla Guilla: "L'etapa de l'adolescència no s'ha de tractar com una malaltia ni com a un problema"


 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

S'hauria d'ampliar l'edat mínima per consumir alcohol?