L’Arnau redueix un 50% les infeccions dins de l’hospital i és el que utilitza menys antibiòtics

L’Arnau de Vilanova ha reduït a la meitat les infeccions nosocomials, les que els pacients contreuen al mateix hospital, des de l’any 2000, quan va posar en marxa una unitat dedicada al maneig, control i tractament d’aquestes. Precisament, l’Arnau és pioner en el control de l’ús dels antibiòtics i en la lluita contra els bacteris resistents. És per això que el seu model de vigilància en els centres sociosanitaris va ser adoptat pel programa de vigilància de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya, el VINCat, el 2011.

Gràcies a una única unitat que no té cap altre centre hospitalari de Catalunya i gairebé cap d’Espanya, la Unitat d’Infecció Nosocomial va crear el 2013 un programa dedicat a utilitzar els antibiòtics de la manera més correcta possible. Des del 2016, l’Arnau és l’hospital públic de l’Institut Català de la Salut (ICS) que menys antibiòtics utilitza, tant en l’hospitalització com a l’UCI. “A Lleida, és viable practicar aquest tipus d’intervencions per la seua petita dimensió; només ho fem nosaltres i també es porta a terme a Andalusia”, va explicar el doctor Fernando Barcenilla, membre del VINCat, al costat de la doctora Mercedes Colomar. Tots dos formen part dels 190 experts que a Espanya tracten sobre l’ús dels antibiòtics.

La unitat va crear fa un any una comissió que dissenya projectes per incidir en l’ús adequat d’antibiòtics i per evitar que els bacteris s’hi tornin resistents. Un dels seus treballs ha estat crear un protocol, exemplar a Catalunya, per tractar les infeccions urinàries. El consum d’antibiòtics als CAP lleidatans es manté des de l’any 2014, “una dada positiva”, va detallar la doctora Esther Ribes, farmacèutica d’Atenció Primària, que va afegir que el 2015 i el 2016 un total de 100.000 lleidatans han utilitzat antibiòtics. En l’àmbit estatal, s’han dissenyat tres projectes per tractar les infeccions contretes pels tubs connectats en sang, en aire i les multiresistents. Aquests tres projectes, aplicats a l’Arnau, han aconseguit una disminució del 50% o superior.

La resistència bacteriana serà la principal causa de mort el 2050

Prop de deu milions de persones moriran cada any per resistència dels bacteris als antibiòtics a partir del 2050, segons la UE. Aquesta serà la principal causa de mort, superant el càncer. Fernando Barcenilla va explicar que l’ús d’antibiòtics “és un problema de salut pública”. Moltes infeccions estan provocades per bacteris que resisteixen als medicaments. Entre les raons que ho expliquen, es troba l’administració d’antibiòtics als animals de consum, una mesura que adopten els ramaders per evitar que emmalalteixin. El tractament en l’animal crea una cadena de transmissió que canalitza l’antibiòtic fins als que posteriorment en consumeixen la carn.

Un altre dels motius és la reticència de la indústria farmacèutica a invertir. Va explicar que un pacient només pren un antibiòtic durant poc temps, de manera que a aquestes empreses els surt més rendible investigar en d’altres que s’utilitzen durant anys.