“Les ganes i la il·lusió per optar a revalidar l’alcaldia hi són”, Alba Pijuan

L’any 2019, Esquerra, la CUP i el PSC segellaven un pacte per governar l’Ajuntament de Tàrrega deixant fora Junts, que havia estat la força més votada. El candidat republicà, Òscar Amenós, va renunciar a l’acta de regidor abans del ple d’investidura, de manera que Alba Pijuan es va convertir en alcaldessa de Tàrrega. Quatre anys després, el 2023, Pijuan liderava la llista d’ERC repetint l’acord a tres per segon mandat consecutiu. Sis anys després d’accedir a l’alcaldia és moment per valorar l’estat dels projectes i propostes per una ciutat que aspira a arribar als 20.000 habitants en els pròxims anys.

Són dies de molta intensitat a Tàrrega: Paupaterres, Galacticat... Com s’explica aquesta agenda cultural tan àmplia?

A nivell d’activitats, en tenim 400 durant tot l’any, per tant, més d’una per dia. Aquest estiu en tenim setanta de programades, que és moltíssim. Tothom et parla d’aquesta agenda cultural targarina que és molt àmplia amb molta activitat per diferents tipus de públic, que s’ha de posar en valor, i que a més tot s’omple. 

Crec que és molt important el teixit associatiu de la ciutat que mobilitza Tàrrega. Nosaltres hi donem tot el suport des de l’Ajuntament, però la capacitat d’organitzar i originar nous actes és seva. Al final el problema és de calendari i de pensar on col·locar les noves activitats que puguin sorgir.

Ara l'estiu, que potser es podria pensar que afluixem una mica, no afluixem. Hem tingut quatre dies de Paupaterres, ara enganxem amb el Galacticat, els dimarts tenim cinema a la fresca amb la plaça de les Nacions plena, tenim concerts, tenim el cicle Públic! als pobles del municipi, les seves festes majors, Foment Tàrrega també organitza activitats per dinamitzar el comerç...

Tàrrega té en marxa alguns projectes amb finançament d’altres administracions com la nova estació d’autobusos, l’ampliació del CAP o el centre de dia de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer.

Doncs sí, són projectes que vam estar treballant intensament la legislatura passada i que ara, després de tota la feina ingent que hi ha, comencen a veure la llum. Aquest 2025 és un any molt important.

Per una banda, l'ampliació del CAP, que havia sigut una reivindicació de tota la vida perquè des del 1992 que es va obrir no s'hi havia fet res. La part nova ja està en funcionament i ara s'està reformant tota la part antiga, que també és part de la remodelació, i al mes de setembre, si tot va bé, estarà tot el conjunt ja acabat.

Després també tenim l’estació d'autobusos, que a finals de mes ha d'entrar en funcionament. Penso que cal posar en valor que estigui davant de l’estació de tren, que hi hagi aquesta intermodalitat, que la gent pugui arribar amb bus a Tàrrega i que puguin agafar el tren. Estem en un moment en què, malgrat que hi ha molta problemàtica en el funcionament dels trens, la línia de Lleida a Cervera va ampliar les freqüències i realment ha tingut un èxit increïble.

I després el tema del centre de dia de l'Alzheimer també ha sigut una feina ingent, perquè realment estan fent una tasca encomiable, que a més a més no és només per usuaris de Tàrrega, sinó que atén persones de l'Urgell, de la Segarra i del Pla d'Urgell. Ara les obres estan a punt d’acabar i a la tardor, si tot va bé, obrirà amb capacitat per 120 usuaris, amb uns tallers tal com toqui per a cada grup, amb els lavabos integrats i amb un espai exterior per a cada taller. Les instal·lacions que tenen ara no són gens adequades i serà un espai que penso que és un guany per a Tàrrega, però també per a les comarques que ens envolten.

El Departament de Territori també té pendent presentar la nova proposta per la variant de la C-14. Acabarà en un calaix com els dos anteriors?

Esperem que no. Fa un parell d'anys que hi estem a sobre i això vol dir convocar reunions cada dos o tres mesos per fer el seguiment, perquè al final són obres que depenen d'altres administracions, però que si des de l'Ajuntament no s'apreta i no es fa aquest seguiment, a vegades queden en un calaix perquè sembla que no hi hagi interès, però l'interès hi és tot.

Ara ja hi ha les tres opcions de variants que han proposat des de Territori, conjuntament amb nosaltres. A partir d'aquí, des de Territori s'haurà de presentar i s'haurà de decidir políticament quina és la més viable per iniciar els tràmits.

Falta molta feina encara a fer. Quan vam començar a treballar-ho vam fer un cronograma i vam dir que si tot anava bé, que de moment hi va, podrien licitar les obres a l’abril o el maig del 2027. Per tant, encara estem parlant que hi ha un parell d'anys de feina, però hi som i no és el mateix que teníem fins ara, perquè ja som aquí i som molt conscients que és un tema de país.  Al final és una variant que ens afecta molt a Tàrrega, però que està unint el Pirineu amb Tarragona.

Encarem el primer estiu amb la recollida porta a porta, implementada el passat novembre. Els resultats han estat els esperats?

Estem contents, hem passat d'un 33% de recollida selectiva a una mitjana que supera el 80% cada mes, o sigui, l'increment ha sigut més del doble. No és fàcil, som el municipi més gran de tota la província de Lleida a implantar el porta a porta i un dels més grans de Catalunya, per tant, era un repte molt important treballat conjuntament des del Consell Comarcal, que són els que fan la recollida.

Hi ha gent que et diu que ja podríem passar a buscar-ho tot, perquè va molt bé això que t’ho passin a buscar per casa. De moment fem dues fraccions perquè és un tema comarcal i a nivell de comarca intentar fer quatre fraccions era disparar el preu de la taxa i no era viable.

Tot i així, hi ha una part de la ciutadania que rebutja aquest sistema. S’han fet campanyes i avisos, el següent pas ja serà la sanció?

Els criteris europeus són d'un 65% i els superem de llarg. Hem d’acabar de treballar-ho amb pedagogia i també amb sancions, evidentment, perquè ens queden de persones que pel que sigui sembla que els costi fer les coses com toquen, Només demanem que es faci el que toca i ja està. És casa teva i són les teves places i carrers, si tothom fa el que toca, tot estarà molt millor.

Un altre dels temes d’aquest mandat és la gestió de l’aigua, amb opinions dispars dins i fora de l’equip de govern. Quina ha de ser la sortida a aquest conflicte?

La sortida ha de ser la que toqui. És un tema que es va iniciar l'octubre del 2021 perquè s'havia de fer la liquidació del contracte de l'aigua que acabava el 2023. Fer una liquidació d'un contracte com aquest és molt complex, i necessites experts en l'àmbit, no podíem fer-ho des de l'Ajuntament. Per tant, es va haver de licitar el treball, que va pujar 60.000 euros, però que s’havia de fer. Ho vam fer nosaltres i ho hauria hagut de fer qualsevol govern que hi hagués a la ciutat.

Aquest tancament del contracte té quatre fases. Ja es va fer la primera fase, que era liquidació, la segona fase també i ara estem en la tercera. La tercera fase és un estudi informatiu on amb números objectius proposa quina és la forma més viable a nivell econòmic i a nivell de recursos per la gestió de l'aigua en un municipi com el nostre. I ja està, això són números objectius, per tant, hem de centrar-nos en aquest informe i en els números que surtin. A partir d'aquí, la decisió caurà pel seu propi pes, perquè no podem en contra dels números que surten d'un informe d'aquesta envergadura, validat per secretaria i per intervenció.

És una decisió molt important que no afecta només aquesta legislatura, afecta la ciutadania i afecta futurs mandats i, per tant, no és una decisió que es pugui prendre la lleugera. Aquí hi ha més que política. És evident que si surt municipalitzar, com a Esquerra estem a favor de municipalitzar serveis públics, però si és viable. Si no és viable, no pots fer-ho perquè no pots castigar la ciutadania amb un increment de preus o amb més despeses de gestió.

Així doncs, pot assegurar que no hi haurà una tercera pròrroga del contracte?

Ara hem fet una segona pròrroga que va passar pel ple anterior. Tenim prorrogat el servei fins al juliol del 2026 i sí, la idea és que abans d’aquesta finalització hagi quedat tot tancat.

En els últims anys li hem sentit dir diverses vegades que Tàrrega ja posa el focus en els 20.000 habitants que poden assolir-se l’any vinent o l’altre. Tanmateix, la ciutat té prou habitatge per absorbir-los?

El problema d'habitatge és un problema endèmic que no només arriba ara. És un problema que no és només de Tàrrega, és a nivell de tot el país. Tàrrega fa deu anys que està creixent de forma continuada i sostinguda i costa de trobar habitatge de lloguer, llavors els lloguers van pujant de preu, tot i que ara el fet d’estar en un mercat tensionat ens ha anat bé.

Penso que s'ha de construir i s'ha de treballar perquè hi pugui haver habitatge de lloguer social perquè la gent pugui accedir-hi pagant una part raonable dels seus ingressos A Tàrrega hi ha d'haver aquest habitatge perquè Tàrrega està creixent. Tenim el polígon Boscarró Nord que ha d'iniciar el desenvolupament abans d'acabar l'any i que implicarà que arribin empreses que donin feina i, per tant, si hi ha gent que arriba necessitaran viure en algun lloc.

Així i tot, estic contenta perquè les promotores també s'estan movent i a Tàrrega s'està construint força. Penso que veuen que és un lloc que val la pena construir-hi tant per la gent que necessita un habitatge com perquè també és un lloc molt estratègic. A més, també s'han reprès molts esquelets que teníem de la bombolla immobiliària. Tàrrega va patir molt aquella bombolla perquè, a més, va coincidir en una època en què s'havia d'obrir la presó i semblava que això havia de ser xauxa. Es va construir molt, van quedar molts esquelets i ara hi ha empreses que n’han agafat per reformar-los i algunes ja els han venut tots.

Estem treballant en polítiques actives d’habitatge en aquest mandat perquè és un tema que ens preocupa moltíssim i que havia quedat en un segon pla, potser perquè no es veia com una necessitat tan imperiosa. Hem fet una campanya molt intensa a la Borsa Local d'Habitatge per intentar que la gent no tinguin por de posar lloguer els seus pisos, perquè hi ha pisos tancats i això també és un altre problema. Nosaltres, com a Ajuntament, oferim aquesta opció de posar-lo a lloguer a la borsa d'habitatge que et dona unes garanties que no tens d'una altra manera. A més, bonifiquem un 75% de l’IBI als propietaris que posen el seu pis a lloguer social durant almenys nou mesos amb un preu que no supera el 30% dels ingressos del llogater.

Després, es farà una inversió de l’Incasòl per la construcció de 48 pisos d'habitatge social a la via Lacetània i també ens hem apuntat a la reserva de parcel·les per al pack 50.000 del govern Illa per construir habitatges socials. Hem posat el sòl municipal que teníem i esperem que es treballi per tenir aquests pisos.

L’increment de població també porta implícit un increment de competències municipals.

Penseu que a tota la província de Lleida només hi ha Lleida ciutat que tingui més de 20.000 habitants. 20.000 habitants implica tenir totes les competències municipals, amb matèries com serveis socials, habitatge o joventut, que ara són del Consell Comarcal. Malgrat que fem molta feina a nivell local, la competència real és d’ells.
Llavors, a partir de 20.000 habitants això passa a ser de l'Ajuntament amb tots els serveis i treballadors. Penso que seria un pas endavant per poder donar una atenció més propera a la ciutadania de Tàrrega i perquè el Consell Comarcal ofereix els serveis a tota la comarca i també està al límit.

Aquest creixement demogràfic també s’ha fet palès en l’increment de la demanda en les llars d’infants. Amb la compra pública d’El Triangle i l’ampliació de La Pau quedarà resolta la falta de places?

Aquest creixement que comento, a part, és positiu amb més naixements que defuncions. Amb les llars d'infants ens ha passat que amb la gratuïtat d’I-2 ha augmentat el nombre de persones interessades a portar els infants a la llar d'infants i es van quedar 35 famílies sense plaça. Havíem de buscar la manera de solucionar-ho perquè, a més a més, anem cap a la gratuïtat de l'I-1 que s'iniciarà, si tot va bé, el curs 2026-27.

D’una banda, vam demanar un fons europeu per ampliar 31 places la llar d'infants La Pau, que és municipal i, per altra, ha coincidit en el temps que al mes de gener es va anunciar que la llar d’infants El Triangle tancava. Pensant en aquest creixement vam poder arribar a un acord amb els propietaris per comprar aquesta llar, per un preu d’un milió d’euros que no és un preu negociat, simplement és el preu que ens costaria a nosaltres construir una llar d’infants per 71 nens i nenes. Entre les obres de La Pau i aquestes noves són 102 places més que sumarem.

Aquest any serà una mica d'impàs, però de cara al 2026-27, que hi haurà la gratuïtat de l'I-1, creiem que amb aquesta oferta tenim el tema molt cobert.

Pel que fa a equipaments culturals, una de les grans apostes que tenen en marxa des del seu equip de govern és la Casa Museu Pedrolo, que hauria de tenir el projecte executiu enllestit aquest any.

Ara ha de sortir la licitació del projecte executiu, que rondarà els 100.000 euros perquè és un projecte ambiciós. No és només la Casa Museu Pedrolo, que són les dues cases que ens va cedir el 2021 l’Adelais de Pedrolo per museïtzar, sinó que aprofitem per millorar tot l'equipament museístic del carrer Major, ja que també hem adquirit la casa del mig que separa les cases Pedrolo i el Museu. Aquest immoble, cal Calçada, ha de ser el punt d'entrada a tot un gran equipament.

Ara mateix, la idea és que aquest any surti el projecte executiu i a partir d'aquí necessitem la complicitat d’altres administracions. Les obres poden arribar als 3,5 milions d’euros, i parlem de preus de l’any passat. Un ajuntament com el nostre no podem tirar endavant aquest projecte sols, però crec parlem de Pedrolo i que amb tot el que implica i significa per la cultura catalana és impensable que no hi hagi cooperació tant de la Diputació de Lleida com del Departament de Cultura.

Penso que tant Cultura com la Diputació és indispensable que hi siguin i també parlarem amb el Ministeri de Cultura, que pensem que amb el partit que l’encapçala poden ser sensibles amb el pensament de Manuel de Pedrolo. No en tancarem cap de porta, perquè tota l’ajuda possible ha de permetre consolidar aquesta feina de formigueta.

Fa unes setmanes, la CUP va demanar que s’accelerés el procés per municipalitzar el Teatre Ateneu. En quin punt es troba aquest tema?

Bé, aquest tema no està en el punt idoni per iniciar converses encara perquè s'ha de treballar amb els projectes d'obres que s'haurien de fer per tenir el teatre en condicions. Nosaltres som allà amb un conveni que es va fer fa molts anys amb la Societat Ateneu, però no és nostre.

Com que no és un edifici municipal, no podem fer inversions allà, però també és evident que l’Ateneu, que és una societat centenària, no deixa de ser una associació que tampoc pot assumir aquestes inversions.

Hem de trobar el punt d'encontre en com aconseguir que aquestes obres es puguin fer, però el teatre no és nostre i s’ha de buscar l’encaix. No és un tema fàcil, s'ha de parlar amb ells i s'ha de buscar la manera, perquè no hi ha una única manera. Hem estat trenta anys d’arrendament a canvi d’unes obres inicials que va fer l’Ajuntament a la caixa escènica. Hi ha diferents fórmules i quan tinguem els números reals del que s'ha de fer i quant ha de costar, es parlarà.

La maquinària cultural se centra ara en FiraTàrrega, que enguany concentrarà tots els espais d’actuació al centre. Com s’hi ha d’adaptar la ciutat a aquest canvi de rumb?

És tornar una mica a l'essència, és una concentració d'espais, però que la gent que no s'espanti. Utilitzarem els espais que ja utilitzàvem al centre de Tàrrega i el que fem és deixar d'utilitzar els espais que quedaven massa lluny com Sant Eloi, com el Trepat, com el pavelló del Vedruna o com els pobles.

Els espais que utilitzem al centre, que ja els hem utilitzat sempre, anem a aprofitar-los al màxim. És a dir, tornem a tenir aquella programació que tu arribaves a la plaça de les Nacions, t’asseies i podies estar tot el matí perquè hi havia una actuació darrere una altra, cosa que havia deixat de passar.

També hem de minimitzar recursos, perquè cada espai té el seu escenari, el seu equip, el seu regidor d’espai... No té sentit que la plaça dels Àlbers hi hagi dos espectacles a la nit i es quedi tancat la resta del dia.

Abandonem els espais més externs també perquè la voluntat a nivell econòmic és que la gent realment estigui més al centre, mengin als bars i als restaurants, comprin a les botigues... Era una demanda que teníem i jo crec que funcionarà i que la gent agrairà una altra vegada aquest centre. A part, tindrem la zona de la Llotja, l’espai piscines que funciona molt bé i després el carrer Migdia, el Reguer que el reformulem amb unes grades i l’estació d’autobusos vella que no funcionarà i hi haurà un espai gastronòmic també molt interessant.

Ens trobem a l’equador del segon mandat del tripartit d’esquerres a l’Ajuntament de Tàrrega. Ha estat un encert revalidar el pacte amb CUP i PSC?

Sí, evidentment, sense cap mena de dubte. Nosaltres vam començar a governar junts el 2019 sempre prioritzant el municipi i les polítiques que tenim en comú. És evident que som tres partits molt diferents especialment a nivell nacional, però tenim una sèrie de polítiques socials, progressistes, d'esquerres, republicanes, feministes i de transformació ecològica que ens permet tirar endavant un govern d'esquerres. Tàrrega és una ciutat que feia anys que no tenia un govern d’esquerres, perquè era una ciutat més aviat conservadora, però volíem aprofitar per fer aquest canvi i aquest canvi no era possible de cap altra manera, sinó sumant amb el que compartim. A vegades trobo a faltar aquestes sumes en altres àmbits de la política.

Tanmateix, han de fer front a una oposició força dura per part de Junts. Com estan les relacions amb la que va ser la força més votada?

L’oposició és dura, tot i que les relacions han millorat. Com a mínim hi ha una relació més fluida, tant amb la cap de l'oposició com amb la resta de regidors. En aquesta legislatura hem iniciat la Junta de Portaveus, que no fèiem en l'anterior i per tant, també és un punt més de trobada i d'intercanvi d'informacions. 
Ser la llista més votada i que hi havia governat Tàrrega en els darrers mandats i perdre l’alcaldia el 2019 amb un pacte d’esquerres que no esperaven va ser molt dur per ells i ens ho van fer pagar nosaltres amb oposició duríssima els primers quatre anys. És l'oposició, és el que els hi toca, però nosaltres també continuem treballant i governant.

Vostè va encapçalar la llista d’Esquerra per primera vegada el 2023. Té voluntat de repetir d’aquí a dos anys?

De moment, les ganes hi són. No soc jo qui ho ha de decidir, evidentment, s'ha de passar per una assemblea, però de moment la il·lusió hi és intacta i això és molt important. Penso que és una feina que no és fàcil de fer i que t’ha d’agradar, amb tot el que implica, però jo sempre he dit que mentre tingui les ganes i la il·lusió, m'agradarà continuar.

El dia que faltin les forces sabré què he de plegar, perquè penso que has d'estar al 100% i has d'estar atent a tot el que passi. Ara mateix, aquesta és la meva sensació. Falten dos anys i mig mandat i les coses no saps mai com poden anar, però a dia d'avui aquesta és la meva posició.