Les rates han estat la plaga més nombrosa d’aquest estiu a Catalunya

Les rates han estat la plaga més nombrosa d’aquest estiu a Catalunya, segons dades de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que ha denunciat aquest dijous en un comunicat que els efectes de la pandèmia i les últimes restriccions a l’ús de raticides han fet que aquests rosegadors hagin “fet seus els carrers de les grans ciutats” i que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions d’aquest animal sota els llindars de tolerància establerts. Segons ADEPAP, la manca de persones al carrer durant el confinament ha fet que les rates s’hagin acostumat a “campar al seu aire”. L’associació adverteix que el descontrol d’aquesta plaga és un perill per la possible transmissió de malalties de les rates als humans.

“S’han fet molt visibles, sobretot a grans ciutats”, comença el comunicat de l’entitat catalana que agrupa les empreses del sector de les plagues i la salut ambiental, l’ADEPAP. L’associació explica que ara se’n veuen més perquè la població ha crescut, però també perquè un canvi d’hàbits les ha fet “més atrevides”.

Durant els confinaments de la ciutadania per la pandèmia, aquests animals, que acostumaven a evitar la presència humana, van acostumar-se a campar al seu aire i, com a conseqüència, han perdut la por al contacte amb les persones. Arran d’aquest canvi d’hàbits, ara s’han fet seus els carrers, especialment a les grans ciutats.

En els darrers anys, a Catalunya ja s’havia detectat un increment sostingut d’incidències amb la rata grisa (Rattus norvegicus) i la rata negra (Rattus rattus) als entorns urbans, on habitualment no se’n veien. Segons explica ADEPAP, el problema s’ha vist agreujat per les restriccions d’ús d’alguns productes biocides, rodenticides-raticides, concretament. Aquesta prohibició ha estat fruit d’una regulació de la Unió Europea motivada per l’excés d’us de biocides que en feia la ciutadania. “No poder fer servir aquests biocides fa que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions sota els llindars de tolerància establerts”, diu el comunicat d’ADEPAP.

Quim Sendra, president de l'associació, ha alertat que les plagues de rates són “molt nocives” per la salut ambiental perquè poden transmetre malalties zoonòtiques, és a dir que es transmeten d’animal a persona i viceversa.

Sendra ha afegit que el problema rau en què qualsevol particular pot comprar un raticida en un supermercat i fer-ne un mal ús, ja que pot afectar altres espècies no diana, i això ha fet que la normativa europea sigui cada cop més restrictiva. “Però el que caldria restringir, en tot cas, és aquest ús no professional i, en canvi, deixar que els experts fem la nostra feina, ja que coneixem perfectament com atacar les plagues de manera completament segura per al medi i per a les espècies que no són objectiu”, afirma Sendra.

Paneroles i mosquits

Pel que fa a les paneroles, com cada any, l’arribada de la calor les ha fet més actives i visibles. Enguany no ha estat una excepció i en algunes zones se n’han vist moltes, especialment de paneroles de clavegueram, a causa de les altes temperatures anormals que hi ha hagut aquest estiu. “Ha arribat un punt que fem actuacions contra les plagues de paneroles durant tot l’any”, ha afirma el president d’ADEPAP, que  desaconsella l’ús d’insecticides domèstics, “ja que poden traslladar la plaga a altres llocs”.

D’altra banda, aquest estiu ha estat extremadament sec i això ha fet que, en general, hi hagi hagut molts menys mosquits dels que es preveien, segons ha detallat Sendra. Aquests insectes, especialment en el cas del mosquit tigre, en tenen prou amb petits basals o l’aigua que queda al fons de les torretes per proliferar. Per això, en aquelles zones on ha plogut sí que hi ha hagut plagues de mosquits força molestes. És el cas d’algunes poblacions del Baix Llobregat o del Tarragonès.

Per contra, la important campanya de tractament duta a terme des de finals de primavera a les principals zones inundades, com per exemple els Aiguamolls de l’Empordà, ha mantingut el llindar de tolerància de plagues de mosquit en aquests espais. El mateix ha succeït amb la mosca negra a les Terres de l’Ebre.