L'Hospital de Cartró de la Vall Fosca inspira una exposició internacional a Madrid

La construcció de fa més d'un segle de l'Hospital de Cartó que encara es manté en peu a la Vall Fosca (al Pirineu lleidatà), és el punt de partida de l'exposició del mateix nom de l'artista eslovè Primoz Bizkaj i del portuguès Carlos Bunga. La mostra ‘Hospital de Cartó’, comissariada per Ainhoa Gonzaléz, s'inaugura avui en el context de la ‘Madrid Gallery Weekend’ i es podrà visitar fins al mes de novembre. L'exposició efectua un exercici d'analogia entre l'hospital creat fa 107 anys a la Vall Fosca per atendre els accidentats durant el procés de construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya i els aixecats recentment per a ocupar-se dels malalts de la pandèmia de la Covid-19.

L'any 1913, l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya va instal·lar aquest edifici prefabricat en el transcurs de les obres de la central hidroelèctrica, la primera gran central que es va constituir a Catalunya per subministrar electricitat a l'àrea de Barcelona. En aquest context, l'hospital de cartó tenia la funció d'auxiliar i curar als 4.000 obrers que emprats en el projecte.

La comissària de l'exposició, Ainhoa González, recorda que la mostra suposa “una mirada micro sobre l'epidermis, com una segona pell que encara respira, d'aquests cossos que van haver de rebre cures de manera urgent, als més de 4.000 obrers que es van desplaçar de la ciutat al camp, del centre a la perifèria, transformant completament aquest paisatge natural per a construir la segona central hidroelèctrica d'Espanya, que tenia com a objectiu proveir d'electricitat a la ciutat de Barcelona”.

Cuidar la vida

Per a la iniciativa, s'han unit els artistes Carlos Bunga (Portugal, 1976) i Primož Bizjak (Eslovènia, 1976) en un projecte que conjumina diverses de les seves línies de treball. Tots dos sempre s'han mostrat atrets per l'arquitectura prefabricada. En aquest cas, es tracta d'un edifici que ha sobreviscut més d'un segle al Pirineu català i que continua sent un organisme viu malgrat el seu estat de degradació.

Per part seva, la comissària ressalta que la fase de postproducció de l'exposició coincideix amb l'inici de la pandèmia del coronavirus, la qual cosa obliga els artistes a treballar des de les seves cases. Ainhoa González assegura que “mentre l'hospital de cartó es resisteix a enfonsar-se, altres nous de campanya s'instal·len a *Wuhan (la Xina) en menys de deu dies”. González realitza una comparació entre totes dues instal·lacions, ja que “a pesar que els separi poc més d'un segle i quilòmetres de distància, totes dues construccions comparteixen les mateixes característiques: ràpida instal·lació, bona ventilació i alta desinfecció, per a un mateix fi: cuidar la vida”.

Procés participatiu coordinat pel Museu Hidroelèctric de Capdella

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un procés de participació ciutadana, el primer que es realitza als Pirineus per a decidir el destí d'un element patrimonial, per a concretar els usos de l'antic de l'hospital de cartó, construït fa 107 anys sobre la base d'aquest material i la fusta.

En aquest moment, els veïns estan rebent informació sobre la singularitat de l'edifici a través de la pàgina web municipal perquè tinguin suficients elements de valor per a respondre l'enquesta sobre els usos futurs de l'hospital.

Paral·lelament, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec), situat a Terrassa (Barcelona), està formant a un equip de treball multidisciplinari i transversal per a dissenyar un pla estratègic per a la restauració de l'hospital de cartó. Així mateix, el Museu Molí Paperer de Capellades està analitzant quin cartó és l'adequat per a reproduir de la forma més versemblant possible l'antic equipament.

L'Hospital de Cartó, un equipament únic a Europa

El mes de juliol passat, en l'acte de presentació del procés participatiu, es va explicar que aquest consta de tres fases: les sessions informatives, enquestes virtuals i presencials als veïns, als quals se'ls interroga sobre els possibles usos de l'equipament,i una vegada realitzat el buidatge, es donaran a conèixer els resultats en la primavera de 2021.

Tal com explica la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, l'equipament estava pensat per a cobrir una necessitat temporal, ja que s'atenien els accidents dels 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica en Capdella, però va aconseguir mantenir-se en peus més d'un segle després, la qual cosa el converteix en l'únic edifici d'aquestes característiques que queda en peus a Europa i segons les últimes recerques, molt probablement a tot el món”.