L'hostaleria lleidatana reclama al Govern mesures per a la seva reactivació

Hostaleria de Lleida, organització empresarial que representa als hotels, restaurants, bars, cafeteries i pubs de Lleida, juntament amb Hostelería de España, l’entitat homòloga a nivell nacional, han lliurat avui al Govern un manifest amb les reivindicacions del sector, amb l’objectiu de continuar reclamant les mesures necessàries per a la seva reactivació. El document ha estat lliurat a la subdelegació del Govern a Lleida, acte durant el qual s’han donat a conèixer les principals demandes que el sector està reclamant des de que es va iniciar la crisi sanitària al nostre país.

Aquest acte forma part d’un conjunt d’accions a tot el territori nacional que serveixen per mostrar la unió del sector i fer més visibles les seves reclamacions. Una de les principals demandes del sector és la de concretar un pla estratègic de rellançament i reconversió sectorial, que es materialitzaria tant a nivell estatal com a les comunitats autònomes i municipis. Malgrat l’Executiu anunciés aquest cap de setmana que es reactivarà el turisme nacional a finals de juny i l’internacional al juliol, el sector denuncia que “és necessari dissenyar campanyes de promoció per a la reactivació del consum i promoció del turisme, a l’estil de les mesures preses a altres països europeus, com els 18.000 milions d’euros que el Govern francès va destinar al rescat del sector o els bons que va lliurar Itàlia entre els seus habitants per incentivar el turisme local o l’exempció d’impostos”, assenyalen.

Aquests incentius hauran d’acompanyar-se, segons els hostalers, de campanyes que traslladin confiança als consumidors sobre la seguretat dels establiments davant la Covid-19. D’altra banda, reclamen que les mesures adoptades per rellançar el sector es mantinguin en el temps fins assolir la total recuperació del sector. Així mateix, des de l’entitat s’ha reclamat major claredat i transparència al Govern per poder planificar la reobertura del sector. I es que no volen que es tornin a succeir situacions que es van donar en anteriors setmanes, a las que els hostalers no van poder prendre les decisions adequades per no saber si podrien obrir els seus negocis fins unes hores abans. Per això, per a les successives fases de desconfinament, demanen conèixer amb anticipació suficient la situació de cada territori i que aquesta presa de decisions empresarials s’ajusti a la realitat que els afectarà a curt plaç.

Una altra de les peticions del sector és la de fixar la distància de seguretat com a criteri per determinar l’aforament dels establiments, això ja s’ha fet a tots els països europeus en els seus processos de desconfinament, excepte a Espanya i Portugal, on s’han establert aforaments, sumats a la distància mínima interpersonal.

En termes econòmics, el sector hostaler i turístic està reclamant a l’Executiu des de fa setmanes la creació d’una taula negociadora per definir la flexibilització dels ERTOS, amb l’objectiu d’aconseguir una pròrroga pel sector, donada la lenta recuperació que van experimentant els seus negocis. D’altra banda, el sector sol·licita l’establiment de microcrèdits, al voltant de 25.000 de ràpida concessió, així con noves línies de finançament, donat que “las línies ICO no són suficients pel perfil d’establiment hostaler que impera al nostre país, integrat principalment per petites empreses, micro pymes i autònoms”.

En aquest sentit, sol·liciten l’ampliació de les línies d’avals i préstecs al 0% o bé 0,25% sense condicions. Per alleugerir la pressió econòmica a la que estan subjectes els empresaris hostalers, també exigeixen la suspensió dels lloguers o rendes dels arrendaments dels locals de negoci per causes de força major des de la data d’entrada en vigor de l’Estat d’Alarma, i que s’adeqüi una renda variable i ajustada en funció de les fases de reincorporació a l’activitat al menys fins desembre de 2020. A més, sol·liciten la pròrroga en el pagament de les hipoteques.

Les excepcions fiscals i de taxes municipals pel període d’inactivitat són altres de les demandes més repetides des del començament de la crisi, així com la del IVA súper reduït, seguint l’exemple d’altres països, com Alemanya, on s’ha reduït del 19% al 7%.