Lídia Vives: fotografiar somnis per convertir-los en art extrem

LLEIDACOM/ Griselda Mas
09-02-2018
  • Lídia Vives: fotografiar somnis per convertir-los en art extrem
    Peu de foto: 
    Fotografia I de la sèrie "Color Dust"
  • Lídia Vives: fotografiar somnis per convertir-los en art extrem
    Peu de foto: 
    "Teddy bear" de la sèrie "Sex"

La Lídia Vives és una jove lleidatana, solitària, molt observadora, amb bastant caràcter i creativa, molt creativa. Aquesta fotògrafa volia ser pintora però per motius de la vida va agafar una càmera i ara es dedica a "pintar" les seves fotos. "Volia ser pintora i ara no puc evitar pintar les meves fotografies amb les 4 eines digitals que utilitzo", diu la Lídia. I és que aquesta fotògrafa mescla tècniques pictòriques en els seus treballs, portant els colors al límit i les posades en escena que es "curra" fins a l'extrem.

Però què és el que fotografia aquesta noia? "De petita patia terror nocturn, cada nit tenia malsons, molt repetitius i molt reals", explica la fotògrafa. Amb tot aquest patiment i cansament psicològic (i que ens és impossible imaginar) aquesta fotògrafa va decidir treure'n profit i fer art a partir dels seus somnis. També ens ha comentat que la música la inspira i que sempre s'imagina el seu propi videoclip. O si veu una peça de roba, com un vestit de color vermell, s'imagina la fotografia que es podria fer amb ell.

"The Red Queen", inspirada en Alicia en el país de les meravelles

Del selfie a l'autoretrat

En moltes de les seves obres, la Lídia es fotografia i es treballa a ella mateixa. "Quan tenia 17 anys em feia selfies, una fotografia que no està treballada. Vaig començar anar més enllà, fent-me sessions de fotos mitjanament treballades fins que es van convertir en autoretrats, que són fotografies d'un mateix però molt més treballades.", explica l'artista. "Tots els artistes tenim un punt d'egocentrisme i per això quasi sempre surto jo en elles, ja que no deixen de ser alguna cosa molt íntima meva.".

Des que va començar, la Lídia acumula 10 "Series" de fotografies i diversos "Fine Arts". La meva sèrie preferida és "Sex", tot i que no està feta per les xarxes socials, ja que són fotografies amb molts detalls. En canvi a xarxes agraden més les fotografies simples, on només hi surto jo o algun/a model", ha dit la fotògrafa. Entre les diferents sèries, també destaquen "Color Dust", on la pintura és la protagonista, "Monster" amb insectes de mida XL, "Saint George", creada per sortir en una editorial de moda i on apareix Lo Marraco, "Wonderland" i "Pop", una sèrie de fotografies en blanc i negre amb expressions rebels.

"After school" de la sèrie "Sex"
"Mad Mouse" de la sèrie "Pop"

Ep! Que la Lídia també ha fet cobertes per a llibres i ha creat una mena de "joc" per tal d'interactuar amb el seu públic, sota el nom "What you didn't see" (El que no vas veure). "M'agraden molt les curiositats i em semblava interessant que hi hagués coses amagades en les meves fotografies, com el símbol d'una abella, que és el meu distintiu", comenta la Lídia. Aquests elements amagats permeten a la Lídia mantenir cert contacte amb el seu públic i crear una mena de joc on has d'estar-te una estona mirant la imatge per trobar l'element amagat o l'escena en la qual està basada.

"Check mate" de la secció "What you didn't see"
"Journey to the end" de la secció "What you didn't see"

També ha exposat a nivell nacional, com Lleida, Barcelona o Terol, i internacional. "L'exposició que més il·lusió em va fer va ser al Carroussel du Louvre, a París. Allí vaig exposar la sèrie "Sex" i el Louvre és el meu museu preferit, així que hem va fer moltíssima il·lusió tot plegat.", declara amb un somriure la Lídia.

La importància de l'abella

"Honey Lips", foto per la qual és coneguda la Lídia

"Al pati del meu col·legi hi havia una font on sempre estaven les abelles volant per allí. Les nenes els hi tenien por i va arribar un dia que vaig pensar: "Si no les miro, elles no me miraran". Així que vaig anar a beure aigua. I efectivament, no em van fer res. Em van semblar molt interessants, perquè són petites i tenen molt poder. Tinc entès que sense elles, el món seria un caos. La gent no hauria de tenir-los-hi por", declara la Lídia.

Des d'aquell dia, l'abella és el símbol d'aquesta fotògrafa i és per això que la trobareu en tots els seus treballs com una firma, ja estigui amagada o no.

No podíem acabar l'entrevista preguntat pels seus futurs projectes. Només ens ha pogut "xivar" que està treballant en una sèrie molt diferent a la resta i que barreja 2 tècniques. Serà molt conceptual, ens ha dit amb la boca petita.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta