Localitzen a Sant Petersburg un copó que havia estat propietat del comte Pere II d’Urgell

lleida.com
15-02-2016
  • El copó que havia estat propietat del comte Pere II d’Urgell - The State Hermitage Museum
  • El copó que havia estat propietat del comte Pere II d’Urgell - The State Hermitage Museum

Els doctors Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, i Francesc Fité, professor titular d’Història de l’Art Antic i Medieval de la UdL són els autors de la troballa, que s’ha donat a conèixer a la conferència “El comte Pere II d'Urgell (1348-1408) i les arts", dins del cicle de conferències 'Els Trastàmara a la Corona d'Aragó i el seu temps', organitzat pels Amics de l'Art Romànic.

El copó, que segons la documentació, dataria del 1901, actualment està exposat a l’Hermitage d’Amsterdam, on forma part de l’exposició Spanish Masters from the Hermitage. The World of El Greco, Ribera, Zurbarán, Velázquez, Murillo & Goya. És una peça d’orfebreria d’una qualitat excepcional, realitzada en algun obrador de Barcelona, ja que presenta el característic punxó de la ciutat, i es troba en un fantàstic estat de conservació. Fa 52 cm. d’alçada i és de plata sobredaurada. El copó és una peça inèdita en la bibliografia catalana i hispana. Només algunes publicacions a Rússia han parlat d’ella, però mai associant-la als comtes d’Urgell. 

El copó està estructurat en tres parts: la base, un eix i un receptacle eucarístic hexagonal. A la base, decorada amb esmalts translúcids, és on hi ha l’escut del comtat d’Urgell, i la doble heràldica del comte Pere (imatge lateral). Els comtes d’Urgell feien reproduir els seus escuts d’armes als objectes que adquirien o intercanviaven i d’aquesta manera, restaven per sempre lligats a la seva persona. Així va ser al copó ara descobert a l’Hermitage, el qual ha pogut ser identificat, precisament, gràcies a l’heràldica de la base.

La tipologia de l’objecte correspon a l’habitual dels copons catalans dels segles XIV-XV, típica dels obradors barcelonins, amb els característics dos braços serpentejants que surten de l’eix central i rematats amb dos àngels. La cronologia d’altres copons amb els quals es pot comparar aquest coincideix amb els anys del comtat de Pere II. El copó localitzat a l’Hermitage té paral·lelismes pel que fa a tipologia i trets estilístics amb un de conservat a la Seu de Tortosa fins al 1936; un altre de conservat fins a aquest mateix any a la parròquia de Cubells; un de conservat al Museu Diocesà d’Urgell, procedent de la Catedral de la Seu d’Urgell (que ha patit algunes modificacions); i amb un reliquiari del Museu del Louvre, de l’antiga col·lecció Rothschild.

Aquest copó és, juntament amb un portapau procedent del monestir de Sixena, l’únic testimoni de l’important conjunt d’objectes preciosos que van ser propietat de Pere II i Margarida de Montferrato o que van regalar a diferents parròquies.

Trajecte del copó

La peça es trobava a Londres, a la col·lecció de T.D. Gibson Carmichael. El 1905, l’antiquari Seligmann la va vendre al Museu de l’Escola Stieglitz de Dibuix Tècnic de Sant Petersburg. I el 1925 va ser transferida a l’Hermitage. El seu ús religiós indica que possiblement procedia d’alguna parròquia catalana, a la qual la devien donar els comtes d’Urgell.

El comte Pere II d’Urgell

El comte Pere II d’Urgell va ser un personatge amb una sòlida cultura, sensible, refinat i amb fortes inclinacions cap al luxe, la vanitat i l’ostentació. Em resum, un personatge fascinant, encara poc conegut, però que cal incloure entre els grans promotors artístics catalans de la Baixa Edat Mitjana.

Pere va regir els destins del comtat d’Urgell des del 1348 fins a l’any de la seva mort, el 1408. Nét d’Alfons el Benigne i nebot de Pere el Cerimoniós, va ser educat a la cort reial. El seu exquisit gust, refermat pel seu matrimoni amb Margarida de Montferrato, dona d’una sòlida cultura, i unit al seu gran poder econòmic, li va permetre viure una vida envoltada de luxe i adquirir objectes artístics de gran qualitat. Ell va ser l’encarregat d’escriure el capítol més important i exitós de la història artística d’aquesta família.

El comte Pere va ser un amant dels joiells executats amb materials nobles com l’or i l’argent. Un d’aquests objectes va ser el portapau-reliquiari, que va regalar al monestir de Sixena, on havia professat la seva filla Isabel. Aquest portapau havia hostatjat un fragment de la túnica de Crist. 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta