Neix el primer poll de trencalòs de la temporada al Centre de Fauna de Vallcalent

REDACCIÓ
Publicat: 
13-02-2020
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Neix el primer poll de trencalòs de la temporada al Centre de Fauna de Vallcalent

El primer poll de trencalòs (Gypaetus barbatus) de la temporada criat en captivitat a Catalunya ha nascut aquest dimarts al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià), dins d’un programa internacional de conservació d’espècies amenaçades en què la Generalitat col·labora des del 2005. Es tracta del primer dels cinc polls que està previst que neixin enguany al centre. Pertany a la parella formada per la parella Joseph i M. Antoniette, que el va pondre el passat 31 de desembre. Ha estat incubat artificialment des de llavors, per a un òptim seguiment de les condicions necessàries per a la seva correcta evolució. És el primer ou que prospera dels tres que ha post aquesta parella enguany. Personal tècnic del centre ha participat en la vigilància permanent durant tot el procés d’incubació, així com en el naixement.

Durant la primera setmana, el personal del centre l’alimentarà manualment, i després l’adoptarà algun dels exemplars o parelles existents. Segurament pel Kazajo, un mascle nascut en captivitat al centre, impromptat per l’home. Això vol dir que és un trencalòs que se sent humà, perquè no va ser adoptat per la seva espècie de petit, i  el vincle amb el personal cuidador es va fer més fort. Es dona la circumstància que Kazajo és especialment hàbil a l’hora d’incubar i criar polls, de manera que és un candidat idoni per a la criança del nou pollet.

10 ous aquest cicle a Vallcalent i Torreferrussa

En total, durant el cicle reproductor 2019-2020, les tres parelles reproductores de trencalòs que habiten al Centre de Fauna de Vallcalent han post fins al moment 8 ous. D’aquests, 2 són infèrtils, 5 han resultat fèrtils, i un altre encara està al niu i no s’ha pogut comprovar.

La temporada anterior al Centre de Fauna Vallcalent es van obtenir 9 ous, dels quals van néixer 4 polls. Tot ells van poder ser alliberats; concretament 2 a Andalusia, un al Maestrat i un altre a Parc Natural regional de Grands Causses, a França. Paral·lelament el centre va participar en la incubació i criança de dos ous més provinents de Còrsega i traslladats a Vallcalent en una incubadora portàtil en menys de 24 hores. Un cop arribats a Vallcalent els ous van ser incubats de forma artificial fins al moment del seu naixement. Llavors van ser criats durant els primers dies al centre per després ser traslladats al Centre de Cria de Guadalentin, on van acabar de ser criats per dues parelles adoptives. Els dos exemplars han estat incorporats a l’estoc reproductiu captiu de l’espècie.

En total, des de l’inici del programa de cria en captivitat, han nascut 36 polls a Vallcalent, 24 dels quals s’han alliberat a la natura i 12 s’han integrat al programa de cria. A part dels 4 exemplars nascuts a camp i criats al Centre.

 Pel que fa a l’altra centre de fauna de la Generalitat que participa al programa internacional de cria en captivitat, el Centre de Fauna de Torreferrussa, l’única parella existent ha post 2 ous (un infèrtil, i un que encara roman al niu).

 Un programa internacional

La Generalitat participa al programa de conservació d’espècies amenaçades (EEP) de trencalòs des de l’any 2005, mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració signat el 2003 amb la VCF. En aquest sentit,  la Generalitat integra, amb el Centre de Fauna de Vallcalent, i el Centre de Fauna de Torreferrusssa, la xarxa internacional de cria en captivitat de l’espècie, amb la finalitat de produir exemplars per a la seva reintroducció en zones escollides per Ia fundació i el programa d’espècies amenaçades. Actualment la VCF s’encarrega de la direcció tècnica del projecte de cria, amb el suport de personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Forestal Catalana.

 Una de les espècies més amenaçades d'Europa

 El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d'Europa. A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l'espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Llavors va començar a presentar signes de recuperació, i va arribar als 84 adults l'any 2013, distribuïts en 42 territoris a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Els principals factors que van comportar la seva greu regressió van ser la utilització de verins, la caça, l’electrocució i l'espoli dels nius.

La seva delicada situació,  que es manté a l’actualitat, va comportar la seva inclusió dins l'annex I de la Directiva comunitària 79/409/CEE d'aus.

Comparteix

També t'interessarà