“No podem descartar un pacte de govern amb Junts”, Laia Recasens i Miquel Nadal

Després de sis anys de tripartit d’esquerres a l’Ajuntament de Tàrrega, el passat mes de juliol la CUP va abandonar el govern municipal, deixant ERC i el PSC amb una minoria de sis regidors. Els cupaires assenyalen l’incompliment del pacte per municipalitzar el servei d’aigua com a raó per sortir de govern, malgrat que les relacions internes tampoc eren òptimes.

Laia Recasens i Miquel Nadal són regidors de la CUP a l’Ajuntament de Tàrrega, juntament amb Teresa Arbonés. Ara, formen part de l’oposició on busquen pactes puntuals amb Junts per Tàrrega contra la voluntat de l’equip de govern.

 

El passat juliol van sortir del govern tripartit per la impossibilitat de municipalitzar l’aigua. Aquesta era l’única raó per trencar el pacte?

Laia Recasens: Nosaltres no sortim per la impossibilitat de municipalitzar el servei d'aigua, sortim perquè no hi ha la voluntat. El govern ens diu directament que vol tornar a fer una concessió amb una empresa privada. No és impossible municipalitzar l'aigua a Tàrrega. De fet, la decisió es pren en base a un informe tendenciós que està ple d'errors. A més, són errors de càlcul assenyalats per l’AMAP i que ara Junts també està posant sobre la taula. Per això aquest estudi no ha anat a ple, perquè el govern no té assegurada la majoria a l'hora de votar-lo. Això és el detonant i el que, evidentment, fa que nosaltres prenguem la decisió final. Els havíem deixat clar que això per nosaltres era la línia vermella i quan de cop ens comuniquen això, no podem prendre cap altra decisió que es pugui entendre dins de les nostres pròpies actuacions i de la nostra coherència.

Sí que és veritat que a tot això també s’hi sumen pals a les rodes amb altres temes com l’habitatge o en petites decisions d'alcaldia contràries a les decisions que nosaltres havíem pres abans. Tot això va omplint un got i les paciències tenen un límit que, quan passa el tema de l’aigua, veiem que és insostenible.

Miquel Nadal: Per responsabilitat amb nosaltres i amb tothom que ens ha fet confiança no hi havia altra possibilitat que marxar del govern. Si no estaríem fent la política de sempre i no és el que venim a fer des de la CUP.

Ara bé, des de fa un temps la realitat de l'Ajuntament ja no era la que havia de ser. Temes que per nosaltres eren molt importants i que ens havien comprat a l'hora de fer el pacte del govern ja no es tenien en compte. Cada vegada que plantejàvem l'adquisició d'un nou habitatge, hi havia problemes per part d'alcaldia. Amb temes de participació ciutadana hi havia bloquejos per organitzar certes taules on es poguessin debatre temes que per nosaltres eren importants, com el model de FiraTàrrega. Amb la municipalització del Teatre Ateneu també, nosaltres ho havíem defensat en nombroses ocasions i per part d'Esquerra s’anava esquivant.

 

Sobre aquest tema, l’alcaldessa va assegurar en una entrevista a Comarques de Ponent que la municipalització del teatre “no està en el punt idoni”.

LR: És un tema que estava en el pacte del govern i si és un tema que per ella no es troba en el punt idoni és perquè no s'ha preocupat que es trobés en el punt idoni. Si no ha tingut la valentia de gestionar-ho i de fer-hi front, o de deixar-nos a nosaltres perquè la regidoria de Cultura era nostra, és evident que no es troba en el punt idoni.

Ella no va treballar mai en aquesta direcció, igual que no va treballar mai en la direcció de municipalitzar l'aigua. En reunions que hem fet amb ells després de sortir de govern se’ns ha dit que no hauríem d’haver arribat a aquest punt. Era molt fàcil no arribar a aquest punt si apostaven per la municipalització de l'aigua. Els que han provocat això són ells amb les seves decisions i amb no voler apostar per polítiques d'esquerres transformadores. No et pots presentar com una llista d'esquerres que vol treballar per tota la ciutat i que quan tens l'oportunitat de municipalitzar l'aigua al servei de la ciutadania decideixis  mantenir una empresa de l’Ibex que ja no saps ni de qui és propietat i que s’està guanyant els diners de Tàrrega.

 

La CUP tenia el pes que li pertocava dins de l’equip de govern?

MN: Està clar que no. Si haguéssim cregut que l'eina per continuar transformant la ciutat era seguir a l'equip de govern, ens haguéssim quedat. Nosaltres no fem política per ser-hi, sinó que la fem pensant en poder transformar la ciutat i el país cap a lògiques d’esquerres.

Quan marxem de govern és perquè les nostres propostes estaven quedant relegades a un segon terme i, cap al final, ja quasi ni s'escoltaven. A les nostres últimes juntes de govern ens adonàvem que les úniques persones que estàvem parlant érem nosaltres. Els altres temes ja estaven donats i tancats fora de la junta de govern. No es treballava amb un govern de tres forces, sinó que la CUP érem els que necessitaven per fer el seu govern.

 

Junts demana la dimissió de l’alcaldessa constantment. Vostès, en canvi, no ho han explicitat.

LR: No ho hem fet, no. Nosaltres quan vam sortir de govern, ja vam dir que estàvem oberts a parlar amb tothom. Ens hem mantingut en aquesta postura, per molt que ara es digui que s’han traspassat límits. Nosaltres ens hem assegut amb tothom, tant amb el govern com amb Junts.

El nostre objectiu segueix sent poder aplicar les nostres polítiques que creiem que són les més beneficioses per tota la ciutadania. A partir d'aquí, les aplicarem de la manera que tinguem força des de l'oposició. Si això implica, com a l'últim ple, pactar un punt amb Junts, ho farem.

MN: Fer política és entrar en un joc de negociació per tirar endavant estratègies de ciutat i que poden tenir diferents formacions polítiques. Quan hi ha una majoria absoluta, i més si és d'un sol partit, les línies les marca aquest partit i l'oposició simplement formula propostes de millora. En aquest cas, el govern està en minoria i en una situació extremadament dèbil. D’aquesta manera, la dinàmica de governar ha de canviar. Si no canvia, l’alcaldessa no podrà tirar endavant el seu projecte de ciutat i dimitirà pel seu propi pes.

 

Un pacte de govern amb Junts està totalment descartat?

MN: No crec que estigui descartat, entenent que nosaltres prioritzem la ciutat. És molt d'hora per passar comptes, però no ho podem descartar. Si veiem que la deriva del govern actual tendeix a unes posicions molt allunyades de polítiques d'esquerres i que es troben en una situació d'immobilisme, potser ens veurem obligats. Per nosaltres, una alcaldia de Junts no es l’idoni entenent que som forces antagòniques en l’eix ideològic, però ara mateix potser estem més a prop de certes posicions de Junts que d’Esquerra.

 

En relació a la municipalització de l’aigua, Rosa Maria Perelló ha assegurat a Comarques de Ponent que Junts no la descarta si ha de ser la millor solució per la ciutat.

MN: Ens hem assegut amb Junts i ens seguirem asseient. Si arriba un moment que qui ens compra les polítiques d'esquerres és Junts, doncs ja en parlarem. S'haurà de prendre una decisió i la prendrem de manera consensuada amb tota l'assemblea.

LR: Sí que és cert que amb el tema de l'aigua, a nosaltres ja ens han fet una vegada el llit. Nosaltres van marxar tenint la sensació que el pacte es va signar per tenir els nostres vots i ja està. Llavors, amb aquest tema ara serem molt més curosos. Que se'ns prometi el tema de l'aigua ara mateix no vol dir res, ja ens han fet el salt i no ens el tornaran a fer.

 

Aviat ERC i PSC hauran de presentar pressupostos per al 2026. S’asseuran a negociar o tenen clar que s’hi oposaran?

MN: Ha d’arribar per part seva, són ells que han de marcar el seu full de ruta d'aquest nou govern en minoria i que necessita suports. Ens han d'explicar quines són les seves línies estratègiques i cap on volen avançar i, llavors, nosaltres ho haurem de valorar internament. És evident que si hem marxat de govern és perquè les línies eren diferents i no serà un escenari senzill, però s'haurà d'afrontar sempre mirant pel bé comú.

LR: De moment això no està passant. Ja els estan treballant i en cap moment se'ns ha explicat en quina línia s'estan treballant. Nosaltres no els hi farem una carta als Reis de si ens compreu tot això us ho votarem a favor. Qui ha de fer el primer pas han de ser ells, que són el govern. La responsabilitat és seva i a partir d'aquí podem mirar de treballar-los conjuntament. Tampoc se'ns ha ofert això. De moment, ells ja tenen clar que aniran amb pressupostos prorrogats. Aniran amb prorrogats perquè volen, si haguessin fet tota aquesta prèvia no hi anirien. 

MN: ERC no sap negociar ni té les eines per fer-ho. A nosaltres l'única proposta que se'ns ha fet ha sigut que presentem quines coses voldríem fer. Crec que no es fan així les coses, perquè els hi podem presentar coses, però que la resta del pressupost vagi en una direcció totalment contraria. Una negociació funciona amb treball conjunt, amb transparència i amb voluntat de construir consensos i aquesta voluntat no hi és.

Jo tinc la sensació que estan enrocats en una posició molt estàtica i fins a cert punt autoritària. Ells consideren que són els que governen i que no ens necessiten per res. Nosaltres ja intuïm que a principis d’any sentirem a dir per Tàrrega que no hi ha pressupostos perquè la CUP no hi vol votar a favor. No hi haurà pressupostos perquè ERC no els haurà treballat per crear consensos i aprovar-los.

 

Sigui com sigui, quin balanç fan de la seva acció de govern durant els darrers sis anys?

LR: A grans trets, hem pogut fer incidència amb alguns temes que segurament si la CUP no hagués estat al govern no s'haguessin treballat mai. A l’anterior legislatura nosaltres no controlàvem l'àrea d'habitatge, ho feia el PSC, i era una àrea que estava pràcticament parada. En aquesta legislatura, quan ha passat en mans de la CUP, l'àrea s'ha revitalitzat i s'ha començat a fer polítiques actives d'habitatge que fins ara no s’estaven fent. Des de l'inici també es va treballar molt en poder fer progressius alguns dels impostos municipals o en poder introduir un primer recàrrec a grans tenidors per pisos buits.

Aquí també hi ha un punt i és que mai hem sigut majoria al govern i que, per tant, hi havia d'haver sempre consensos. Les actituds sempre han estat una mica les mateixes i en aquesta última legislatura s'havien agreujat. Tot i això, jo crec que en podem fer una valoració positiva i podem treure pit de moltes coses que s'han fet gràcies a nosaltres

MN: Un aspecte que és la clau del nostre pas per les àrees que hem gestionat és que totes les regidores de la CUP al llarg dels anys hem sigut persones que ens hem enfangat i que hem treballat colze a colze amb les treballadores de l’ajuntament. Hem deixat de fer política de despatx i ens hem implicat en les àrees que estàvem portant, escoltant a les tècniques i dissenyant amb elles mesures per canviar la dinàmica establerta fins al moment.

Nosaltres no fem política des de les nostres parcel·les, sinó que tenim un equip gran que s'organitza assembleàriament amb contactes directes amb tot el teixit de la ciutat. La política que fem és pensada perquè les persones que dia a dia estan movent la ciutat fora de la institució tinguin una veu allà dins.

 

En l’últim ple van donar suport a la ‘taxa justa’ per la recollida de la brossa, que havien elaborat estant a govern.

LR: La taxa justa és el següent pas que has de fer un cop has implantat un sistema de recollida porta a porta. Al final, la vam treballar i la vam deixar redactada nosaltres i considerem que és la manera més justa de pagar les escombraries.

Fins ara sempre havíem dit que aquí a Tàrrega una família de cinc pagava el mateix que una persona que viu sola. Certament, jo sempre he utilitzat l'argument en contra d'això perquè una família de cinc que recicla bé genera menys despesa que una persona que viu sola i no recicla. Per tant, hem de veure el reciclatge de cada unitat familiar per saber si estan pagant més o menys del que els tocaria i aquest és el punt on som ara. Qui no vulgui reciclar, pagarà més, i qui estigui reciclant haurà de pagar menys. Per nosaltres és la manera més correcta de fer-ho.

MN: Això tenint en compte les limitacions que suposa tenir el porta a porta amb dues fraccions. Són dades esbiaixades, segurament. Amb un porta a porta de cinc fraccions totes aquestes dades podrien ser molt més exactes i la taxa molt més acurada.

 

Consideren que la visió des de l’Ajuntament sobre l’acollida del porta a porta difereix de la percepció que en té la ciutadania?

LR: Jo crec que sí que hi ha hagut una millora que la mostren les dades, sobretot en l’orgànica. L’orgànica amb contenidors oberts arribava a alguns trimestres a més d'un 25% d'impropis, coses que no anaven a l’orgànica, i tot això penalitzava. L'orgànica està molt més neta i els impropis són molt baixos. En les últimes cates de quan era regidora de l’àrea sortien uns impropis de menys del 5%. El que sí que és veritat és que no tenim un porta a porta de cinc fraccions i tot el que ha quedat amb contenidors oberts a la via pública està completament descontrolat. A la fracció d’envasos hi ha més coses que no són envasos que no pas envasos. Tenim un sistema que és bo i que funciona, però és incomplet. Perquè sigui complet del tot s'hauria d'aplicar un porta a porta de cinc fraccions que et permeti no tenir fuites en cap fracció.

Pel que fa a la brossa al carrer, trenco una llança a favor del discurs que ja venim fent.  La brossa al carrer s'ha reduït amb el porta a porta. Hi ha punts de la ciutat on abans no hi havia brossa abandonada que ara n'hi ha, però també a la inversa. Per mi no és tant que s’hagi desplaçat, sinó que hi ha un punt que s’ha reduït, segurament no tant com ens agradaria.

Queda tota una feina de treball perquè la població que encara no està formant part del porta a porta en passi a formar part. Això s’aconsegueix picant i insistint i, quan portis unes quantes vegades, potser passar a la sanció. Però abans que la sanció, has de fer tot un procés de treball individualitzat i a la vegada col·lectiu. Crec que la taxa també serà una bona forma de conscienciació

 

Un dels temes que ha confrontat govern i oposició en els darrers mandats ha estat la variant de la C-14. Veurem aviat una proposta definitiva?

MN: De moment, no té bona pinta i sembla el dia de la marmota. Estic segur que al 2027 ens presentarem totes les forces dient que som el partit que farem la variant de la C-14, que a més no depèn de la gestió municipal. L’únic que es pot fer és insistir a la Generalitat sobre la necessitat d’aquesta obra i no cal que n’expliqui el perquè. És una vergonya que al 2025 haguem de continuar parlant de la necessitat d'aquesta variant.

Tenim una ciutat col·lapsada i el centre de la ciutat és especialment intransitable. A més, tenim una ciutat partida en quatre fragments entre la via del tren i la C-14. Desplaçar la C-14 és una obra que hauria de ser senzilla i que és prioritària. La nostra aposta és per una variant amb mirada de futur. No hem de construir un carrer de la ciutat que serveixi de variant, ha de ser una variant que serveixi per tot el trànsit rodat i que sigui intercanviador amb l'autovia, amb la carretera de Sant Martí i amb la N-II.

 

Durant els dos anys que van ser a govern un dels departaments que gestionaven era la d’habitatge. Té incidència un ajuntament per poder revertir problemes com el miler de pisos buits a la ciutat?

MN: El canvi de model enfocat en l’especulació amb l'habitatge, que és un terme que des de la CUP hem sabut posar a l'agenda política i que el president de la Generalitat l'ha comprat, crec que és una victòria nostra i que canvia el paradigma. Les solucions reals per aquest problema sistèmic no han d'arribar des de la política municipal, perquè no hi ha les eines, ni els pressupostos, ni la capacitat legislativa per poder posar a fre a aquestes pràctiques abusives i especulatives. Ara bé, tenim eines per mobilitzar el parc d'habitatge i tenir un parc públic que doni resposta a persones que ara mateix tenen vulnerat el seu dret a l'habitatge. No arribarem a tothom perquè els pressupostos són molt escassos, però el que no pot ser és mirar a un altre cantó i dir que ho han d’arreglar des de dalt. Tenim un encàrrec polític a les institucions i hi hem de fer front, sent el principal tema de preocupació de la ciutadania d'aquest país.

Eines n'hi ha. A Tàrrega s'ha començat a fer adquisició d'habitatge i amb dos anys s'han comprat set habitatges i se n'han arreglat dos més que ja eren propietat de l'Ajuntament. S'ha fet una campanya per mobilitzar una borsa amb avantatges fiscals i de seguretat cap a les persones que puguin posar l'habitatge amb un lloguer assequible. I sobretot, s'ha dotat l'àrea d'habitatge de recursos, a més d'explorar vies com la proposta de viure al centre històric a través de masoveria urbana i habitatge cooperatiu. Per tant, no és veritat que des d'un ajuntament no es pugui fer res. No podem canviar el model, però es podem remar en la direcció correcta i ser un exemple de bona praxis. Crec que queda demostrat que en aquests dos anys hem fet moltíssimes coses i s'ha situat la problemàtica a la ciutat començant a treballar per transformar-la.

 

També assumien l’àrea de cultura. En què s’ha notat l’acció de la CUP en un àmbit estratègic per Tàrrega com és el cultural?

MN: Poques ciutats tenen un 30% del pressupost destinat a cultura com té Tàrrega. L’àrea té una doble vessant de producció pròpia, per una banda, i donar suport les entitats de la ciutat per l’altra. Una cosa que ha aportat la CUP és l'acompanyament directe a les entitats i sentir-les com a part de la vida cultural de la ciutat. Crec que hem posat el focus on tocava perquè el reconeixement d'aquesta aposta cultural sigui vist per tota la demarcació. Ara mateix la capital cultural de Ponent és Tàrrega. És una àrea complicada de valorar en el sentit quantitatiu, però hem pogut veure una aposta clara per posar en valor la cultura dels Països Catalans amb noves maneres d’entendre la cultura i sortint d'aquests marcs més acadèmics i que a altres ciutats de Ponent són més habituals.

A més, la Festa Major ha viscut un canvi durant els darrers deu anys. Hem passat d’una festa major en què la gent marxava de la ciutat a una de més importants de Ponent. D’aquests deu anys, durant sis la regidoria ha estat portada per la CUP. Crec que alguna cosa hi hem tingut a veure.

 

La taca negra en tota aquesta acció cultural ha estat la pèrdua del festival Embarrat?

MN: Crec que no és just atribuir les dificultats que tenia el festival a una tasca del consistori i en Jesús Vilamajó com a organitzador ho sap perfectament. Les dificultats venien del cobrament de les subvencions, especialment per part de la Diputació de Lleida. Unes subvencions que arriben tard i malament i que, per tant, és molt difícil fer una previsió. Espero que es trobin noves fórmules i que es pugui seguir fent festivals d'art contemporani a la ciutat. El treball amb el Jesús era boníssim i havíem arribat molts cops a enteses, de fet, l'any que van deixar el festival hi havia previst un increment en l’aportació municipal. Crec que l'acompanyament hi era i lamento moltíssim que l’Embarrat no pugui seguir. 

 

Aquest 2025 s’ha reconfigurat el plantejament de FiraTàrrega amb una concentració d’espais al centre. Quina valoració en fan?

LR: Canvi de model com a tal, no ho sé. Hi ha hagut un canvi notat per les entitats, que era una reivindicació que portàvem fent des que vam entrar al govern. No tenia absolutament cap sentit que els dies de Fira les entitats no poguessin fer cap activitat al carrer quan justament es tracta de fer activitat al carrer. En això sí que va haver-hi un canvi, havia de caure pel seu propi pes i per part nostra va estar ben treballat.

MN: El canvi d'aquest any és que com a mínim ja no hi ha hagut com l'impediment de fer programació en certes hores a la ciutat. Trencàvem amb la dinàmica que té Tàrrega de tot l'any i no tenia cap tipus de sentit. Justament, són uns dies de l'any en els quals es pot difondre l'activitat que fan les entitats i hi ha capacitat de fer recaptació de diners per poder seguir fent cultura la resta de l'any. Per tant, era un sense sentit que en aquests dies no hi hagués programació de les entitats que mouen la ciutat el dia a dia.

Més enllà d'això, nosaltres sí que plantejàvem altres canvis, com tendir cap a un model amb menys activitats de pagament i teixir marcs més democràtics en quant a presa de decisions a través de la taula participativa. Són realitats que no hi han acabat sent. La taula participativa va ser un veto directe d'alcaldia que no va tenir cap voluntat de tornar-la a convocar després de la primera reunió. En quant a la pròpia programació, al consell d'administració també hi participen la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Diputació de Lleida i estem en una posició molt dèbil per plantejar canvis que tampoc són tan senzills. Són temes que cal obrir a debat i treballar-ho amb l’equip de FiraTàrrega. L’àrea no la gestionàvem nosaltres i els canvis que hem pogut fer han estat poder pressionar perquè l'activitat al carrer no es posi en dubte. Veurem si amb la nova direcció executiva aquesta proposta es manté, esperem que sí.

 

Com ha d’encaixar tot això en un mercat d’arts escèniques d’abast internacional?

MN: FiraTàrrega ha de ser un mercat estratègic. L’aposta per programadors i públic d’arts escèniques és totalment correcta i s'està treballant en la direcció que toca. Però una altra realitat que és molt important tenir en compte és que Tàrrega ho viu com una altra festa major de la ciutat i hi ha d'haver un encaix. Les persones que hi estem contribuint també pressupostàriament d'una manera molt gran, hem de tenir un retorn. No es pot tractar com una cosa que pot arribar a molestar durant els dies de Fira. Hi ha d'haver un encaix clar i s'ha de treballar amb aquestes dues direccions, sempre primant que és un mercat estratègic i de país, però sense oblidar que els orígens de la Fira són una explosió democràtica als anys 80 perquè la gent surti al carrer i visqui la cultura.

El que tampoc hem de fer és parlar només amb marcs de seguretat i de control social, sobretot de cara a la nit. Evidentment, en un moment de tanta afluència de gent a la ciutat hi ha d'haver un pla de seguretat, però que sigui una aposta comunicativa potser marca una mica quin plantejament es fa.

 

A les últimes eleccions al Parlament, Junts va guanyar a Tàrrega, però amb un bon resultat d’Aliança Catalana. Els preocupa la més que probable entrada de l’extrema dreta a l’arc consistorial?

MN: La preocupació hi és en el sentit que es trenquen tots els marcs democràtics possibles i que només pensar que poden arribar a estar en unes cadires al ple municipal ja és un símptoma de malestar social que hi ha i que això portarà. Per tant, ens ha d'alarmar i no podem obviar-ho, però alhora crec que la incidència que poden arribar a tenir és limitada. A Tàrrega hi ha forces com la CUP que tenim un programa directe pensat per i amb la ciutadania. Una força política que es presenti amb quatre eslògans crec que té les cames curtes i que al final acabarà imperant el sentit comú. Els marcs en els quals juga Aliança Catalana són molt limitats en la política municipal. Des de l'Ajuntament no es pot fer res del que diuen i de moment no hem sentit massa més de quin és el seu programa polític.

LR: L'exemple és Ripoll. L’alcaldia cau pel seu propi pes i només cal veure que en uns inicis en els seus estatuts no es permetia acumular càrrecs i quan Orriols va sortir escollida com a diputada és van canviar els estatuts. Venen a fer el mateix que s'ha fet sempre que és fer una mica de llimac de la política sabent que de tot el que proposen no es pot fer res, ni a nivell municipal, ni a nivell autonòmic, ni a nivell estatal. Més que puguin treure representació a l'Ajuntament, em preocupa fins a quin punt pot calar el seu discurs xenòfob i contra els drets humans.

MN: Ells constantment estan defensant un model econòmic capitalista i que la distribució del treball segueixi la mateixa lògica que la que tenim actualment. Per contra, defensen que les persones que s'estan dedicant a aquestes feines precàries s’han d'expulsar del país. Qui ocuparà aquestes feines precàries llavors? O de cop i volta defensaran un model socialista en el qual la precarietat laboral desapareix?

 

En municipis com Tàrrega veurem com aquest tipus de discursos arrosseguen a altres partits a parlar dins dels marcs de l’extrema dreta?

LR: Jo crec que poden arrossegar alguns partits i no em sembla malament, perquè prefereixo que certs tipus de discurs els assumeixin altres partits de dretes que no pas ells. Ara bé, tampoc hem de caure en els seus marcs discursius. Hem d'entrar a combatre-hi, però no a jugar-hi. Si parlem de seguretat, nosaltres en parlarem des de la nostra perspectiva i per combatre la seva. Sense, evidentment, acabar centrant tot el discurs en els mateixos temes, perquè són temes que no generen importància real ni que cal posar-los al damunt de la taula constantment. També és cert que la gran majoria del seu discurs és mentida. Això es pot veure molt fàcil a les xarxes socials de persones de Tàrrega vinculades a Aliança Catalana. La majoria del que pengen són mentides i no val ni la pena entrar-hi. No entrarem dins del joc de dir que Tàrrega és una ciutat insegura, perquè no és cert.

MN: Si estem plantejant una ciutat segura, aquesta seguretat només es pot assegurar a través de models de cohesió social i de treball conjunt. Un casal popular en el qual la participació sigui col·lectiva, crear entitats que defensin els interessos de tota la població, fer trobar desconjuntes, organitzar activitats amb mirada diversa... Això ens pot portar a una millora de la seguretat i de les condicions per a tothom. Els marcs que defensa l'extrema dreta només porten a més inseguretat, perquè estàs creant un enemic directament a la via pública. Els termes en els quals parlen des de formacions d'extrema dreta són, justament, models d'inseguretat.

 

Mencionàvem les properes eleccions municipals, d’aquí un any i mig. Des de la CUP mantindran noms o apostaran per cares noves?

LR: Nosaltres tot ho decidim assembleàriament i farem el que assembleàriament es decideixi. La intenció és presentar una llista el màxim potent possible per poder fer front a tot el que ens vindrà el 2027, que serà molt. Volem continuar tenint la capacitat de treball que hem tingut ara i inclús tenir-ne més. A partir d'aquí, l'assemblea està oberta i començant a treballar en aquest 2027.

MN: Més que parlar de persones, hem de parlar de projecte i de model de ciutat. És una cosa que s'anirà desgranant durant l'any que ve, veient com evolucionen totes les dinàmiques. Hi ha un punt central de la CUP, també a nivell nacional, que és assenyalar el model productiu i parlar de serveis públics que ara mateix són insuficients, amb unes infraestructures que no ens teixeixen territorialment, amb un servei de tren totalment ineficaç, amb una pagesia que es troba al límit del col·lapse i que només se n'aprofiten grans corporacions com bonÀrea o Vall Companys i apostar per un debat real que transformi les ciutats d'aquest país.

Evidentment, un dels pals de paller serà l'habitatge i la llengua com a mesures necessàries per fer una transformació social real. Volem fer un projecte gran, sòlid i que s'hi pugui sumar moltíssima gent per ser fortes a l'Ajuntament i, si pot ser, ocupar un espai de poder com l'alcaldia per transformar realment la ciutat.