Pau Juvillà o com fer de la Paeria un escenari de novel·la negra

LLEIDA.COM / Sònia Cascón
30-08-2019
  • Pau Juvillà o com fer de la Paeria un escenari de novel·la negra

Avui divendres dia 30 és el seu aniversari, fa 46 anys i des del 18 que està posat en el món sindicalista i polític. Ha estat 4 anys regidor de la Crida per Lleida-Cup a la Paeria i confessa que de gran es veu cui​​​dant al seus nets, explicant batalletes i ‘implicat d’alguna manera en algun moviment social’.

El Pau Juvilla explica que aniria a fer una cervesa ‘amb gairebé tothom’ de l’Ajuntament de Lleida i que a nivell personal ‘ha estat un orgull’ ser Paer de la nostra ciutat, i fins i tot, d’aquests anys a Paeria ha sorgit la seva faceta literària escrivint un llibre amb el David Marín, ambientat precisament a l’Ajuntament de Lleida: ‘Primàries de Sang’.

La seva mare va ser la primera regidora del PSUC a Lleida, i el dia que el van nomenar regidor portava la seva venera, ‘ens vam abraçar i vàrem plorar, ens va fer molta il·lusió’. Saps que passa? - em diu - que a casa ens agrada molt la política i en parlem molt sovint, em dona consells, clar que sí i jo els escolto, evidentment’.

Tot i això, reconeix que a nivell personal, li ha quedat un descans de no ser regidor, ‘tu mateixa t’hi has trobat - m’explica -  saps que són moltes hores de dedicació, de dilluns a diumenge, i la teva parella i els teus fills al final se’n ressenten’.

Explica que amb el seu company de Grup Municipal, el també regidor, Francesc Gabarrell, no es coneixien de gairebé res, i degut a la seva manera de ser han trencat estereotips ‘cupaires’: ‘la gent te la idea que la gent de la CUP es molt dura, distant, poc amable i molt seria, i la sort és que ens vam ajuntar dues persones que em combinat súper bé a nivell professional i personal, i això es nota a nivell de carrer... És molt difícil fer amics a la Paeria i és una de les coses que he tret de positiu del meu pas per l’Ajuntament, el meu amic Francesc Gabarrell’.

No ens coneixien de gairebé res i ara podríem dir que són gairebé inseparables, ’ens parlem molt, quedem... ens trobem a faltar - somriu -   ‘mira aquest cap de setmana anirem amb moto’, m’explica. ‘Per mi, el Francesc, és un molt bon amic’.

El Pau Juvillà és tècnic d’inspecció de Medi Ambient i incendis a l’emprea Dekra i li toca viatjar molt, i en un d’aquests viatges se li va acudir una trama per escriure un llibre, ‘ho vaig parlar amb el David Marín, que és un escriptor que m’agrada molt i li vaig proposar. De seguida em va dir que sí... ens vam repartir el capítols, cada un anava escrivint, ens anàvem trobant, ho posàvem en comú,  i va sortir ‘Primàries de Sang’.

La seva novel·la negra, està inspirada i ambientada a la Paeria, ‘la trama política és molt complexa i donava peu a que es pogués ambientar a llocs, espais que a la gent coneix’.

El Pau, reconeix que ha après molt del David Marín, ‘he après com escriure, de com estructurar l’obra i m’ho he passat molt bé escrivint, que per mi és el més important’.

Al llibre, hi ha una part que és real, amb gent real, ‘ens ha agradat molt el poder fer visibles als invisibles, a aquestes persones que sempre estan allà, que sembla que no hi siguin, però hi són, i sempre tenen l’ull posat’

M’explica que ha estat una gran experiència escriure novel·la negra, que està molt satisfet de la resposta de la gent i no descarta fer-n’hi un altre.

El Pau Juvillà és també director d’una col·lecció de Pagès Editors que es diu ‘la Guspira’ i es dedica a pensar que llibres fan, la temàtica, buscar a la gent adequada ‘és molt xula també aquesta faceta’.

Avui en dia, veu la política des d’un segon pla, i continua donant-li vida ‘al cuquet de l’escriptura’.

La seva voluntat i la de la seva parella, ‘és fer que els nostres fills siguin feliços’ i el que sí li agradaria per sobre de tot, ‘ és deixar una societat millor per a la meva filla’. I ho té clar: ‘Vull que tingui els mateixos drets que un home dins de la societat, que no hagi de patir per si surt o no de festa i que pugui tornar tranquil·la a casa i, que tingui el mateix sou per la mateixa feina que un home’.

El Pau, creu que s’està avançant en aquest tema ‘ jo, ja saps, que soc optimista de mena, em diu, i sí que es donen dos passos endavant i un endarrere, però els dos passos que avancem, són molt importants’.

Sempre és un plaer per mi, parlar amb el Pau Juvillà polític, amb el Pau Juvillà escriptor o amb el Pau Juvillà tècnic de Medi Ambient. És una persona inquieta i li apassiona la política i el escriure, i tot i que és una persona que continua parlant súper depressa - sempre li dic -  a mí, em dona certa pau i un bon rotllo dels qual suposo, que ell no n’és  conscient.

La vida, ens ha tornat a retrobar i els capritxos del destí han volgut que tornem a compartir ‘edifici laboral’, i porta amb porta com havíem estat  fins ara.

Gràcies Pau per dedicar-me aquesta estona, i això sí, quan vegis al Francesc Gabarrell, dóna-li un petó de part meva. T’he de confessar, que jo també el trobo a faltar.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next