Quan els veïns del Clot de les Granotes van aturar les màquines i van aconseguir una plaça

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
15-11-2017
  • Quan els veïns del Clot de les Granotes van aturar les màquines i van aconseguir una plaça
    Peu de foto: 
    Han passat 40 anys entre aquestes dues imatges. /A.R.A. I LIDIA RUIZ

Potser el 15M o la resistència de la ciutadania davant la policia l'1O no són accions tan innovadores. Potser hi ha cicles que es repeteixen. O si no, que els hi diguin a les dones del Clot de les Granotes que fa 40 anys es van posar davant dels camions de l'empresa que volia construir pisos a la plaça per defensar la zona verda que els havia promés l'ajuntament. "Ens vam creure això de la democràcia i estàvem entusiasmats", assegura la Lídia Ruíz, la primera presidenta de l'Associació de Veïns del Clot de les Granotes, que va sorgir d'aquella reivindicació.

"Hi havia un grup de gent, una junta gestora, que durant el dia es reunia amb gent, recollia documentació i parlava amb els advocats i a la nit, davant de tota la gent aplegada en l'assemblea a la mateixa plaça, explicava les novetats", diu l'Anna Maria Farré Cusó recordant aquella època. Expliquen com els homes matinaven i abans d'anar a treballar, feien guàrdia a la porta de la plaça per a que no passessin els camions. Després, el torn l'agafaven les dones que hi passaven el matí i es posaven d'acord per a que sempre hi hagués una vintena de persones "defensant" l'entrada al Clot. "Els infants es passaven el dia a la plaça al nostre voltant, perquè sabien que allò era bo i van fer seva la plaça", fan memòria la Lídia i l'Anna Maria.

Ara, 40 anys després d'aquelles protestes del principi de la democràcia a l'Estat espanyol, una exposició fotogràfica recordarà a partir de dissabte a l'Ateneu Popular de Ponent el que va passar llavors al Clot de les Granotes i perquè ara és una plaça i no un bloc de pisos. I també perquè tothom li diem el Clot.

Fotografia de les pancartes als balcons. /LÍDIA RUIZ

Volien una plaça, no un bloc de pisos

El 7 de setembre de l'any 1977, un grup de veïns de la zona es va reunir en una assemblea perquè eren contraris a la construcció d'un bloc de 200 pisos i un pàrquing subterrani a la plaça que fins llavors havia estat la fàbrica Ticó, també coneguda com La Sulfuro. L'ajuntament havia concedit el 1976 una llicència a l'empresa constructora, que no havia començat les obres més d'un any després, i l'equipament havia obtingut la qualificació provisional de zona verda. Per això, els veïns van reivindicar que la llicència havia caducat i que allò que era "un clot de granotes" s'havia de convertir en un equipament per a la ciutat.  "Al dia següent de la primera assemblea, els balcons de la plaça van aparéixer plens de pancartes", explica Lídia Ruiz. Ara, serien els cartells als grups de whatsapp i telegram. En aquell moment, va ser l'inici d'una mobilització massiva ininterrompuda durant 2 mesos, que va acabar el 26 de gener del 1978 amb la declaració de caducitat de la llicència per part de l'ajuntament i un any després, amb la ratificació definitiva municipal que aquest espai es destinaria a zona verda.

Imatge de l'oposició dels veïns davant les màquines. /LÍDIA RUIZ

Al llarg de dos mesos, els veïns i veïnes del Clot de les Granotes, un nom que li va posar la Lídia a la plaça per concretar on quedaven per fer les assemblees, van fer manifestacions, van recollir signatures, van tallar el trànsit, van passar por davant els camions i també van envair el despatx de l'alcalde Ernesto Corbella, últim alcalde franquista de la ciutat. ""Avui dia, segurament, no ens hagués rebut, però en aquell moment, entràvem un munt de dones alhora al despatx i ens va haver de rebre més d'un cop sense demanar cita", diu l'Anna Maria. També expliquen com un dia van patir perquè un dels conductors dels camions de la constructora estava decidit a entrar i passar per sobre seu, tot i que finalment ningú no es va fer mal.

L'Ateneu Popular de Ponent també va sortir d'aquelles protestes

Juntament amb 6 dones més, l'Anna Maria i la Lídia, han recordat aquelles setmanes de lluita social per presentar l'exposició que tindrà lloc a partir de dissabte a l'Ateneu Popular de Ponent, que precisament va tenir la seva llavor a les assemblees en defensa de la plaça del Clot. Veient les fotografies, aquestes dones tenen present tota la gent que falta de la que en aquell moment es va mobilitzar. Els homes van tenir un paper important, subratllen, però van ser les dones les que van liderar les mobilitzacions i les que van mantenir la resistència per a que no passessin les màquines. Per això, l'exposició es titula "Dones, criatures i cartrons". Insisteixen que la seva va ser la primera protesta massiva de la democràcia a Espanya i reconeixen que, igual que passa ara, a les administracions els costava donar la raó a la ciutadania, pel precedent que podia suposar. Per tot plegat, desitgen que el jovent no oblidi aquesta història i per això, volen que l'exposició expliqui i posi en valor una lluita gràcies a la qual el Clot de les Granotes és ara una plaça i no un bloc de pisos.

Un grup de veïns impedia al 1977 que entressin les màquines a la plaça del Clot. /LÍDIA RUIZ
Un grup de dones que va protagonitzar les protestes han presentat l'exposició que s'inaugura aquest dissabte. /AMAIA RODRIGO ARCAY

L'inici de més reivindicacions per la ciutat

Després d'aquella gran mobilització, van venir d'altres. Una de les més importants va ser per reclamar el soterrament de les vies del tren, que en aquell moment tenien 7 passos a nivell al centre de la ciutat. Després de dos accidents a l'estiu del 78 que van costar la vida a tres persones, el veïnat de la zona del Clot i del barri de Balàfia van sortir al carrer i van tallar el trànsit ferroviari de la línia Madrid-Barcelona durant hores. L'eliminació dels passos a nivell i el soterrament parcial de les vies del tren van començar l'agost del 1979. Però aquesta lluita és una altra història, que caldrà recollir en una altra exposició de 40è aniversari l'any que ve.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Participes en campanyes de recollida d'aliments?