⏯️ Salut intentarà reduir la llista d'espera per a la pastilla preventiva del VIH a menys de sis mesos el 2024
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Laura Fíguls (ACN)-
El conseller de Salut, Manel Balcells, s'ha compromès a mirar de reduir la llista d'espera per a la pastilla preventiva del VIH, coneguda com a PrEP, a menys de sis mesos el 2024. Des que va entrar a la cartera de serveis públics a finals del 2019, 9.000 persones han rebut la PrEP a Catalunya -segons les últimes dades disponibles, del 2022-, i representen la meitat de tot l'Estat. Ara bé, les llistes d'espera s'han disparat i, per exemple, al centre comunitari BCN Checkpoint, ja és de més d'un any, amb 3.000 persones. Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, Balcells ha visitat al nou hospital de dia de Malalties Infeccioses i VIH del Clínic, que el 2023 ha començat el seguiment de 417 persones amb VIH, 75 de les quals per nova infecció.
El conseller Balcells ha reconegut que la llista d’espera per rebre la profilaxi preexposició (PrEP) és “excessiva” i s'ha compromès a treballar perquè l'any que ve no superi els sis mesos. Així ha respost el titular de Salut preguntat per les 3.000 persones que estan esperant entre 12 i 14 mesos només al BCN Checkpoint, segons ha explicat a l’ACN Ferran Pujol, director d’aquest centre. A finals del 2022, la llista d'espera d'aquest centre, el que dispensa la PrEP a més usuaris a Catalunya, era de 500 persones.
Pel que fa al conjunt dels 21 centres que dispensen la pastilla per prevenir el VIH a Catalunya, el 2022 -són les últimes dades disponibles i a les quals ha pogut accedir l’ACN-, un total de 2.371 persones l'estaven esperant. Amb tot, la xifra real de sol·licitants era més baixa perquè hi ha usuaris que estan inscrits i a l'espera en més d'un centre, segons ha matisat la conselleria.
En el Dia Mundial de la Sida, l’1 de desembre, Balcells va visitar el nou hospital de dia de Malalties Infeccioses i VIH de l’Hospital Clínic, un espai de més de 400 m2, amb 13 despatxos per a les consultes, un control d’infermeria i quatre boxes on s’administren els tractaments.
També disposa d’un àrea de laboratori i processament de mostres per als pacients que reben tractaments antiretrovirals tant estàndard com en el context d’estudis i assajos clínics. L’ampliació de les instal·lacions ha costat uns 1,2 milions d’euros i ha estat possible gràcies a una donació feta per millorar l’assistència als pacients amb VIH.
El director mèdic de l’hospital barceloní, el doctor Antoni Castells, destacava que l’espai vol “dignificar” l’atenció a les persones amb VIH i recordava els primers anys tan durs de l’inici de la sida, no només per la seva mortalitat i els greus problemes de salut, sinó per l’estigma dels pacients.
Aleshores tant el doctor Castells com el doctor Josep Mallolas, cap de la Unitat de VIH-SIDA del Clínic Barcelona, eren metges residents i ara, quatre dècades després, la realitat del VIH és absolutament diferent gràcies als tractaments i el coneixement que s'ha adquirit. El VIH es troba en l’era de la malaltia crònica, on un dels principals reptes és la gestió d’aquesta cronicitat, així com l’envelliment de les persones que es van infectar fa anys i que s’han estat tractant des de l’inici dels antiretrovirals (dècada dels 90). Un altre dels reptes és la prevenció i la detecció precoç del VIH.
Amb 75 persones ateses per nova infecció, la Unitat de VIH-SIDA del Clínic Barcelona ha registrat un descens del 62,5% respecte als 200 pacients amb nou diagnòstic de fa 5 anys, el 2018. Aquesta és la mateixa tendència a Catalunya, que ha passat dels 727 detectats el 2017 als 460 del 2022, un 37% menys. Amb tot, aquesta dada mostra un repunt respecte a l’any anterior, amb 431. A la Unitat de VIH del Clínic Barcelona es fa el seguiment de 7.000 persones, de les quals unes 6.300 són pacients en tractament per la infecció per VIH.
Unes 300 persones al programa de Chemsex
El Clínic va posar en marxa el 2018 un programa pioner per identificar les persones que practiquen Chemsex després de fer 1.000 enquestes epidemiològiques anònimes a pacients amb VIH. El Chemsex és una pràctica que consisteix a barrejar les relacions sexuals amb l’ús de determinades drogues, una mescla que no es viu com un problema i no acostuma a ser motiu de consulta, tot i el risc de d’”infecció, de problemes de malalties físiques i psíquiques”, ha advertit el doctor Mallolas.
El programa fa el seguiment de més de 300 persones, la majoria amb infecció per VIH. Malgrat la complexitat, els professionals observen una disminució en els usuaris de Chemsex, millor control dels problemes psicològics i una estabilització en les pràctiques de risc per a malalties de transmissió sexual. En el programa hi participa un equip multidisciplinari format per metges i infermeres de la Unitat de VIH i d’Urgències, psicòlegs i psiquiatres.
