La literatura com eina per prendre consciència dels conflictes bèl·lics
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Pere Francesch - ACN-
La invasió russa a Ucraïna ha posat en primer pla una guerra i l'èxode massiu de refugiats a les portes de la Unió Europea. El catàleg literari de les editorials està ple de propostes en català i castellà que s'endinsen en conflictes bèl·lics. Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, l'ACN ens recorda algunes de les obres més rellevants de ficció, no-ficció, còmics i volums infantils i juvenils que els lectors poden trobar a les llibreries per conèixer de primera mà disputes armades com les dels Balcans, el Líban o Síria, passant per Irlanda del Nord i arribant als múltiples i sovint desconeguts de l'Àfrica.
Ficció
'Morir a la primavera' (L'Altra Editorial), de Ralf Rothmann. A finals de l'hivern de 1945, al nord d'Alemanya, dos amics de disset anys, en Walter i en Fiete, treballen munyint vaques en una granja que ha patit els estralls de la guerra i veuen passar les catàstrofes de la guerra de lluny. Contra pronòstic, acabaran al front nazi, on assistiran a la desintegració de l'exèrcit alemany i viuran en carn pròpia les últimes espurnes de violència cruenta i irracional.
'No diguis res' (Periscopi), de Patrick Radden Keefe, una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord.
'La quarta paret' (Edicions de 1984) de Sorj Chalandon. Ambientada a la dècada dels vuitanta a mig camí de París i el Líban, 'La quarta paret' mesura la distància que hi ha entre la pau i la guerra, entre el drama i la tragèdia. Mitjançant els ulls de Sorj Chalandon, el lector viurà el què la guerra porta a dins.
'Viatge a l'oblit' (Lo Marraco), de Xavi Ballester Fàbregues. Doble narració de dues veus anònimament agermanades a la Barcelona de 1942. Ballester construeix una reflexió sobre l'oblit i la memòria, el silenci i el perdó, la compassió i l'odi que recorda el lector allò que ens fa humans.
'Atrapa la llebre' (Periscopi) de Lana Bastašić. Amb la guerra dels Balcans com a teló de fons, aquest 'road trip' literari retrata la relació complicada entre dos personatges i mostra com els traumes dels conflictes ressonen al llarg dels anys.
'Així es perd la guerra del temps' (Mai Més Llibres) d'Amal El-Mohtar i Max Gladstone. Novel·la distòpica sobre una història d'amor epistolar entre la Roja i la Blava, dues agents brillants i solitàries de dos bàndols rivals que es troben en una guerra que es juga a través del temps.
'1939. La caiguda de Barcelona' (Columna), d'Andreu Claret. Relat dels darrers dies de la Barcelona republicana i del massiu pas de la frontera cap a l'exili del 1939, amb Lluís Companys com a teló de fons.
'La pistola de rayos' (Minotauro), de Philip K. Dick. Sàtira de ciència ficció sobre la indústria armamentística que se situa el 2002, quan els protocols d'Arado van fixar les bases per a la carrera d'armaments entre els grans blocs d'influència a la Terra. L'arribada d'uns satèl·lits alienígenes convulsiona la situació.
'Dins el riu, entre els joncs' (Males Herbes), d'Antoni Munné-Jordà. Primera novel·la que tracta de la División Azul des d'un punt de vista català. Munné-Jordà es posa a la pell de tres joves de biografies i idearis diferents, que van decidir allistar-se a la 250a Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler.
'Sachiko. La història d'una supervivent de la bomba de Nagasaki' (Pagès Editors), de Caren Stelson i Dolors Udina Abelló. Durant la Segona Guerra Mundial, el pare de l'escriptora va lluitar contra els nazis a Alemanya, però no li va explicar mai res de la guerra i ella decideix saber-ne més.
'El passador' (Tigre de Paper), d'Stéphanie Coste. A través dels destins creuats d'un grup de migrants i del seu botxí, Stéphanie Coste dibuixa una gran crònica de la història d'una Àfrica desfigurada i aproxima el lector a entendre el drama de les pasteres.
'La pira al port' (Periscopi) de Boris Pahor. Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l'Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. El recull mostra, des de la perspectiva d'un nen, com la cultura eslovena va saber contrarestar la pressió assimiladora.
‘Cruces rojas’ (Alianza), de l’autor bielorús Sasha Filipenko. El jove Alexander se’n va a un apartament a Minsk amb una tragèdia a sobre i amb cap intenció de fer nous amics. La seva veïna, Tatiana Alekséievna, insistirà en compartir amb ell els seus records abans que l’Alzheimer li esborri la memòria per complex. Ella va ser mecanògrafa del ministeri d’interior rus durant la Segona Guerra Mundial i narra el seu testimoni sobre l’arbitrarietat del règim soviètic i la seva impietat cap al seu propi poble.
Foto Pere Francesch - ACN
Foto Pere Francesch - ACN
No-ficció
'No som refugiats' (Enciclopèdia), d'Agus Morales. Crònica periodística i volum d'investigació que, a través d'històries reals, apropa el lector a la realitat dels refugiats i que permet constatar que, els que arriben a Europa, són només un petita part de tots els refugiats que hi ha al món.
'Tierras de sangre' (Galaxia Gutenberg), de Timothy Snyder. L'historiador narra l'assassinat de catorze milions de ciutadans europeus en dotze anys, entre 1933 i 1945, en què els règims polítics a Europa van cometre l'extermini més mortífer.
'La guerra no té cara de dona' (Raig Verd), d'Svetlana Aleksiévitx. L'autora reuneix el testimoni d'un centenar del gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.
'Afropean. Notas sobre la Europa negra' (Capitan Swing), de Johny Pitts. 'Afropean' és un llibre documental que descriu la vida d'europeus d'ascendència africana. Un mapa alternatiu de l'Europa negra que fa viatjar el lector per llocs com Rinkeby, la zona d'Estocolm amb un 80% de població musulmana, o Clichy Sous Bois a París, origen dels disturbis del 2005.
'Quan érem refugiats' (Sembra Llibres), de Teresa Pàmies, explica el viatge personal de l'escriptora al camp de refugiats de Magnac-Laval. El testimoni recorda al lector que els catalans també van ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l'exili forçat.
'La frontera' (Tusquets), d'Erika Fatland. Entre l'assaig i la crònica de viatges de la periodista noruega que recorre els 62.932 km de frontera russa, la més extensa del món.
'Más allá de la contienda' (Capitan Swing), de Romain Rolland. Manifest pacifista d'un Premi Nobel de Literatura sobre de la Primera Guerra Mundial, que insta els dos bàndols a comprendre la magnitud de la tragèdia.
'La nueva Rusia' (RBA), de Peter Pomerantsev. L'autor mostra les claus per entendre un país dominat per una dictadura subtil i desafiant per als països de l'entorn.
'El somni d'Ulisses' (Rosa dels Vents), de José Enrique Ruiz-Domènec. L'autor construeix un retrat sobre el mediterrani, des de l'Antiguitat clàssica fins a l'actualitat, que integra idees i esdeveniments, figures històriques i literàries, intrigues polítiques i passions humanes, obres d'art i llibres d'una biblioteca universal del coneixement humà.
Poesia
'Poetas del crimen. Por la paz' (Alrevés). Coordinat per Carlos Salem i Mariano Sánchez Soler, l'antologia inclou un recull de poemes de Manuel Vázquez Montalbán, David C. Hall, Carlos Pérez Merinero, Carlos Zanón, Lorenzo Silva, Nieves Abarca, Víctor del Árbol, Lluna Vicens o Jordi Ledesma per recollir fons pels refugiats de la guerra d'Ucraïna.
Còmic
'Gorazde. Zona segura' (Planeta Cómic), de Joe Sacco. Situat durant la guerra dels Balcans, Sacco centra la història a l'enclavament musulmà de Gorazde assolat per les tropes serbobosnianes.
'Maus' (Trilita Edicions), d'Art Spiegelman. Novel·la gràfica sobre l'holocaust i la memòria reconeguda mundialment i distingida amb el primer o únic Pulitzer a un còmic.
'Persèpolis' (Reservoir Books), de Marjane Satrapi, explica la revolució islàmica iraniana des de la perspectiva d'una nena que contempla el canvi profund que experimenten el país i la seva pròpia família, mentre ella ha d'aprendre a portar el vel. El relat autobiogràfic de l'autora examina què vol dir créixer en un ambient de guerra i repressió.
Infantil i juvenil
'El camí de Marwan' (El Cep i la Nansa), de Laura Borràs i Patricia de Arias. El Marwan és un nen que, com milions d'éssers humans, travessen mars i deserts fugint de la guerra i la fam a la recerca d'un lloc on viure.
'Soc activista' (Flamboyant), de Caroline Paul i Lauren Tamaki. Manual per canviar el món amb exemples sobre com combatre les decisions polítiques sobre les guerres i altres lluites.
'Del costat bo' (Kókinos), de Marido Viale i Stéphanie Marchal. Àlbum d'il·lustracions en què, a través de la història de dos pobles imaginaris enfrontats, els més petits podran aprendre història i entendre la frontera de l'amor i la llibertat.
'El noi de l'última fila' (La Galera), de Raúf Onjali Q. Basada en fets reals, narra la història de l'Ahmet, un nen sirià que arriba nou a una escola mentre els seus pares s'han hagut de quedar al país. A través de la relació amb els seus amics, els més joves de les cases es podran posar a la pell dels infants refugiats.
'Refugiada' (La Galera), de Tessa Julià Dinarès i Anna Gordillo, narra l'odissea d'una família fugint del país on viuen a la recerca de la pau.
'Capitana Rosalie' (Animallibres), de Thimotée de Fombelle. L'hivern de 1917, la Rosalie té cinc anys i està aprenent a llegir. La mare l'ajuda amb les cartes que el pare els envia des del front. Poc a poc, la Rosalie va aprenent a desxifrar lletres, paraules i frases, fins que arriba el dia que és capaç de llegir tota sola. Serà llavors quan descobrirà la veritat sobre la guerra i les seves conseqüències.
