Torna amb força el Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana, que assegura el relleu generacional

Després de dos anys d’absència per la Covid 19, el Pessebre Vivent dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana torna amb més força que mai.

Aquest passat dissabte 26 de novembre es va presentar la XXXVI edició del pessebre a totes les figures (actores i actores). Des de la junta es va agrair especialment el relleu de les noves generacions amb la Berta Esteban i la Marta Cera juntament amb l'actual President Jaume Oliva i, també a tots els altres joves que hi estan treballant aquests dies amb el muntatge. Durant l'acte es va fer un dinar de germanor amb un bon àpat gastronòmic i es va felicitar també als cuiners i cuineres per una gran feina feta. Per cloure l'acte Jaume Oliva va destacar que el futur del Pessebre està assegurat amb les noves i joves promeses, "és un altra generació que ja van néixer amb el Pessebre", així mateix, Oliva també va fer un esment especial a totes les figures que ja no hi són, "sense elles el pessebre tampoc no hauria existit". L'acte va cloure amb el fantàstic grup de música Kòt Lapé.

Com a novetats d’enguany cal dir que s'ha renovat la web fent-la més accessible, adaptada a mòbils i tabletes, l'únic lloc des del qual es vendran les entrades: www.pessebre.org.

Dins l'aspecte social el Pessebre enguany col·laborarà una vegada més amb La Marató de TV3 i l'entrada que es recapti el dia 18 de desembre serà tota per aquesta edició 2022.

El Pessebre vol continuar recuperant l’essència dels oficis antics amb una quarantena d’escenes i amb una participació aproximada de 250 actors. El nucli medieval de Sant Guim de la Plana i el seu castell són elements cabdals que han ajudat al llarg de tota la història a posicionar el pessebre en un referent de la cultura popular a Catalunya.

Oficis com el baster, el boter, el ceramista, el cadiraire, l’herbolari, l’escloper, el teler, el forcaire i 33 demés, molts d’ells ja estan desapareguts i ja formen part de l’essència de la cultura tradicional d’aquesta Catalunya interior, la Segarra. El fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre, que consideren un deure amb la societat actual per no caure en l’oblit d’allà on venim, de com vivíem els nostres avantpassats, tot donant dignitat al seu enginy per sobreviure en un món rural. El muntatge dels antics oficis ha estat una tasca de recerca durant més de 30 anys, voltant pels pobles de Catalunya buscant eines oblidades i entrevistant als protagonistes reals d’oficis a punt de desaparèixer. Els figurants - figurantes són els principals protagonistes, sense ells el pessebre no seria possible, aquesta tasca de voluntariat amb gent de totes les edats i, generacions converteixen el pessebre en un gran valor de socialització.