Un nou dispositiu redueix un 35% les complicacions greus d'infarts en persones diabètiques

Un estudi liderat per l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) mostra que un nou tipus de dispositiu stent millora el tractament de l'infart i l'angina de pit en persones diabètiques. El dispositiu redueix un 35% el nombre de complicacions greus al cap d'un any de la intervenció, segons l'estudi, amb 1.175 pacients de 23 hospitals de l'Estat. Els resultats, els va presentar el doctor Rafael Romaguera, de la Unitat d'Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l'Hospital de Bellvitge, en el congrés nord-americà de l'especialitat i, simultàniament, s'han publicat a la revista cardiovascular amb més impacte a nivell mundial, la 'European Heart Journal'.

El doctor Romaguera destaca que aquests resultats representen "la primera millora que apareix en més de deu anys en el tractament amb cateterisme coronari dels pacients diabètics" i assenyala que són prou consistents per implicar efectes immediats en la pràctica clínica, de manera que el nou dispositiu hauria de passar a ser considerat com l'stent de referència per al tractament de les persones amb diabetis.

Al món hi ha 500 milions de persones que pateixen diabetis. Aquesta malaltia representa un factor de risc cardiovascular rellevant, ja que fa que la glucosa s'acumuli a la sang i danyi progressivament els vasos sanguinis, accelerant l'arterioesclerosi. Quan cal tractar les persones amb diabetis d'un problema coronari amb cateterisme i col·locació de stent, els resultats són clarament pitjors que els que s’obtenen en població no diabètica.

"Els resultats dels stents farmacoactius que s'havien desenvolupat fins ara eren molt bons en pacients no diabètics però clarament millorables en pacients diabètics; per aquest motiu, era important provar nous dispositius i estratègies en aquest grup de pacients d'alt risc", destaca el doctor Romaguera.

Un primer estudi de Bellvitge el 2017 basat en el control angiogràfic (estudi RESERVOIR) va posar en relleu l'eficàcia d'un nou stent que allibera una combinació de fàrmacs anomenada amphilimus i, a diferència d'altres, ho fa sense acompanyar-lo d'un polímer, element que ajuda a dosificar el fàrmac però que, alhora, pot causar reaccions inflamatòries.

Per confirmar aquests resultats, els investigadors van dissenyar l'estudi SUGAR. Realitzat amb el suport de la Societat Espanyola de Cardiologia, l'estudi SUGAR ha randomitzat un total de 1.175 pacients de 23 hospitals espanyols. A un grup de pacients, se'ls va implantar el nou stent alliberador d'amphilimus i, a la resta, un stent farmacoactiu d'ús habitual, que allibera el fàrmac zotarolimus i un polímer.

Al cap d'un any de seguiment, els investigadors han comprovat que els pacients que han estat tractats amb el nou stent han tingut un 35% menys de mortalitat o problemes greus, com un nou infart o un nou episodi d'estrenyiment arterial a la zona tractada amb l'stent.