⏯️ Una històrica fàbrica de mantes del Pallars Jussà reobre per difondre el patrimoni
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Marta Lluvich (ACN)
Peu de foto:Marta Lluvich (ACN)-
-
La fàbrica de mantes de Senterada (Pallars Jussà) va abastir de mantes al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i part de la Noguera durant un segle. Va funcionar des del 1876 fins a mitjans del 1970. A poc a poc la maquinària va anar quedant obsoleta i la fabricació de mantes ja no era rendible i va tancar. Ara, cinquanta anys després d'aquell tancament, torna a reobrir les portes per mostrar aquest patrimoni industrial i explicar l'ofici amb visites guiades. Els visitants poden veure des d'un teler del segle XVIII, un ordidor únic o una roda hidràulica de fusta, de les més grans que es conserva a Catalunya, que servia per proporcionar la força a les màquines.
Pere Salomó, de la cinquena generació de la fàbrica de mantes de Senterada, encara recorda com de petit jugava amb les màquines i els fils de la fàbrica.
La fàbrica s'abastia de llana dels ramats de la comarca del Pallars Jussà i alguns del Pallars Sobirà. Però la venda de llana ja filada o les mantes ja confeccionades arribava més lluny. Salomó ha detallat que a la documentació que han trobat a la fàbrica parla de vendes a poblacions com Artesa de Lleida o Lleida capital.
Aquesta indústria no solament donava sortida a la llana dels ramats sinó que també donava feina a una quinzena de persones, segons els documents.
Ara, tota aquesta història la donen a conèixer amb visites guiades. L'Angelina Vargas serà l'encarregada de les visites i juntament amb la Summar Rasras faran demostracions de teixir mantes amb telers manuals, però ja més moderns.
Telers, fils, bobines, llana, madeixes, fusos, i mantes, entre d'altres; tot això i molt és es pot veure a la fàbrica de mantes. L'equipament està de la mateixa manera que quan va tancar ara fa uns cinquanta anys. Vargas ha explicat que el principal objectiu de tornar a obrir la porta per rebre visites és donar a conèixer aquest patrimoni declarat Bé Cultural d'Interès Local i recordar aquest mil·lenari ofici de teixir la llana, així com tot el procés.
