La Serra del Tallat es troba situada en el límit entre les comarques de l’Urgell (Vallbona de les Monges) i la Conca de Barberà, dins de l’àmbit de la Depressió Central.
Es desenvolupa en direcció SW-NE al llarg d’uns 5 km. El seu punt més elevat és el Tossal Gros de Vallbona, de 803,6 m d’altitud. En un turó de la zona s’aixeca el Santuari del Tallat, d’estil gòtic. La serra acull, també, des de l’any 2007, el Parc Eòlic Serra del Tallat que compta amb 33 aerogeneradors, cadascun dels quals pot donar una potència d’1,5 MW.
Gairebé tota la carena de la serra, és recorreguda pel sender GR-171.
Etimologia
En el diccionari te l’accepció següent: “Cinglera, timba, serra abrupta.” També se l’ha fet derivar de l’arab at-taliat, “la talaia”, més el sufix llatí –ata. Algú l’ha fet procedir del mot tallada, que equivaldria a “clap de terra per a conrear obtingut d’una tallada de bosc”.
Mitologia:
EL MARQUES DE CAMARASA I LA MARE DE DEU DEL TALLAT
Diu la tradició que el marqués de Camarasa era un home ja d’edat avançada així com també la seva muller. La seva preocupació més forta era el fet que no tenien descendència, i tot el seu marquesat i els seus bens es quedarien sense un hereu directe que, a la seva mort, en fos amo i senyor.
Bons catòlics com eren, i havien sentit noves dels prodigis obrats per la Mare de Deu del tallat, decidiren pujar al santuari, on feren humil prec a la Verge que va creure oportú concedir-los un fill, i feien vot solemne que si això s’esdevenia, quan l’Infant fes un any el pesarien, i que el pes de l’Infant serviria per fer una creu y d’argent del mateix pes, que donarien en ofrena el santuari.
Diu la tradició que, al poc temps, la dona va quedar en estat, i que als nou mesos els marquesos van tenir un preciós descendent, amb la qual cosa i, en agraïment, quan el fill complí l’any el van pesar i feren una creu d’argent del pes del nen.
Aquesta creu d’argent conten alguns vells que l’havien vista personalment i que servia com a creu parroquial de Rocallura, i que era una veritable obra d’art.
A mes, el marques de Camarasa feu donació, per a la llàntia que cremava en honor de la Verge, d’un quintar d’oli anyal. D’aquesta donació n’hi ha constància escrita des del 15 de setembre de 1615.
El pare Camós en la seva obra “Jardí de Maria”, publicada el 1657, cita també aquest mateix fet, que el deuria recollir de la tradició del priorat, i cal creure que durant la seva estada en el santuari pogué contemplar aquella artística creu.
Quant al pagament del quintar d’oli anyal hi ha la referència ja esmentada del 15 de setembre de 1615. En aquesta data, el pare Gabriel Vidal, prior del tallat, reconeix haver rebut un quintar d’oli per a la llàntia del santuari que fou lliurada per Gabriel Binèfar, mercader de Saragossa i habitant de Balaguer, en nom dels marquesos de Camarasa, que era provinent de les rendes del marquesat.
Corresponia a l’obligació de l’any 1614. L’àpoca era autoritzada pel notari de balaguer, Honorat Joan Barrera. El 3 de maig de 1616, se signava entre els dos representants una altra àpoca sobre el mateix assumpte corresponent a l’any 1615.
A mitjan segle XVII els marquesos de Camarasa continuaven fent donació de l’esmentat quintar d’oli.
