Serra del Verd

Serra del Verd

Nom del pic: 
Cap del Verd
Altitud: 
2.282 metres
Serra a la que pertany: 
Serra del Verd
Unitat de relleu: 
Prepirineu

Passa per sobre de les icones per ampliar informació

Serra del Verd

Important serra del prepirineu lleidatà a cavall de les comarques de l’Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Els termes municipals als que desguassen els seus vessants són, respectivament, Josa i Tuixén, Gósol, La Coma i La Pedra i Guixers.

Segueix una orientació predominant en sentit W-E i en ella hi destaquen tres cims principals: Cap del Verd (2.282 m), que és el més elevat, Cap de Prat d’Aubes (2.252 m) i Cap d’Urdet (2.240 m), en el qual hi trobem un vèrtex geodèsic.

Com succeeix també amb la Serra del Port del Comte, la Serra del Verd forma part de la cadena de relleus que separen la conca del Segre de la del Llobregat.

Aquesta muntanya i les seves immediacions formen part de l’espai d’interès natural de la Serra del Verd.

 

Mitologia:

EL POU DEL DIABLE

Dos lladregots van trucar a la porta del l’hostal de cal.O., a la Coma i la Pedra, i van demanar un bon sopar. A l’hora de pagar van dir-li a l’hostelera a veure si preferia cobrar en diners o en joies. La dona els contestà que en diners, però que si eren venedors de joies i li agradaven, no tenia cap inconvenient a cobrar amb una peça d’orfebreria. Li mostren les joies i en veure-les la dona exclama: “Però si són velles! D’on l’hes heu tret?"

Els malfactors li responen que cobri amb joies i que no es capfiqui en si son noves o velles, si són seves o bé han estat robades.

Amb un desvergonyiment que fa frisar la dona li diuen que ells tenen tracte amb el dimoni, i que aquelles joies son robades d’ esglésies i de cases particulars, i que el tracte amb el dimoni rau en el fet que el el personatge infernal farà que mai l’autoritat els descobreixi per a castigar-los. Ara be, el dia que ells es quedin sense diners aquest serà el moment en que hauran de lliurar llurs ànimes per anar a fer estada al foc etern. Per aquest motiu el dimoni espera que acabin els diners per endur-se’ls.

L’hostalera respon que no vol joies robades, que vol cobrar en metàl·lic, i els diu el preu.

El cost es baix, conten llurs diners..., però no en tenen prou. Diuen a l’hostelera que tornaran a refer el que falta. Surten i, encara no havien donat una dotzena de passes pel camí que es topen amb un home que els hi diu:

  • Heu acabat els diners, ara heu de complir el pacte.

L’home marca una circumeferencia a terra amb el seu bastó; la terra s’enfonsa i els homes son engolits per aquest forat.

L’hostalera que ho ha vist des de la finestra no es refà de l’ensurt. Ho explica als homes, que ho miren espantats. Decideixen abandonar aquella contrada i anar a viure a altres llocs. Tothom fuig.

Avui encara hi ha el pou del Diable. Gent retornada i vianants es cansaran de tirar-hi pedres i mes pedres. Mai es pot tapar. Decideixen bastir-hi una paret a tot el voltant perquè ningú s’hi estimbi. La paret cau i es engolida pel forat.

El pou encara hi es..., tothom coneix aquell lloc, però s’ho diuen en veu baixa...

 

Qui no ho vulgui creure,

Que ho vagi a veure;

A la porta trobara els esclops

Per a seguir tots els llocs.

Rondalla finida,

La rava fregida;

No ho diguem a l’eriçó

Ens esborraria la lliçó

Comparteix aquest pic
Mapa
 
Referits al Serra del Verd

Unitats paisatgistiques

  • La Vansa
  • Port del Comte-Valls de Lord
Videos